El Lokal, 30 anys de resistència

La finca al número 1 del carrer de la Cera, com tantes altres al barri, està en procés de buidatge. La propietària inicial va vendre l’edifici a un grup inversor que al seu torn el va revendre a un segon grup inversor, que no està renovant lloguers. I, com en molts dels edificis en aquesta mateixa situació, ja hi ha expulsions en tràmit d’inquilins a qui no es va renovar el contracte. Ahir mateix van mantenir una reunió amb el districte per exposar la situació. Un dimarts en què, segons va anunciar dilluns a la nit la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, a través de Twitter, «necessitaven col·laboració» per aturar desnonaments a Sant Climent, 12 i 18; Beates, 1; Sant Antoni Abat, 29; Berenguer el Vell, 4 i Estruc, 34.

  

 El múscul veïnal que aconsegueix parar –«ajornar», matisen– aquesta sagnia de desallotjaments al barri s’exercita precisament aquí, als baixos de l’1 del carrer de la Cera, al Lokal, en aparença una llibreria llibertària, botiga de discos, samarretes i xapes punk que va apujar la persiana per primera vegada l’octubre del 1987. O sigui que aquests dies el Lokal celebra el seu 30è aniversari en un «context dramàtic», on a la voracitat immobiliària s’hi ha sumat la plaga dels narcopisos. «Aquí hi conflueixen totes les màfies, les legals i les il·legals», resumeix Iñaki García, fundador i ànima del Lokal (i del Raval).

  

 Però res és el que sembla. Aquesta recomanable botiga underground és i ha sigut, sobretot, punt de trobada i de referència per a les nombroses lluites que ha hagut d’afrontar el Raval en aquestes tres dècades (i, de moment, la seva continuïtat no perilla, ja que, després de la finalització de la moratòria de la llei Boyer, l’anterior propietat els va renovar el contracte, que fins llavors era indefinit, per un altre de 10 anys, amb un increment de 100 euros al mes, no cal dir-ho).

  

 Dilluns, migdia. Iñaki escolta una dona, que ha anat a visitar-lo amb el seu fill per parlar sobre el seu desnonament, previst ben aviat. «No et preocupis, allà serem», l’acomiada. Al sortir, mare i fill es creuen amb un venedor ambulant que entra a buscar el material amb què produeix les artesanies que ven al carrer. N’hi ha prou amb cinc minuts en aquesta bigarrada llibreria, sense necessitat de preguntar res, per adonar-se que l’espai és, sobretot, càlid refugi. «Teníem clara la necessitat de ser un espai obert tot el dia. Cada dia. Pocs centres socials tenen aquesta flexibilitat», explica. Tampoc és comuna l’heterogeneïtat del seu públic. «Aquestes coses només poden passar al Raval», subratlla aquest home de tradició llibertària, una de les persones més estimades de l’activisme al barri, especialment en el sector rebel, però no només.

  

 «Aquí no s’ha demanat mai carnet a ningú», insisteix. D’aquí aquesta entranyable barreja, que ve de lluny. Amb l’arribada d’immigració al barri, va néixer aquí el projecte Xenofília. Dues dones de l’oenagé Sodepau hi oferien una tarda a la setmana assessorament a persones sense papers, que van trobar entre cassets de L’Odi Social i revistes anarquistes un espai de confiança, confiança que ni de lluny els oferia l’Administració. I també s’hi dirigien, uns quants anys abans, els xavals de l’encara Xino que no volien fer la mili, per assessorar-se sobre com evitar-la.

  

 «De la cinta de rock antimili en vam fer 15.000 còpies», assenyala Iñaki com una de les gestes de la història de l’espai, que no ha deixat mai de ser «lloc de producció i distribució de materials crítics i botiga de referència de música punk». «Ara perquè compren per internet, però això al principi els dissabtes a la tarda era l’Espai Comarques. Venien els xavals dels pobles amb la llista de la compra», explica el fundador del Lokal, referent també ara com ara en el món dels fanzins, que viu un ressorgiment.

Llibertat indestructible

Una de les campanyes polítiques –política de guerrilla, s’entén– més recents que es va forjar aquí (a més de la de Stop Desnonaments Raval) va ser la denúncia del cas Juan Andrés Benítez, el nom del qual dona lloc a l’exultant solar okupat a pocs metres del Lokal i del punt on aquest veí del Raval va morir arran d’una condemnada actuació dels Mossos. «En una mateixa manifestació anaven junts immigrants i prostitutes», explica l’activista mentre busca a la rebotiga una samarreta de la talla L (encara és possible mantenir aquest espai lliure i autogestionat perquè aquí es venen samarretes).

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

  

 Aquesta llibertat ha sigut l’essència de l’espai –des del qual també es va vertebrar la resistència a Barcelona 92– durant aquests 30 anys. I la que ha portat a Iñaki a rebutjar en dues ocasions –a títol propi i com a entitat– la medalla de la ciutat. Totes dues en l’era Colau, no cal dir-ho.