Reunions de fracassats

Tan bon punt entres, t’enganxen una etiqueta al pit amb el teu nom. «My name is Ana –et presentes a partir d’ara sense badar boca– and I fucked up». Per a tothom qui no parli l’anglès d’Ana Botella, estàs confessant a boca de canó: «He fracassat». De seguida trobes com passar el mal trago: hi ha un «drinking corner» amb cervesa artesana. Però alleuja més veure que hi ha 150 persones més amb adhesiu.

    

El miniescenari està instal·lat a Cloud, un espai de coworking. Es palpa ambient de xerrada TED. La frase més repetida de la nit serà: «No va anar bé», però acabaràs sortint amb el riure fàcil de qui ha estat a El club de la comedia. «L’objectiu és riure’ns dels nostres fracassos per poder superar-los», anuncia davant el micro Andrea García M., l’organitzadora. Comença la FuckUp Night. La nit dels fracassos.

 

És un moviment internacional: s’organitzen FuckUp Nights en 252 ciutats, en 80 països. «Fuckuppejar és humà», es diu ja per internet. «Allibera el teu fracàs –animen des de fa cinc anys–. El món ho agrairà». Van començar a Mèxic. «Després d’uns quants mezcales», puntualitzen els seus ideòlegs al vídeo promocional. Eren cinc amics –expliquen– que un dia van decidir parlar dels seus fracassos. «Va ser alliberador, divertit, autèntic, inspirador», recorren a adjectius motivacionals. I ho van repetir amb amics d’amics. Ara cada mes –afegeixen–més de 10.000 persones fan una pausa per escoltar tres emprenedors narrar en públic els seus fracassos. Són trobades per a tres tipus de persones, resumeixen: «Els que van fracassar, els que fracassaran i els que menteixen».

És aprenentatge"

Aquesta és la 13a FuckUp Night que es fa a Barcelona. Andrea les ha organitzat totes menys la primera. És veneçolana, 35 anys. Arquitecta de professió, emprenedora de vocació. Als sis anys ja llogava la seva maquineta als companys d’escola. Fa dos anys que va convencent la gent perquè comparteixi històries que ningú vol explicar. La majoria s’avergonyeixen dels seus fracassos, assegura. ¿Per què explicar-los? «Perquè és aprenentatge –respon–. El més important és detectar-los i saber què no tornaries a fer. És el teu bagatge».

    

Avui hi ha edició femenina: #WomenFuckUp. Es confessaran davant del micro quatre emprenedores amb currículum XXL. Parlaran de fracassos que ja te’n pots riure de les lleis de Murphy.

Falla el micro. Aquí això sona a bon senyal. Agafa el segon micròfon Sonsoles Alonso. És consultora especialitzada a crear equips d’alt rendiment. «Jo era una pianista famosa a Holanda», recorda sense donar-se importància. No ve a parlar d’això, sinó de la presidència més curta del club Rotary, explica amb to de monòleg. Va durar vuit setmanes. «Vols portar el club com si fossis Steve Jobs», li van retreure després d’invertir 450 hores en el projecte. «¿Què faria de forma diferent?», es pregunta. «Diria que no». Aquest és el seu aprenentatge: «Quan diem que no al lloc en el qual no hem d’estar, escollim conscientment el lloc en el qual sí que hem d’estar».

"Cal creure en un mateix"

SSegueix Lorraine Gallard. Ella ha treballat en cine i publicitat. «Em van oferir la gallina dels ous d’or», dirà dues vegades. «No va anar bé», repetirà dues vegades també. Afegeix un apunt masclista: «Em veuen com una dona amb molt caràcter», assegura. «¿Això és bo? No, sent dona». En dues entrevistes de feina li van dir «fas por». «Si fos un home -apunta-, no m’ho haurien dit mai». ¿Què ha après ella? «Cal creure en un mateix».

Encara queda la història «no tinc per pagar les nòmines» de Vanessa Palmer. I la del «¿m’he equivocat?» de Francesca Tur, fundadora de Tendències TV. La FuckUp Night acaba deixant regust triomfal.

Notícies relacionades

Els Robin Hood dels terres

La vida paral·lela de 'Saber y ganar'

    

Hi ha una última xerrada sorpresa: la de la mateixa Andrea, l’organitzadora. És la seva última FuckUp Night, anuncia de sobte. Així que confessa els seus fracassos com a comiat. Ella en té dos, enumera, a part del seu divorci. «És el que passa quan et cases amb el teu soci», s’arronsa d’espatlles. «Però sempre hi ha una llum», conclou en pla túnel. Ara comença un tercer projecte que espera no haver d’explicar davant d’un micro. «Per això deixo FuckUp Nights», es justifica. Demana a qui vulgui la vacant que li enviï un e-mail. Un parell de dies després, ja hi ha dues persones interessades. El fracàs –es diu ara– mai havia sigut tan exitós.