"Aquest terreny el vam pagar nosaltres"

María Santos viu als blocs del davant de la plaça de la Pedrera de Can Baró des de l’any 1971, quan es va casar, com moltes de les seves veïnes. «Vam ser dels primers que ens vam instal·lar aquí, quan es van construir» els blocs, explica. Llavors eren tot parelles joves, casades de nou. Recorda molt bé quan els van construir i com es vivia allà llavors, «quan el vessant era ple de barraques». «Aquí hem aguantat molt. Robatoris, droga...». «Això que ens volen fer ara [cinc blocs per acollir-hi els reallotjats del pla dels Tres Turons] és molt descarat. Aquests terrenys, a més a més, eren nostres, eren de la cooperativa [que va construir els pisos]. Els vam cedir a l’ajuntament com a zona verda i  i mira amb el que ens trobem», prossegueix. Insisteix, a més a més, que el parc –l’únic espai pla que hi ha en aquest barri de muntanya– està sempre ple de vida, de nens jugant a bàsquet, de gent gran passejant i d’adults jugant a la petanca; «una petanca que també vam fer nosaltres; si ens prenen tot això, ¿què ens queda?». 

    

Pablo Gobernado, un altre dels històrics d’aquesta part de Can Baró, subratlla que a la zona hi ha diverses residències geriàtriques, i que la Pedrera és l’únic lloc on la gent gran pot sortir a passejar i a prendre una estona el sol a la costeruda barriada. Gertru Fericle i Feli González, veïnes des de fa dècades, se sumen a la conversa, malgrat la pluja d’aquest dimarts gris, i assenteixen. «Tots aquests arbres els vam plantar nosaltres, i teníem fins a tres jardiners contractats per cuidar-los». «¿Què volen, fer un gran parc perquè pugin encara més turistes, com els que baixen de les bateries borratxos tard a la nit?», afegeixen.

  

 Francisco Mulet també és veí del barri des dels primers anys 70. Malgrat estar pràcticament cec, va ser el primer a unir-se a la plataforma i a sortir a penjar cartells informatius pel barri. «A nosaltres no ens van informar de res i no volem que els passi el mateix a la resta de veïns que no estan a la plataforma. Per això hem decidit compartir tota la informació que reunim amb tothom», explica Mulet, que recorda també quan tot el terreny era un gran forat «d’uns 25 metres de fondària». «Això formava part de la pedrera, ho van omplir tot de runa perquè estigués al nivell que està ara, però si volen construir aquí hauran de cavar moltíssim», prossegueix el veí, que insisteix que «s’han fet coses increïbles aquí; tot això ho hem construït els veïns i ho defensarem».

Notícies relacionades

Rebuig veïnal a la reactivació del pla del parc dels Tres Turons

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

    

A final de mes tenen una reunió amb l’associació de veïns del Turó de la Rovira, els afectats que en principi seran reallotjats als futurs pisos, per unir forces. Molts d’ells no volen ser expropiats. La intenció és coordinar-se i treballar conjuntament.