Així és l'onada de municipalització de serveis

Encara que la ciutat de Terrassa ha donat llum verda aquest dijous que possiblement sigui el procés de municipalització més important portat a terme a Catalunya, la del seu servei de l’aigua a partir de l’any 2018, no és l’única població que els últims temps ha fet passos en aquest sentit.

Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell (governat per Crida per Sabadell-CUP, Unitat pel Canvi, ERC i Guanyem) ja ha municipalitzat els serveis de grua i zona blava, a més de revisar el contracte de concessió del servei de neteja viària i recollida de residus, en relació amb el qual ha denunciat incompliments per part de l’empresa concessionària.

En un manifest del mes de març d’aquest any, el consistori promou la municipalització de serveis i posa en entredit l’externalització a empreses privades «que busquen únicament el màxim benefici».

Sabadell forma part de l’Associació de Municipis per la Gestió Pública de l’Aigua, creada al març i integrada pels ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Cerdanyola i el Prat. Aquest últim actua en el marc de l’associació com a referent perquè té el servei municipalitzat des dels inicis democràtics, un fet que també passa a l’Ajuntament de Mataró des de mitjans del segle XX.

Castelldefels

Per la seva banda, l’Ajuntament de Castelldefels presta, des del mes d’abril passat, el servei de neteja viària i de recollida de residus de manera directa.

A través de l’empresa municipal SAC, el consistori va finalitzar el procés per a la remunicipalització d’aquest servei, que fins llavors es prestava mitjançant concessió a una empresa privada.

Badalona i Santa Coloma

Així mateix, administracions locals com les de Badalona (Guanyem, ICV i ERC) o Santa Coloma (PSC) han anat concentrant esforços per iniciar estudis sobre la viabilitat de la municipalització del servei de l’aigua que encara segueixen en marxa. Aquests estudis troben a l’horitzó els casos dels ajuntaments de Montornès del Vallès o Arenys de Munt, que gestionen directament el servei de l’aigua des de fa anys.

Badalona i Santa Coloma van aprovar en els seus plens fa uns quants mesos una moció idèntica que proposa «obrir una línia de treball en el marc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre la gestió pública, directa i integral del cicle de l’aigua, valorant sempre la seva oportunitat, pertinència i viabilitat, tècnica, econòmica, social i ambiental».

El primer tinent d’alcalde de Santa Coloma, Esteve Serrano, recorda l’obstacle que comporta per als processos de municipalització la disposició addicional 26a de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (LPGE), que impedeix a les Administracions incorporar com a empleats públics treballadors «dels contractistes de concessions d’obres o de serveis públics […] quan els contractes s’extingeixin pel seu compliment, per resolució, incloent-hi el rescat, o si s’adopta el segrest o intervenció del servei».

Badalona, a més i en els mateixos termes que Sabadell, ha posat en qüestió la concessió del servei de recollida de residus al denunciar un suposat frau de l’empresa adjudicatària, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).

L’Hospitalet de Llobregat

Notícies relacionades

Terrassa encarrila la municipalització del servei de l'aigua

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

A l’Hospitalet de Llobregat la voluntat de municipalitzar serveis externalitzats no s’ha fet efectiva de moment, si bé el consistori va encarregar un informe al professor d’Economia Financera de la Universitat de Barcelona Juan Luis Domínguez, que analitza la viabilitat de la possible municipalització de la recollida de residus, neteja viària i neteja del clavegueram.

En l’esmentat informe, Domínguez arriba a la conclusió que «l’elevat import de les indemnitzacions aconsellaria postergar la possible execució d’una remunicipalització fins a la finalització del contracte vigent». Sumant el rescat del servei, l’estalvi i el sobrecost, l’informe calcula un impacte afegit negatiu de 14,6 milions.