La plaga de narcopisos del Raval s'estén a vivendes municipals de proteccio oficial

"Sempre hi ha hagut droga al Raval, però la situació s'ha agreujat, tant, que hi ha estones del dia que cada dos minuts entra algú al portal, per comprar o per consumir, als pisos o a l'escala. Després hi ha els paios que venen amb gossos i motxilles. Creiem que són camells que venen a buscar mercaderia per vendre".

Aquest és el resum de la quotidianitat diària d'un veí del Raval que viu en una finca amb, almenys, dos narcopisos. Diguem-los X per garantir la seva seguretat. El que passa és que aquests no són narcopisos com els altres del barri, és a dir, com aquella verola que en els últims mesos ha crescut en aquell perfecte caldo de cultiu que va deixar enrere la crisi immobiliària, un còctel de pisos buits, bancs que miren per a un altre costat, fons d'inversió… Aquests són diferents perquè estan en una finca propietat de l'Ajuntament de Barcelona, del Patronat Municipal de l’Habitatge. Carrer de l'Om, número 9. Preguntat l'ajuntament, no ho nega. Hi ha una investigació policial en curs per part dels Mossos d’Esquadra, diu la tinenta d'alcalde Janet Sanz. El que passa és que els 'tempos' veïnals i els policials són sideralment diferents.

I i Z (altres dos veïns que no volen problemes, perquè ja els van patir temps enrere quan van denunciar un altre cas) sospiten que els de l'Om no són els únics 'narcopisos municipals'. Són una parella amb dos fills que viuen al carrer d'en Robador. Des del portal de casa seva es tenen vistes panoràmiques del gran problema. Hi ha conflictes de convivència, entre inquilins i ocupants il·legals de perfil violent, almenys en un parell de finques de la vorera contrària, de titularitat municipal. Les va comprar l'Ajuntament de Barcelona per la fórmula administrativa del tempteig i retracte, amb el bon propòsit de teixir vida de barri. És evident que el resultat no és el promès.

Afirmar que allà es trafica amb drogues és potser encara precipitat. Això és més evident en una altra finca d'aquell curt carrer. L'ull poc entrenat no jo apreciarà. Es quedarà més amb l'aspecte pintoresc del lloc, amb aquella espera de desenes de prostitutes recolzades a la paret, possibles clients que fan un cop d'ull, pakistanesos camí de la mesquita, cinèfils de la Filmoteca, la Guàrdia Urbana que patrulla la zona com Jack Lemmon els carrers de ‘Irma la Dolça’,  i tot plegat entrecreuat amb turistes que tornen de la platja amb la tovallola al coll i famílies nòrdiques que passegen impol·lutes acabades de sortir d'algun hotel pròxim. L'ull entrenat (com el de X, I i Z, per exemple) es fixarà en les finques que tenen ‘porter’.

Quan al costat de l'entrada d'una escala hi ha un o diversos paios asseguts en una cadira, el més fàcil és que vigilin alguna cosa. Controlen les entrades i sortides. Si no s'és veí o consumidor d'heroïna, es posen en alerta. Són els narcoporters. Al carrer de l'Om també n'hi acostuma a haver. N'hi ha un que fa una especial por. No s'asseu a un costat. Es planta com un armari enmig de la porta. A veïns i heroïnòmans no els diu res. Als estranys potser els pregunta què hi busquen. A Om, 9, tot és tan estrany que, segons expliquen els afectats, els narcopisos no són apartaments ocupats per una puntada en la porta. I ara! Tenen lloguers en regla. Paguen sense dir ni piu fins i tot les despeses de comunitat. No fer-ho facilitaria la seva expulsió al cap de tres mesos.

Narcoporters i narcoturistes

El Raval Sud va camí d'estar fora de control, si és que no ho està ja. Hi ha els narcopisos, els narcoporters i, segons subratllen perplexos I i Z, els narcoturistes, preferentment italians. Són estacionals. Amb el bon temps, arriben a Barcelona, dormen al carrer, mengen en menjadors socials i, per a la seva sort, els transeünts els confonen encara amb l'esterotip de (perdó, però se'ls diu així) rastaflauta, aquella gent que a la seva manera prefereix viure a l'altre costat del defineixen despectivament com "el sistema". Els narcoturistes se'ls assemblen, però no són el mateix. Venen a Barcelona perquè, com a ciutat hiperpoblada turísticament que és, no és difícil recollir en una estona uns 10 euros en almoines. A aquest preu està la dosi estàndard d'heroïna als narcopisos. És un preu, encara que estigui malament dir-ho, molt competitiu.

Als 80, quan l'heroïna ja va castigar amb crueltat el Raval, una dosi podia costar unes 1.000 pessetes. No eren pocs diners. Així, els episodis d'abstinència eren freqüents i, per això, també ho eren els robatoris a punta de xeringa. La droga es pagava a preus europeus, per dir-ho així. Cara. No obstant, des que va arribar l'euro (vaja, des que un cafè de 100 pessetes va passar a costar un euro de la nit al dia), el preu de la dosi sembla assequible. Els narcopisos del Raval, segons les fonts consultades, s'adapten a la butxaca del consumidor. El més normal és que se'ls subministri una dosi, xeringa, aigua destil·lada, cullereta, filtre i un racó on viatjar per 10 euros, però si només en porten cinc doncs es reajusta la quantitat i no passa res.

La presència d'heroïnòmans al carrer, en resum, torna a ser molt vuitantera, però de moment sense els brots de violència d'abans. Els addictes van com sense GPS, d'aquí per allà, per exemple als voltants de la Biblioteca de Catalunya. Ves a saber per què, els que es punxen a la via pública li han agafat afició al carrer de les Egipcíaques. Entre els cotxes aparcats i la vorera, un espai sempre de mal escombrar, es veuen senyals que fins i tot Watson identificaria com a elementals.

Son els 80 però encara sense el pitjor dels 80, sí, però una visita pacient amb X, I i Z al Raval Sud permet topar-se cara a cara amb tot allò que la gent creu que són exageracions periodístiques per cridar l'atenció. I no és així. Aquí en teniu dos, i un apunt final de propina.

A 50 passos dels Mossos

La primera ens porta de tornada al controvertit número 9 del carrer de l'Om, una finca d'arquitectura ben maca, res d'obra suburbial. Va ser una inversió municipal encertada. Està, pas més, pas menys, a 50 metres de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Nou de la Rambla. Dir que tot el que passa passa davant dels nassos de la policia és gairebé literal. Els agents que custodien la porta de la comissaria, si miren cap al davant, el que veuen és Om.

Notícies relacionades

Milers de persones exigeixen a Barcelona un "lloguer just"

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

L'altre clàssic en aquest tipus de relats és que hi ha xeringues als parcs infantils. Doncs sí. Almenys algunes han sigut recollides al parc infantil de la plaça de Salvador Seguí. No és un lloc recòndit. Les tardes de cap de setmana allò acostuma a ser un alegre formiguer de nens, com la resta de la plaça ho és d'adults.

Ara, la propina. Aquesta mateixa setmana, potser algun veí del Raval ha vist per televisió ‘Pulp Fiction’. La va reposar una cadena. John Travolta s'enfronta a un greu problema. Uma Thurman ha patit una sobredosi. El protagonista la porta al seu narcopis de referència. L'escena de la reanimació és inoblidable. És la versió adulta de ‘La bella dorment’, en lloc de petó, injecció d'adrenalina al cor. És cine. Ficció. Als narcopisos del Raval també hi ha sobredosi. ¿Què fan llavors? Doncs baixen el mort o el moribund al carrer. Que se n'encarregui un altre. I i Z ho han vist des del balcó de casa seva. El Raval està fora de control.