Colau torna a Itziar González les regnes per transformar la Rambla

Alguns diran que el temps sempre posa les coses a lloc; altres, que la justícia divina s'acaba imposant a les (males) decisions polítiques i altres simplement creuran que el que ha triomfat és el talent. Però el fet és que una dècada després d'arribar a l'ajuntament com a regidora del districte més complex de Barcelona, Ciutat Vella, l'exregidora Itziar González ha tornat al consistori per la porta gran per liderar com a tècnica la gran transformació de la Rambla. L'alcaldessa, Ada Colau, li permetrà recollir els primers brots d'una llavor que la mateixa González va plantar el setembre del 2007 a l'obrir un gran debat per reinventar el carrer més visitat i controvertit de la ciutat.

Torna secundada per "sentinelles", com els anomena, de la primera línia de la Rambla. Veïns motivats que es reuneixen molts dimecres al Cafè de l'Òpera, no pas per arreglar el món, sinó per arreglar la Rambla... I que van trucar a González per demanar-li que es presentés al concurs internacional obert per l'ajuntament a la primavera per reescriure la Rambla del futur.

A González l'espera un desafiament majúscul: domesticar un eix ocupat pel turisme i del qual molts barcelonins han renegat, però amb el qual s'està produint una "reconciliació emocional", en paraules de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, després de l'atemptat terrorista del 17 d'agost. L'equip Km-ZERO que tripula ha guanyat el concurs internacional que exigia un grup "interdisciplinari" capaç d'afrontar-ne la millora integral, la dinamització i la transformació física i social, amb una visió global dels aspectes socials, culturals i comercials. I també d'afegir les recomanacions de la comissió d'Urbanisme i Seguretat constituïda després de la tragèdia del 17-A. Un jurat que integra representants municipals i de diversos col·legis professionals (des d'arquitectes fins a sociòlegs) els ha atorgat 84,68 punts sobre 100, per sobre dels altres cinc equips en competició.

Esperances per a l'eix

Però més enllà de votacions i teoria, la carismàtica figura de González --que va dimitir del seu càrrec a l'ajuntament el 2010 en protesta per un cas de corrupció urbanística-- sembla que ha atorgat sobtadament fiabilitat al repte. Tants anys de debat i d'intents fallits, fins i tot d'escepticisme sobre la redempció de la Rambla, donen pas ara a l'esperança. Sobretot perquè l'arquitecta, que els últims anys ha treballat sobretot per a França, resideix al barri i en coneix les misèries i els tresors. Però també perquè compta amb suport veïnal i allarga una mà a Amics de la Rambla i fins i tot a tècnics de les altres propostes descartades per treballar amb l'ajuntament "des de la cooperació" i amb "confiança", promet. I, considerant les circumstàncies, superant la distinció entre "veïns i turistes".

L'experiment d'atorgar una transformació urbanística a un equip que integra tantes disciplines marcarà, segons Janet Sanz, tinenta d'alcalde d'Urbanisme, un abans i un després en la forma de fer ciutat. De moment s'ha imposat no un pla, sinó una filosofia, que ara s'haurà de desenvolupar.

El 'dream team' escollit també integra els arquitectes Arnau Boix, Lola Domènech i Olga Tarrasó; el sociòleg Jordi Quiñonero, el doctor en Filosofia Paul B. Preciado, el biòleg Josep Selga, els enginyers de Camins, Canals i Ports Ole Thorson i Sebastià Ribot, l'economista Sergi Cutillas, el geògraf Ernest Cañada, l'enginyer industrial Albert Conesa, l'arquitecta tècnica Cristina Pedraza, l'advocat Pablo Feu i l'urbanista Pere Mogas.  

Itziar, l'exregidora que segurament més bon record ha deixat a Ciutat Vella per la professionalitat, tenacitat i honestedat que li atribueix la ciutadania, torna molt més còmoda en aquest nou paper de tècnica. "Construir l'equip ha sigut un gust", diu, i el currículum de cadascun d'ells li fa pensar que és viable encarrilar un avantprojecte en sis mesos, seguint la diagnosi heretada d'anteriors mandats i del pla especial d'ordenació de la Rambla aprovat l'any passat.

Polítiques d'habitatge

La proposta de Km-ZERO presenta un pla de gestió d'espais de gran afluència que inclou estratègies per canviar usos comercials dedicats al turisme i potenciar usos ciutadans, preveu polítiques d'habitatge per recuperar veïns a l'eix, actuacions de millora del transport públic i de "pacificació" del vial (restringint el vehicle privat, encara que ni ella ni l'ajuntament s'han atrevit a parlar-ne) i fins i tot parla de buscar la connexió de la Rambla amb els espais oberts de la zona, amb especial atenció al parc de la Ciutadella.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Com a mostra de compromís, González proposa una auditoria ciutadana continuada per garantir que es compleixen les promeses en habitatge i comerç. En aquest àmbit, se suggereix repensar la gestió de les concessions municipals a la zona, que no són pas poques: des del mercat de la Boqueria fins a quioscos i parades de flors i altres.

La gestió cultural és un altre pilar i es proposa un centre documental per rememorar la història del seu patrimoni, així com un centre d'investigació de "turisme crític i d'economia circular". S'estudia recuperar la Rambla per a actes ciutadans i reivindicatius i fins i tot un pla de gestió de l'arbrat, de rehabilitació dels edificis i fins i tot mecanismes de control de les transaccions immobiliàries, així com recuperar les vivendes residencials. L'ajuntament farà que incorpori el memorial a les víctimes de l'atemptat.