Del Pakistan al Raval, la ruta de l'heroïna

L’heroïna que es ven als narcopisos del Raval de Barcelona prové del Pakistan. La droga es produeix a l’Afganistan –un país que cultiva el 90% de l’opi que es consumeix a tot el planeta– però entra a Espanya amagada a l’equipatge d’avions comercials que s’enlairen des d’Islamabad. En terra catalana esperen la mercaderia diverses organitzacions criminals integrades exclusivament per ciutadans també d’origen pakistanès que resideixen a Barcelona, segons les investigacions que han portat a terme tant el Cos Nacional de Policia (CNP) com la Guàrdia Civil.

Aquests grups, com el que recentment acaben de desarticular en un domicili del carrer de la Botella i que estava format per 11 homes, són els que venen l’heroïna a les xarxes que controlen els narcopisos.

A Barcelona estan empadronats uns 20.000 ciutadans pakistanesos. Proporcionalment és la ciutat espanyola que acull més persones procedents del Pakistan. Moltes d’aquestes persones viuen al barri del Raval i treballen en establiments comercials. Regenten negocis de telefonia mòbil, colmados, perruqueries, carnisseries, restaurants… Formen un col·lectiu que, segons els cossos policials, es comporta com una estructura estanca. El seu hermetisme és semblant al de la població xinesa. «Sí que es relacionen molt entre ells però poc amb la resta», explica el tinent José Antonio Sobrino, guàrdia civil especialitzat en grups organitzats dedicats al narcotràfic a Catalunya. Això «ni molt menys» significa que tots ells estiguin vinculats amb les màfies de l’heroïna, subratllen fonts de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat de CNP. Però sí que significa que els narcotraficants s’assabenten de cada vegada que un dels seus compatriotes té previst viatjar al Pakistan per retrobar-se durant les vacances amb la família que ha deixat allà. I llavors el temptegen: «¿Vols guanyar-te uns quants diners extra?». Molts responen negant amb el cap. Altres, no obstant, assenteixen.

Utilitzar compatriotes que no tenen antecedents penals i que viatgen al Pakistan durant un període vacacional fa que per als policies resulti molt complicat detectar-los. «No és un viatge llampec d’anada i tornada que aixecaria sospites de seguida», subratlla el tinent Sobrino.

 Aquests viatgers, 'mules' en l’argot policial perquè utilitzen el seu cos –o el seu equipatge– per amagar la droga dels controls duaners, ni ingereixen l’heroïna ni se la introdueixen per orificis corporals –vagina o anus–. Sí que ho fan sovint les 'mule's que amaguen haixix o fins i tot cocaïna. Però els vols des del Pakistan són massa llargs per ocultar-la en l’organisme.

Els contenidors humans pakistanesos són ideals perquè són usuaris d’aerolínies que poden acreditar períodes vacacionals llargs i, en conseqüència, que poden carregar amb maletes gegantines. Aquí està el secret. Quan accepten ser contractats durant les seves vacances, els traficants avisen els seus socis al Pakistan, que s’encarreguen de tot. Abans de tornar a Barcelona, els faciliten maletes en què han cosit un doble fons. És a dir, una tela que oculta una cavitat entre el teixit exterior i l’interior. Allà dins col·loquen els paquets d’heroïna.

Barcelona no rep vols directes des del Pakistan. Les 'mules' acostumen a aterrar en altres ciutats que formin part de la Unió Europea. Passen el control duaner al sortir d’aquest vol, que pot haver aterrat en països tan llunyans com Holanda o com Noruega, i després agafen un tren fins a l’estació de Sants o lloguen un cotxe i arriben fins a Barcelona conduint. Encara que també poden agafar un vol fins al Prat des de la ciutat europea fins on han volat.

PREU

L’operació econòmica és molt interessant. Al Pakistan un quilo de cavall costa uns 3.000 euros i a Espanya augmenta el seu valor fins als 26.000 euros, segons fonts de la policia espanyola. 

Els traficants colombians s’estructuren en organitzacions en forma piramidal. Els pakistanesos també opten per un model similar. Però no tenen tants rangs intermedis. El líder ni es vesteix d’una forma ostentosa ni exhibeix públicament el seu poder. «En les gravacions telefòniques», no obstant, «sempre queda clar que n’hi ha un que dona les ordres», segons explica el tinent Sobrino.

Es desconeix amb seguretat quantes organitzacions pakistaneses estan movent l’heroïna al Raval. Es té constància que hi ha «diversos» grups amb capacitat per fer-ho perquè tenen els contactes al Pakistan i perquè tenen accés a compatriotes que la transportaran sense aixecar sospites.

A Barcelona, la mercaderia canvia de mans i llavors entren en joc altres organitzacions de procedència diferent, sobretot dominicanes i romaneses. Amb cada canvi de mans, la droga va perdent puresa. Tots els intermediaris la tallen per augmentar el seu marge de benefici. Segons les anàlisis d’Energy Control, l’heroïna que consumeixen els toxicòmans del Raval està altament adulterada.

CAMELL

Al districte de Ciutat Vella hi ha uns 60 domicilis ocupats per traficar amb droga. Les organitzacions deixen a càrrec de cada narcopís un col·laborador al qual estan disposats a «sacrificar», subratllen fonts policials. Saben que tard o d’hora els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana irrompran a l’immoble. El camell que accepta la feina sovint ho fa perquè també ell és un addicte.

Notícies relacionades

Desenes de narcopisos tornen l'heroïna als carrers del Raval

La plaga de narcopisos del Raval s'estén a vivendes municipals de proteccio oficial

L’organització s’encarrega de subministrar a cada narcopís la droga que necessitarà durant la jornada. Una política que minimitza les pèrdues en cas d’intervenció policial. Una altra prevenció que prenen és la d’intentar que tots es punxin a dins de la casa. D’aquesta manera no hi ha persones que entrin i surtin amb droga a la butxaca.

Així acaba el viatge de l’heroïna. Cada vegada que un heroïnòman, per 10 euros, compra una dosi que conté micres del fruit mortal que creix a l’Afganistan i que es dissol en sang del Raval.