El caos s'instal·la a l'aeroport de Barcelona

Si hi ha aterratges d’emergència, a fe que també hi ha enlairaments forçosos, d’imperiosa celeritat. Una d’aquestes maniobres urgents es va viure ahir a l’aeroport del Prat, amb motiu d’una negociació a tres bandes que es va concretar la nit abans, quan contra tot pronòstic Aena va accedir a participar en les converses en què fins llavors es mantenien enrocats els dos contendents: Eulen, l’empresa que va obtenir la concessió dels controls de seguretat necessaris per embarcar, i els vigilants que aquesta empresa té en nòmina.

    

Però la maniobra va ser tan forçada que les converses van acabar amb un rotund fracàs, sense un acord de mínims. Durant la jornada es va estudiar la possibilitat de mantenir les aturades indefinides, a partir del 14 d’agost, però suspendre la vaga parcial que havia de continuar cada divendres, diumenge i dilluns fins al dia 14. Un «parèntesi» per aturar l’impacte de la interrupció de serveis i guanyar temps per al consens, segons fonts pròximes a la negociació en què està mediant el Departament de Treball de la Generalitat.

    

Del revés negociador en va donar notícia l’assessor del comitè de vaga, Leopoldo García Quinteiro, que va retreure a Eulen que no hagi aportat cap proposta. «Tots tenim bona voluntat, però això no dona per desconvocar, ja no definitivament la vaga, sinó ni tan sols suspendre part del calendari de la vaga», va dir el lletrat.

RESPIRACIÓ CONTINGUDA

Mentre l’activitat s’accelerava als despatxos, planant al seu voltant hi havia milers de passatgers i desenes d’aerolínies, tots ells contenint la respiració, volant sense motor, a l’espera de saber si la magnitud de la tragèdia seria molt pitjor amb l’oficialitat de l’atur. La inquietud estava més que justificada, perquè els dies previs, una oficiosa vaga de zel ja havia causat estralls en els desplaçaments d’una infinitat d’usuaris. Més d’un miler d’aquests passatgers s’han quedat a terra durant les últimes dues setmanes. I el pitjor encara ha de venir.

    

La situació d’ahir no va ser tan dramàtica com es podria témer a la T-1, la terminal que n’havia sortit més malparada els dies previs. Allà es van acumular cues molt intenses, que en bona part de la jornada matutina anaven dels 40 minuts a l’hora i mitja però que no van arribar a les previsions més funestes, les d’altres dies en què la fila sortia fins i tot a l’exterior de l’edifici. «¿I què s’esperaven? Estem a l’agost, plena operació sortida, amb un aeroport que creix i creix, però que no respon amb recursos a la mesura d’aquesta progressió», detallava un membre d’Eulen.

    

I com si es tractés de vasos comunicants, l’excés que no va arribar a la terminal 1 es va saltar el guió per irrompre amb intensitat a la T-2. Allà sí que es van superar demores de 108 minuts al migdia, segons Aena, sorprenent fins i tot personal ja molt experimentat en l’escenari, com els guàrdies urbans del Prat desplaçats fins al lloc. «No havia vist res igual des de l’inici de la vaga de zel dels vigilants ni en molt temps, la veritat», va comentar un d’ells.

MILLORA AL VESPRE

A la tarda, el panorama va millorar substancialment, amb cues a penes de 22 minuts a la T-1 i de 9 minuts a la T-2, en l’aturada compresa entre les 16.30 i les 17.30 hores. En l’última interrupció parcial del servei ja no hi havia cues. «És clar que és una forma que els vaguistes mostrin les seves armes a Aena. Poden bloquejar o ser més permissius en una o una altra terminal segons avancin les negociacions», va explicar un veterà empleat de la T-1.

Notícies relacionades

Processó d'indignats al Prat

Mil persones han perdut l'avió per les cues al Prat

    

La pressió a Aena no només arriba per les aturades programades pels vigilants de seguretat. Un altre front d’imprevisibles conseqüències se li obre a l’operador aeroportuari si, com sostenen les associacions de consumidors, és el responsable per defecte al qual els viatgers han de reclamar en cas de perdre el seu vol, ja que les aerolínies «no tenen cap responsabilitat».