Els fantasmes de l'Avenida de la Luz

El subsol de la plaça de Catalunya i dels seus carrers circumdants és com un formatge gruyère, és ple de forats i de túnels, alguns de difícil accés com és el cas dels vestigis de l’antic cine de l’Avenida de la Luz, i d’altres espais d’aquest lloc desaparegut el 1992, que es podran visitar aquest cap de setmana amb motiu del festival d’arquitectura 48 H Open House. La trobada participativa arriba a la seva vuitena edició amb 220 espais que obren les seves portes al públic, 66 d’ells nous al programa.

    

Sota el carrer de Pelai, entre el Cafè Zurich i la cruïlla de Balmes amb Bergara, hi ha tota una llegenda urbana. L’Avenida de la Luz van ser unes galeries comercials de més de 2.000 metres quadrats nascudes el 1941 durant la fosca postguerra per enlluernar els barcelonins amb les seves llums de neó, les seves joieries, les seves boutiques, els seus bars i les seves petites botigues d’electrodomèstics que prometien un futur millor. L’ajuntament franquista li va concedir, per l’èxit de visites, la categoria d’Atracció Turística el 1949.

    

A finals de 1942 es va inaugurar el cine, també anomenat Avenida de la Luz, amb un festival dedicat a Walt Disney. Manuel Marina, el guia que comenta el recorregut per aquestes galeries soterrades, explica que aquest cine és el mirall de l’ocàs del lloc. «Va acabar els seus dies com a sala X projectant El placer entre las nalgas amb masturbadores a la sala», explica el professor universitari especialitzat en la història dels ferrocarrils catalans. El luxe dels inicis no té res a veure amb els seus últims anys de vida, quan es va convertir en un espai decadent i perillós, on es refugiaven els captaires i que era «un bon lloc per acabar borratxeres», segons cantava Loquillo.

    

Marina recorda que el propietari de les galeries, Jaume Sabate Quixal, va revelar en una entrevista que la seva idea era construir una ciutat subterrània en ple centre. «Amb botigues, bars, cines. Tot molt ben arreglat, molt ben il·luminat i decorat. El projecte significava enllaçar la plaça de Catalunya amb la d’Urquinaona», enumera, però al final el seu somni va quedar reduït a un carrer sota terra que avui és ocupat en gran part per la perfumeria Sephora del Triangle, que conserva les singulars dobles columnes de l’avinguda encara que pintades amb ratlles de zebra.

    

El nom de l’Avenida de la Luz era benintencionat i no només per la modernitat lumínica que exhibia. «El projecte va comptar amb el suport de Barcelona Traction, coneguda popularment com La Canadenca, que era el principal grup elèctric de Catalunya a principis dels anys 40. La companyia volia incrementar el consum d’aquesta energia a les llars. Per això moltes botigues promocionaven petits electrodomèstics com les màquines de cosir», assenyala.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

    

Altres d’aquests pilars inspirats en els del desaparegut Palazzo Caprini de Roma es poden contemplar sense ratlles al vestíbul a tocar de les taquilles de Ferrocarrils de Catalunya amb accés des de Pelai, just al costat de l’antic cine avui reconvertit en sala d’exposicions que només s’obre quan es concerten visites. «Als anys 60, en horari de vespre, la sala va acollir actuacions de Sara Montiel. L’escenari encara es conserva», revela el guia. Aquella època va ser gloriosa per a les galeries amb les cues davant el bar La Granja, que servia els dolços pompiers, els primers dònuts que van arribar a la ciutat, i davant la botiga de vins Montroy de Pedro Massana. Alguns dels passadissos i espais de l’avinguda ara estan tancats al públic.