Itàlia sembra de bol·lards els seus llocs emblemàtics després de l'atemptat de Barcelona

Bol·lards a la cèntrica Galeria Vittorio Emanuelle de Milà, lloc de passejada i compres, i altres barreres físiques a la plaça de la Catedral i les zones d'oci i ambient, com Navigli i Darsena. Bol·lards i jardineres de ciment al passeig de mar de Nàpols i als accessos als embarcaments cap a les illes, com Capri i Ischia. Després dels atemptats de Barcelona, Itàlia ha reforçat la seva seguretat als punts més emblemàtics i concorreguts.

Amenaçada amb ser "el pròxim objectiu" de l'Estat Islàmic, Itàlia va reunir dissabte passat el seu Comitè Nacional per a l'Ordre Públic i la Seguretat, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Hi havia presents dos funcionaris espanyols.

La conclusió de la petita cimera és que no augmentarà el nombre d'agents pels carrers, però sí la vigilància a les denominades "zones sensibles", que coincideixen amb aquelles amb més afluència. Amb caràcter urgent, el cap nacional de la policia enviarà una carta dels delegats del govern i comissaris en cap del país perquè, a través dels alcaldes, prenguin les mesures necessàries per protegir els llocs que corren més risc d'atemptats.

"Atenció altíssima"

"Malgrat que l'atenció és altíssima, el nivell d'amenaça no canvia per a Itàlia", ha informat el Ministeri d'Interior, Marco Minniti. El nivell d'atenció "ja és altíssim", ha remarcat a Barcelona el ministre d'Exteriors, Angelino Alfano, repetint que "el risc zero no existeix" i que no apujaran "el nivell d'alerta perquè ja estava al màxim".

Entre les noves i anteriors mesures que es reforçaran o que s'estan prenent aquests dies figura la cèntrica Via del Corso, lloc de passejada i botigues a Roma, plena de persones els caps de setmana, que ja es trobava "tancada" a l'altura de Piazza del Popolo i pel costat de Piazza Venezia, amb vehicles blindats o que poden tancar el carrer en un instant.

En l'accés als fòrums i a la zona del Colosseu, parcialment de vianants des de fa uns quants anys, ja funciona des dels atemptats de Niça, Estocolm i Berlín  un verdader punt de control permanent. La pujada al Capitoli, lloc simbòlic del centre de la Roma Imperial i actual seu de l'ajuntament, serà limitada als minusvàlids i tancada als furgons de distribució i proveïdors que fins ara podien accedir gairebé a la plaça remodelada per Miquel Àngel. Des dels atemptats de Barcelona, han sigut tancats els passejos de mar d'Anzio i Nettuno, dues localitats freqüentades pels romans i locals.

El nivell d'alerta al país és de dos, respecte a un tres que significa que hi ha un atac en curs. Des de començament d'any, Roma ha expulsat del país, confiant-les a les policies dels seus països d'origen, 67 persones, considerades radicalitzades. I des del gener s'han controlat 190.909 persones (77.691 el 2016).

Un dels objectius indicats per la propaganda extremista és el Vaticà, on el "passadís" amb controls policials del Jubileu del 2015 ha sigut mantingut fins ara i reforçat a partir de divendres passat. L'accés a la plaça de Sant Pere ja havia sigut envoltat de tanques amb una lleugera reixa d'un metre aproximat d'altura, que deixa dos passos per als pelegrins. En tots els accessos a la plaça hi ha i funcionen sempre els detectors de metalls instal·lats poc després de l'atemptat contra Joan Pau II (1981).

Blindatge preventiu

A Roma, apareixeran bol·lards, jardineres i els blocs de ciment coneguts com a New Jersey als accessos a la zona d'oci i turisme del Trastevere, Pignetto i Piazza Trilussa, les graderies del qual abarroten centenars de joves durant tot l'any i constitueix un lloc de cites internacionals. Les oficines de cotxes i furgons de lloguer hauran d'assenyalar qualsevol anomalia que registrin, mentre que els agents de l'antiterrorisme estan des de fa alguns anys infiltrats en mesquites de tot Itàlia, en un nombre inferior de les que hi ha només a Catalunya.

En l'època coneguda com dels 'anys de plom' (1969-1982) del terrorisme intern (Nuclis Armats Proletaris, Brigades Roges, Prima Linea i altres), Itàlia va madurar la seva particular estratègia de la seguretat visible. El famós cavall agonitzant de Francesco Messina, que presideix la porta de la seu central de la RAI, està des d'aleshores envoltat de reixes que en aquell moment van semblar una abominació estètica. Algunes ambaixades s'han dotat de mecanismes dissuassors mòbils que pugen i baixen en funció de la necessitat, com succeeix en altres ciutats europees. Els bancs compten tots a les entrades  -únic cas a Europa- amb portes detectores de metalls. En uns anys el país ha elaborat una llarga experiència sobre el que alguns ja han denominat l''estètica de la seguretat'.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn