Gràcia està de cine

Per a gustos, colors; i per a colors, les festes de Gràcia. De la Fantasia en blanc de la plaça de Rovira i Trias al vermell de l’infern del carrer de la Llibertat. Unes festes que van començar ahir amb una gran afluència tant de barcelonins i de catalans en general, la majoria, com de turistes ansiosos per viure una experiència «autèntica», això que cada vegada costa més de trobar a la lloretitzada Barcelona. Les festes arriben al seu bicentenari amb bona salut –dos carrers engalanats més que l’any passat i quatre més que l’anterior– malgrat una pressió immobiliària que fa cada vegada més difícil viure al barri (ha creat certa polèmica a les xarxes que l’anunci de la contraportada del programa de festes sigui, precisament, d’una immobiliària).

Un pot recórrer els carrers decorats de Gràcia pràcticament com si recorregués una (petita) part de la història del cinema. És parada obligatòria el tribut a Pink Flamingos del carrer de la Perla, amb un molt aconseguit decorat kitsch encapçalat per una enorme reproducció de Divine, la seva descarada i provocadora protagonista. Els cinèfils valoraran també l’enorme Home de Malví que rep el visitant dels Caçafantasmes de Puigmartí i el King Kong del de la Fraternitat de Baix.

Al mateix carrer de la Fraternitat, però al tram de dalt, entre Tordera i Siracusa, es barregen la història del cinema amb la literatura, amb un evocador decorat inspirat en La història interminable, de Michael Ende, la joia del qual, que és pràcticament impossible no retratar en l’era selfie, és un enorme i aconseguit drac blanc de la sort. També a l’apartat de novel·la, les Mil i una nits de Joan Blanques de Baix i El Petit Príncep de la plaça de la Vila de Gràcia.

Per als que siguin més de música que de cinema o llibres, el Rock in Mozart al carrer que rep el nom del compositor austríac.

Unes altres ulleres amb les quals es pot recórrer fins al dia 21 el barri serien les de la memòria històrica, que, per altra banda, ho impregna (pràcticament) tot amb motiu del bicentenari (una exposició repassa aquests dos segles de tradició a les carpes dels Jardinets). El carrer rei en aquest terreny històric és el del Progrés, que transporta el passejant a la revolució russa del 1917. Rep el públic una impressionant estàtua de Lenin davant d’una treballada i aconseguida catedral de Sant Basili, precedida d’un llençol penjat en un balcó en la qual es llegeix, en català i en rus, «estàs entrant en un espai feminista». A tot el carrer petites figures de gran cap, molt a l’estil South Park, d’icones de la revolució comunista, del Che a Frida Kahlo.

Menció especial en la ruta històrica es mereix la reproducció del cèlebre tren conegut com el Sevillano, en el qual van arribar milers d’altres catalans, al decorat Sense fronteres de Ciudad Real, on hi ha també una petita exposició del drama de la immigració al segle XXI.

Notícies relacionades

El que Gràcia ha unit, que no ho separi el lloguer

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

I no es pot marxar del barri sense visitar l’estació d’esquí –amb un telecadira que funciona– de la Travessia de Sant Antoni i una ermita romànica els sants de la qual són els treballadors socis de la comissió de festes del carrer i l’Atmos (feres) de Verdi, sempre a les quinieles.

El veredicte, demà en el cruel ritual en què se sabrà la posició de tots els carrers. No faltaran, segur, els crits de «¡tongo!», la gràcia, al capdavall, de la festa.