Els El Ouabi, una família musulmana de Cornellà afectada per l'atemptat de la Rambla

Són dues famílies de marroquines emparentades perquè els pares són cosins germans. Els El Ouabi viuen a Cornellà des de fa 10 anys, i els seus parents, a Montpeller. La fatalitat va voler que el matrimoni francès arribés a Barcelona amb els seus tres fills hores abans de l’atemptat amb la il·lusió de conèixer la Rambla. Rquia va comentar que ella s’avançava al pis de Cornellà per preparar el sopar, però el seu marit, Mohamed, la va convèncer perquè els acompanyés a passejar amb la seva filla Fátima i els seus parents. Reien, estaven contents, les nenes jugaven i ni es van adonar de l’arribada d’una furgoneta a gran velocitat.

El Houssain El Ouabi és el segon dels cinc fills de Rquia, que, ja fora de perill, continua ingressada a l’Hospital Clínic a causa dels traumatismes al cap provocats pel mostre amb rodes que la va arrossegar uns 40 metres sobre el paviment de la Rambla, en l’atemptat del 17 d’agost passat a Barcelona. Ella i Aboubakr, el fill petit, de set anys, del cosí del seu marit, són dues víctimes musulmanes de l’atac terrorista.

«Ella ara no es troba entre les ferides greus, encara que està molt desorientada. Cada nit, quan surto de treballar del taller mecànic, la vaig a veure però l’endemà ja no se’n recorda i li pregunta al meu pare què sap de mi, que per què no la visito. El nen de set anys està crític. Té mig cos destrossat. També va ser arrossegat pel vehicle, que a més el va aixafar amb les rodes. Els metges el mantenen sedat perquè al tenir tants ossos trencats no es pot moure i el dolor és insuportable», descriu Houssain, quan a mitja tarda surt del taller mecànic en què treballa a Gavà.

UN ÚNIC SOU

Amb el seu sou de 900 euros mensuals, als seus 24 anys, manté tota la família. «Jo no vaig anar amb ells aquella tarda a la Rambla. Era al taller. El meu pare em va trucar a través del telèfon de Heather, una infermera nord-americana que els va atendre des del primer moment, un àngel que segueix en contacte amb nosaltres ajudant en tot el que pot. El meu pare estava convençut que la meva mare havia mort. Amb el caos la va perdre de vista després de veure com era arrossegada, i el nen no parava de sagnar. Un horror. Fins a la 1 de la matinada no vam saber que la meva mare era al Clínic. D’Aboubakr vam tenir notícies des del primer moment, perquè la seva germana de 17 anys no es va separar d’ell», relata. Era la primera vegada que la família de França venia a Barcelona.  

Fátima, l’única filla de Rquia, estava amb la seva mare en el moment en què va tenir lloc el tràgic atropellament, igual que la seva cosina llunyana de la mateixa edat. Totes dues tenen 10 anys. «A la cosina l’han enviat a França, i la meva germana no es vol separar de la meva mare. L’Ajuntament de Cornellà l’està cuidant. Ens han ofert que Fátima vagi a un casal, perquè el millor és que en aquests moments estigui amb altres nens. Aquest dimecres comença», explica.

El fill de Rquia, de 40 anys, i de Mohamed, de 49, assenyala que la seva família és creient, que busquen la pau, que comparteixen les poques coses que tenen amb persones encara més desafavorides i que assíduament van a la mesquita de Cornellà. «Aquest atemptat no té res a veure amb l’islamisme. L’Alcorà no defensa cap matança. I un imam que organitza un atac així no és un imam, ja no ho era quan traficava amb drogues. Ningú entén el que està passant. Hi ha molta maldat. Hi ha algú monstruós darrere de tanta barbàrie», argumenta Houssain, que es considera un bon exemple per als seus germans. «Soc responsable», assegura.

«S’ha de seguir el camí de la bondat i de la generositat. I treballar, treballar i treballar per tenir una vida digna, que sempre serà millor aquí que al Marroc, on vaig néixer. Aquí em sento lliure», apunta aquest mecànic, que va arribar fa 10 anys a Cornellà, on li encanta jugar a futbol. «Aquí sempre ens hem sentit acollits. No hem tingut cap problema. Hi ha bona convivència entre persones de diferents procedències. Els meus germans i jo vam poder anar a l’institut i aprendre el castellà i el català. I després vaig cursar FP per ser mecànic, el mateix que ara estudia el meu germà de 15 anys, que com jo feia abans, treballa els caps de setmana en mercats ajudant a muntar i desmuntar paradetes de gitanos», relata.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

EN UN PIS OCUPAT

No són bons temps per als seus. La malaltia del pare, un càncer de pulmó, els ha portat a viure amb pocs diners. «Estem d’ocupes en un pis amb dues habitacions de Sant Ildefons que és propietat d’un banc. Això sí, paguem la llum i l’aigua. És una situació difícil però tirarem endavant. Ara el més important és que la meva mare i el nen es recuperin, que tornin a la vida, que el meu pare es trobi millor i que la meva germana torni a transmetre la seva alegria» .