Desenes de narcopisos tornen l'heroïna als carrers del Raval

Al districte de Ciutat Vella de Barcelona la Guàrdia Urbana ha comptabilitzat uns 60 narcopisos. No tots segueixen actius. La majoria d’aquests domicilis abandonats pels seus antics estadants i ocupats per traficants estan al barri del Raval. S’utilitzen per a la venda al detall de droga, com a guarderies (per amagar la mercaderia) o com a sales de venipunció clandestines. Les investigacions policials més recents han trobat al seu interior marihuana, haixix, pastilles d’èxtasi, crack, MDMA, cocaïna i, també, heroïna. Qualsevol narcotràfic que es consolidi en un edifici de vivendes deteriora la convivència. Però el d’heroïna l’aniquila completament. 

Vídeo ID:

4139781

    

Les anàlisis de 200 mostres d’heroïna analitzades per Energy Control, recollides des del 2014 al Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) del carrer de Santa Madrona –la narcosala Baluard– demostren que es tracta de dosis altament adulterades. Però el preu (10 euros) no admet discussions. Que els traficants diversifiquessin el seu negoci oferint als toxicòmans un espai per injectar-se era només qüestió de temps. La conjugació d’aquests factors ha desenterrat una fotografia gairebé preolímpica: toxicòmans caminant pel centre del Raval. 

TOXICÒMANS A LA VISTA

Els estudis de que disposa l’Agència de Salut Pública no detecten cap increment del consum d’heroïna a la capital catalana. És a dir, no hi ha més jonquis, el que passa és que des de finals del 2016 el fenomen dels narcopisos els ha tret a la llum pública. O més ben dit: els ha ficat literalment a les escales veïnals del Raval. En blocs com els de la Riereta, En Roig, Sant Gil, Reina Amàlia, Carretes, Robadors, Botella, Sant Pacià, Hospital o Arc del ­Teatre.

Interior d'un narcopis després de ser registrat per la policia al carrer de Sant Gil /ELISENDA PONS

   

Els primers que ho saben són els mateixos educadors d’aquesta agència. Uniformats amb samarreta vermella, miren de «reduir el dany» que genera aquest brot públic d’heroïna. Ronden pels portals dels narcopisos, ofereixen xeringues noves a canvi de les usades i intenten persuadir els toxicòmans perquè tornin a la narcosala, on estan més ben atesos i causen menys conflictes. També medien entre aquests i els veïns. 

    

«Però a veure –s’impacienta el veí Juan Martín–, si tothom sap que dins d’un pis es trafica amb droga, ¿per què collons no hi entra la policia i els treu a tots?». En aquesta pregunta es resumeix la desesperació del veïnat.

NARCOPISOS AMB CARTELLS DE NEÓ

El dret a la inviolabilitat del domicili, recollit en l’article 18.2 de la Constitució, significa que la policia no pot entrar en una casa si no té una ordre judicial que l’hi permeti. Aconseguir-la requereix acreditar davant el magistrat proves que en un pis es trafica, no n’hi ha prou amb el fet que resulti evident per als veïns. La investigació comporta setmanes de feina. Els traficants ho saben, i «ho aprofiten», explica un mosso.  

        

A Catalunya existeixen grups criminals dedicats a buscar i trobar cases buides, rebentar les portes i canviar els panys i, en última instància, vendre les noves claus per «2.000 o 3.000 euros». Un policia que fa mesos que està investigant el fenomen dels narcopisos el resumeix així: «Els traficants paguen aquesta quantitat i cremen els pisos venent sense dissimular fins que podem fer-los fora».

 

Xeringues en el narcopis que estava al carrer Sant Gil, 11. / ELISENDA PONS

  

Al Raval la droga l’estan movent petites bandes més o menys organitzades i integrades fonamentalment per homes de nacionalitat romanesa, pakistanesa o marroquina, segons les dades policials. Poques vegades els caps que controlen els grups viuen als narcopisos. Només hi passen a controlar. Al capdavant de cada pis hi situen empleats que, sovint, accepten perquè també estan enganxats a l’heroïna. A l’interior d’aquests punts de venda al detall hi ha xeringues i accessoris per xutar-se. Els traficants ofereixen un servei integral.

    

Des del gener, els Mossos i la Urbana han entrat en 22 narcopisos. L’últim cop policial va ser aquest dijous al carrer de Sant Gil. Els propietaris dels baixos del número 11, l’Oriol i el Xavier, es van afanyar a segellar portes i finestres quan va acabar el registre policial. La cosa no funciona així quan els propietaris no responen, i amb la seva despreocupació, consenten que el tràfic es reactivi poques hores ­després. 

UN BARRI FORADAT

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, reconeixia fa poc a Facebook que el consum d’heroïna s’ha fet evident en algunes «zones» del Raval. No a tot el barri. Deia també que han respost intensificant la pressió policial i creant equips de neteja específics per als voltants de Riereta i d’En Roig. Però per extirpar aquest quist, assenyalava Pin, el que resulta indispensable és omplir amb «famílies» els forats que ha deixat durant anys un mercat immobiliari que expulsa els veïns. Les empreses que han acumulat aquests pisos buits per fer negoci, no obstant, no estan per la feina.

  

Dos veïns pengen cartells per muntar una reunió contra els narcopisos / CARLOS MONTAÑÉS

 

El veí Toni Salas denuncia una «sinergia objectiva» entre bancs, fons d’inversió immobiliaris i traficants de droga. Es basa en el fet que hi ha companyies, amb seu a l’estranger, que ni tan sols estan denunciant judicialment les ocupacions. Ni es molesten tampoc a tapiar els pisos que posseeixen després d’una operació policial. Cap d’ells conviu amb jonquis, xeringues i excrements. És més, si els veïns es marxen, ho fan venent a bon preu metres quadrats destinats a revaloritzar-se.

SOROLL DE CASSOLES

Notícies relacionades

Droga mal tallada i perillosa

El Raval, gentrificació en vena

Fa sis setmanes, a Riereta, una baralla a cops de matxet entre traficants dominicans va enfurir tant els veïns que va desaparèixer la por. Van començar una cassolada de protesta que des d’aleshores ve repetint-se cada dia a les 22.00 hores. També al carrer d’En Roig i Sant Gil surten a picar cassoles de cuina. Això requereix valor. Perquè provoca conflictes amb els traficants, que els han amenaçat sovint, fins i tot amb ganivets i xeringues. «Últimament ens diuen que ens fixem que hi ha menys xeringues pel carrer», explica Carlos. «No n’hi ha prou amb això, volem que se’n vagin». El 9 de setembre han convocat la primera manifestació perquè els escoltin.