BCN i la Generalitat discrepen sobre el futur de l'Arts Santa Mònica

Arts Santa Mònica (ASM) torna a fer un tomb en la seva convulsa trajectòria. L’any que ve es convertirà en el Centre d’Arquitectura de Catalunya (nom provisional) després d’un acord a tres bandes entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes, que fa més d’un any que estan negociant l’emplaçament d’aquest equipament i les seves senyes d’identitat. A més tindrà un nou director escollit per concurs públic i en la seva gestió no tan sols hi participarà, com fins ara, el Govern català, sinó també el consistori. Però hi ha desacord sobre si ha de ser o no la seu definitiva del nou centre.

    

Des del 2013, aquest equipament cultural ubicat a la Rambla, a prop del port, ha intentat fer-se un lloc especialitzant-se en l’exploració de la creativitat, la transversalitat de disciplines, la innovació digital i els seus múltiples formats i llenguatges artístics. L’aposta del seu director, Jaume Reus, que finalitza el seu contracte a finals d’aquest any, s’ha centrat en una programació variada i participativa però generalment dirigida a grups elitistes. «La resposta del públic no ha sigut l’esperada, sobretot des del 2016», segons un portaveu de l’àrea de Cultura de la Generalitat.

    

Daniel Mòdol, regidor d’Arquitectura de l’ajuntament, matisa que l’ASM serà una «seu provisional», màxim de dos anys, des d’on s’analitzarà quin tipus de centre resulta més idoni per a Barcelona. «No s’adapta al que necessita un centre d’arquitectura, ni per les dimensions ni per la flexibilitat dels seus espais», considera Mòdol. En aquest aspecte, la Generalitat discrepa. «La nostra idea és que aquest espai de la Rambla sigui el lloc definitiu. El que més necessita ASM és estabilitat», declara el portaveu de la Conselleria de Cultura.

    

El regidor afegeix que amb qui sempre s’ha reunit per tractar aquest tema és amb Santi Vila, conseller d’Empresa i Coneixement des del juliol passat, quan va deixar la cartera de Cultura. «Hi havia un gran consens. Amb Lluís Puig, el seu substitut, encara no hem parlat, però el futur de l’Arts Santa Mònica ja està pactat», assegura Mòdol, que afegeix que no està previst un immoble de nova construcció.

AMB LA MIRADA AL CANADÀ

Pel regidor, un museu d’arquitectura avui dia és un concepte «anacrònic». En conseqüència, aquest nou centre no serà un espai expositiu ni un arxiu de col·leccions, sinó un lloc per impulsar la reflexió sobre el fet de projectar i elevar edificis i la seva aportació a la construcció de la ciutat que té com a principal referent The Canadian Centre for Architecture. Aquesta institució, fundada el 1979 per l’arquitecta i activista Phyllis Lambert, busca sensibilitzar el públic sobre el paper de l’arquitectura en la societat actual, promoure la investigació en aquest camp i la innovació en la pràctica del disseny. «El nou centre de la Rambla tindrà la mateixa filosofia i programarà jornades i congressos internacionals sobre arquitectura, que se celebraran al Barcelona Centre de Disseny», informa Mòdol. «No serà el museu de Puig i Cadafalch», apunta.

EN HONOR A ALBERT VIAPLANA  

En aquest sentit, la Generalitat té més interès a compaginar el vessant internacional del centre amb la catalana. «La transició entre el que és i el que serà l’ASM serà tranquil·la. El primer trimestre serà compartit, però inclourà una exposició sobre l’arquitecte avantguardista Albert Viaplana, que va formar equip juntament amb Helio Piñón entre el 1974 i el 1997. Ell va ser qui es va encarregar el 1985 de la llarga rehabilitació del centre Arts Santa Mònica, que havia albergat un convent.

    

Lluís Comeron, degà del Col·legi d’Arquitectes, anuncia que la seva institució ja fa dècades que desitja que Barcelona tingui un centre de referència dedicat a l’arquitectura. «A la nostra ciutat, molts equipaments programen exposicions arquitectòniques. A més hi ha cases museu obertes al públic i molts operadors, però feia falta aquest nou centre en què el col·legi hi participés aportant continguts», argumenta el degà.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

    

El col·legi també va recolzar el macroprojecte de Ferran Mascarell, que pretenia el 2013 ubicar el llavors denominat Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya als antics palaus d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia, a Montjuïc. Aquesta instal·lació frustrada volia contribuir a valorar l’actuació dels arquitectes i urbanistes catalans. Es va concebre com un museu internacional orientat a públics molt diversos interessats per conèixer el patrimoni arquitectònic català.