Salva el món menjant

«Ja tens un pla per salvar el planeta i per al sopar», t’informen. Com si fossis un híbrid de Superman i 'Masterchef'. Només fa falta un clic al mòbil i tres, quatre, com a màxim cinc euros. Automàticament passes a ser un 'saver'. Acabes de salvar mig quilo de menjar de les escombraries.

WeSAVEeat, es diu l’app. 'Save' aquí significa tant salvar com estalviar. «Comerços i consumidors salven menjar, estalvien diners i fan un gran gest pel planeta», resumeix la seva web. Fins i tot Trump podria fer-ho sense despentinar-se el serrell XXL. Amb aquesta lluita contra el malbaratament d’aliments n’hi ha per llepar-se’n els dits. Literalment: salves el planeta menjant.

Entres a l’aplicació i van apareixent restaurants, forns, botigues de menjar segons la seva proximitat. N’hi ha més de 50, informa un mapa adjunt. «705 metres», «queden dos lots». El preu original està ratllat: vuit euros. Al costat, en negreta marca tres euros. Cada local ofereix dos lots rebaixats fins a un 70%. En total, publiquen uns 120 lots al dia. Són els excedents que haurien de llençar avui. Dues focaccies més un suc natural: tres euros. Deu pintxos: tres euros. Tres empanades argentines: tres euros. Dues porcions de pizza més dues peces de brioixeria: quatre euros. «Hora de recollida: 21.30-22.30». Cada local posa un marge, depenent de la seva hora de tancament. Al teu perfil es van sumant els quilos de menjar que salves. Al mòbil de l’Eva es llegeix: «3,5 quilos».

Eva Jorge, 45 anys, n’ha passat 20 portant grans comptes en una multinacional de la neteja. Ara es dedica a netejar consciències. Des que el seu fill gran va decidir investigar sobre el malbaratament de menjar. Tot va començar com un treball del col·le.

«Nosaltres hem estat sempre molt sensibilitzats amb això», es justifica l’Eva. «Quan érem més joves, el meu marit i jo vam acollir un nen sah-rauí durant cinc anys. Passava l’estiu amb nosaltres. D’ell vam aprendre moltes coses i una d’elles és que el menjar no es llança. Una vegada vaig fer pa amb tomàquet, vam llençar el tomàquet que sobrava i ell va anar corrent a agafar-lo. ¿Però què estàs tirant?».

A casa seva no es llença res, repeteix l’Eva en pla mantra. «Sempre m’ha obsessionat». El que et poses al plat s’ha de menjar. «Si tens menys gana, te’n poses menys», diu d’una tirada. No és una actitud habitual, segons els estudis d’hàbits de consum. «Quan vam començar a fer números, vam veure que on més es malgasta és a les cases», recorda. Cada català tira a les escombraries prop de 35 quilos de menjar a l’any, calcula l’Agència de Residus de Catalunya; 262.000 tones en total.

Buscant informació, Eva i el seu fill van descobrir que hi havia aplicacions per a mòbil al nord d’Europa que lluitaven contra el malbaratament d’aliments als restaurants. «Del que ells generen cada dia per vendre –detalla l’Eva–, en llencen entre un 2% i un 8%. Ho tenen bastant controlat, però tot i així hi ha un mínim que s’ha de llençar».

Van llançar l’app fa tot just un mes. Ha tingut més de 3.000 descàrregues i s’hi han sumat 59 locals de Barcelona. Estan a punt d’obrir a Madrid i la reclamen a Portugal. «Ha sigut una voràgine», diu l’Eva, somrient. Ja ha respost a entrevistes de Mèxic i Xangai. «M’ha canviat la vida», assegura.    

Estudiants i jubilats 

«¿Què aconseguim amb això? –l'Eva es pregunta i es respon–. 1. No llencem menjar. 2. Una comunitat de 'savers' que lluiti contra el malbaratament alimentari. I 3. Donem l’oportunitat que gent jove (normalment ens ve gent jove amb una economia més justa) puguin tenir producte de molt bona qualitat a un preu de ganga». Són 'savers' estudiantils, la majoria. «Tenen mentalitat 'low cost' i ecològica», justifica l’Eva. «Però a l’estranger també funciona molt amb jubilats», afegeix. «Tenen molt de temps i se’ls tornen a reduir els diners».

Notícies relacionades

Bicicletes que renillen

Reunions de fracassats

El requisit solidari: s’ha de recollir el lot a una determinada hora (quan estan a punt de tancar) i hi ha vegades que no saps exactament què compres. Depèn del que sobri. «Tant el que dona com el que rep queden molt contents», assegura l’Eva. No obstant, encara es troba locals reticents. «Diuen que no hi participen perquè és degradar el seu producte. Crec que canviaran».

Fins ara, el fill de l’Eva no ha començat a escriure el seu treball.