Els veïns de Can Baró guanyen la batalla per la seva única zona comunitària

Demà tenen convocat un nou taller de pancartes. Fins que tot estigui lligat i ben lligat no enterraran la destral de guerra i volen que es vegi. Els ànims, això sí, han canviat. A millor, s’entén. El desànim ha deixat pas a les bromes. El punt d’inflexió va ser l’assemblea del 19 de setembre, en què Ton Salvadó, director de Model Urbà de Barcelona, va sentenciar contundent davant els més de 200 veïns que hi havia congregats que no tocaran «ni el poliesportiu ni la plaça». «¡Tenim gravada la intervenció!», assenyala amb humor Eli Higueras, presidenta de la Plataforma de Can Baró, creada per defensar aquell poliesportiu i aquella plaça. I les seves històriques pistes de petanca. I els seus batallats parcs infantils.

El compromís municipal arrencat per la plataforma va més enllà. Una taula tècnica en la qual els veïns tindran veu decidirà on s’aixecaran les 127 vivendes encara projectades allà i –detall important per a aquests veïns– de quins equipaments s’acompanyaran (una de les assignatures pendents de l’històricament marginat barri), participant en la redacció de les bases del nou concurs.

CONCURS AJORNAT 

En l’apartat dels fets, l’ajuntament ja ha ajornat la convocatòria del concurs d’idees per a la construcció de cinc grans blocs que va posar el barri en peu de guerra i que estava prevista per a aquesta tardor. «La previsió és que finalment el concurs pugui convocar-se al desembre, quan tinguem una nova ubicació de consens per als pisos i pactats els equipaments. El nostre compromís amb la ciutat és avançar en el parc dels Tres Turons i tenir un projecte tancat abans d’acabar el mandat», va assenyalar la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz.

La mobilització dels veïns de Can Baró, que van sortir al carrer per defensar el seu bé més preat (i gairebé únic) com a barri (els terrenys que vertebren la vida del costerut barri de Can Baró), no només ha tingut efecte, sinó que ha tornat a posar al damunt de la taula el pla dels Tres Turons.

Salvadó no va ser l’únic representant municipal que es va presentar a la citada assemblea per calmar els ànims del veïnat i per mostrar-los que l’aposta del consistori per la reactivació dels Tres Turons va de debò («avança sense pressa, però sense pausa», va subratllar Sanz) i vol realitzar-se comptant «amb els veïns». La regidora d’Horta-Guinardó també es va presentar a la reunió.

¿Què té a veure la reactivació dels Tres Turons amb el fet de construir cinc grans blocs sobre les pistes de Can Baró? La modificació del Pla General Metropolità per desencallar el pla dels Tres Turons –que condemnava aquesta lluitada zona comunitària de Can Baró– la va pactar el 2010 el bipartit de llavors (tots dos al govern de Colau). El pacte (encara vigent) desafectava 476 vivendes afectades des de feia dècades en els diferents parcs que uneix el pla, mantenia l’afectació d’altres 295 i requalificava l’actual plaça de la Pedrera, passant-la de zona verda a zona edificable per poder aixecar-hi les vivendes necessàries per reallotjar gran part dels afectats (un dels acords és que els reallotjaments han de fer-se en la zona).

VEU D’ALARMA 

Malgrat que fa set anys d’aquell pacte, a Can Baró (gairebé) ningú va ser conscient d’això fins fa uns mesos, quan l’encarregat d’obrir i tancar la porta de les pistes va compartir amb els seus veïns la seva preocupació al sentir campanes sobre la convocatòria d’un concurs per construir els blocs per als reallotjats (veïns, que, d’altra banda, majoritàriament es resisteixen a abandonar casa seva, en molts casos aixecades amb les seves pròpies mans). De fet, Higueras es va convertir en líder veïnal gairebé de la nit al dia. «Vaig sentir que havíem de fer alguna cosa –relata– i la veritat és que el barri es va entregar». I ho van fer.

   

Notícies relacionades

El gegant verd Barcelona

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

I és que la indignació dels veïns dels blocs davant les pistes era doble. Aquell vessant de la muntanya la va construir una cooperativa, que va cedir a la ciutat una part els seus terrenys –els que ara estan en joc– per convertir-la en zona verda. «Tenim un parc perquè l’hem lluitat nosaltres. Vam ser nosaltres els que el vam cedir a l’ajuntament perquè això fos zona verda. Aquí mai ningú ens ha regalat res, i no permetrem que ens el prenguin», coincideixen a dir la gent gran del lloc, molt compromesos amb la lluita.

Per això, la plataforma vol anar més enllà: volen que es modifiqui el PGM per tornar a les pistes la qualificació de zona verda, pel que pugui passar.