Rebuig veïnal a la reactivació del pla del parc dels Tres Turons

La notícia -en un primer moment rumor, o rumors, en plural, ja que hi havia diverses versions- va córrer com la pólvora. A Can Baró no es parlava d'una altra cosa. La intenció d'aixecar cinc grans blocs, 127 nous pisos -última i documentada versió-, literalment a sobre de l'únic espai pla en el costerut barri, punt de trobada de grans i petits, no deixava a ningú indiferent. "Ens en vam assabentar gairebé per casualitat; ens ho va dir l'home que s'encarrega d'obrir i tancar les pistes", assenyala Jorge Morales, veí del lloc i un dels fundadors de la Plataforma Can Baró, nascuda fa un parell de mesos per intentar frenar la polèmica operació urbanística, que jutgen de despropòsit.

El que està en joc en un barri treballador, construït en un brusc pendent, són dues concorregudes pistes de bàsquet, una de gran i una altra de petita, dues zones de joc infantil, una zona de màquines per a persones grans, una històrica petanca i, en definitiva, el lloc en què es genera la vida comunitària en un barri humil i mal comunicat on pràcticament no hi ha un altre equipament públic. "Un espai on, a més, l'ajuntament ha invertit recentment més de mig milió d'euros a arreglar-lo, després de molt temps reivindicant-ho", afegeix Morales.

Qui pretén construir aquests cinc blocs en aquest enclavament tan apreciat pel veïnat és l'Ajuntament de Barcelona. L'espai es va convertir el 2010, via requalificació urbanística, en la reserva de sòl municipal per construir-hi la vivenda necessària per reallotjar gran part de les famílies afectades per la reactivació de l'ambiciós pla dels Tres Turons. Pla desencallat l'últim any del govern de Jordi Hereu que Xavier Trias va ficar al calaix -la seva aposta va ser atraure el turisme al districte en el marc de la seva estratègia descentralitzadora, el fruit de la qual és més que evident- i Ada Colau ha decidit posar-lo damunt la taula.

Centenars de suports

"No ens oposem que construeixin vivenda social, evidentment, el que ni volem ni entenem és que es faci a costa de l'únic espai comunitari que tenim a Can Baró, molt utilitzat per petits i grans, i d'esquena als veïns", resumeix Eli Higueras, que va començar la mobilització pràcticament sol i en poques setmanes va reunir centenars de suports. En la primera assemblea, de la qual va sortir la plataforma, es van reunir més d'un centenar de persones, i en poques setmanes han reunit gairebé un miler de firmes, entre físiques i virtuals.

La modificació del Pla General Metropolità pactada el 2010 per als Tres Turons entre el bipartit de llavors (PSC i ICV-EUiA, tots dos al govern actualment) desafectava 476 vivendes afectades des de feia dècades476 vivendes afectades des de feia dècades, mantenia l'afectació de 295 i requalificava l'actual plaça de la Pedrera -on hi ha els equipaments-, la passava de zona verda a zona edificable, i hi projectava la construcció de cinc blocs per reallotjar gran part dels afectats. L'acord inclou que el reallotjament ha de fer-se "en el mateix àmbit".

Malgrat que els pisos estan projectats allà des de fa set anys, no ha sigut fins ara que els veïns han sigut conscients d'això. I ho han sigut per l'anunci fet pel districte encapçalat per Mercedes Vidal de treure a concurs l'avantprojecte dels blocs després de l'estiu, cosa que la plataforma vol evitar. "És absurd que construeixin aquí uns pisos per reallotjar unes persones que, a més, no volen la majoria deixar casa seva", insisteix Higueras.

Taula de seguiment

La regidora d'Urbanisme, Janet Sanz, es compromet a no convocar el concurs fins a reunir-se amb els veïns. "Després de l'estiu crearem una taula de seguiment i els veïns podran participar en la redacció de les bases. Intentarem fer compatible la construcció dels pisos amb mantenir les pistes", assenyala Sanz, una cosa que els veïns jutgen impossible. "No és només la pista. És tot l'espai en conjunt", subratlla Figuera. 

Notícies relacionades

"Aquest terreny el vam pagar nosaltres"

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

"Si al final veiem que és impossible encaixar els pisos allà i s'ha de modificar el PGM per trobar un altre espai on construir, ho farem, però intentarem no haver d'arribar a això. La nostra intenció és fer una cosa molt participada, com hem fet a Vallcarca", es compromet la regidora. L'acord del 2010 va arribar després de 30 anys de polèmica, i aprovar una nova modificació requeriria d'uns suports polítics ara difícils d'imaginar.

"És la nostra obligació reordenar la zona i preveure la construcció de les vivendes per reallotjar aquestes persones que ara mateix viuen de forma irregular", afirma la regidora. "Però ningú ha de patir -matisa-; això es farà molt a poc a poc. Estem en la fase zero, visitant les famílies afectades i fent les entrevistes per veure la situació en què està cada una. Les persones més grans podran viure tota la seva vida allà, però hem d'anar fent passos", assegura.