Banys de gongs

Afirmar que el concert et fa vibrar es passaria de literal. De fet, et vibra tot el cos amb cada cop de gong –¡gonngggg!– com si tinguessis el Pájaro Loco fent-te niu a l’estómac. «És un instrument d’altíssim poder vibracional», advertia Óscar abans de començar. «El que és ideal és no tenir expectatives –afegia–, però és probable que se sentin coses durant el concert».

Alguna expectativa tens sense voler-ho: el centre es diu Harmonia. Hi ha sis gongs penjats al mig de la sala. Al voltant, una dotzena de persones estirades a terra amb manta. Es respira ambient zen. «Banys de gongs», anomenen aquestes sessions. Entens la metàfora quan t’arriba el so  –i sents– el primer: el so et va impregnant, et cala per dins. Així, 45 minuts sense parar. Sona a temple tibetà, a balenes, a banda sonora de nau alienígena. ¿Segur que són gongs? Juraràs que fins i tot sents cantar.

 «És veure el cos humà com si fos una orquestra», expliquen Óscar i Alicia quan deixen les maces. «Necessitem afinar-nos», afegeixen. Són professors de kundalini ioga, terapeutes de so, mestres de gong. Fa tres anys que donen banys, pujas (els gongs sonen tota una nit), teràpies de so, concerts. «Tot és terapèutic», promet Alicia.

És pura ciència, asseguren. «La vibració, mitjançant un principi físic que es diu llei de ressonància, impacta fins i tot en els àtoms i és capaç d’alterar la freqüència amb què vibren –explica Óscar–. Quan un òrgan està alterat, és perquè les molècules que el formen també ho estan. Aplicant determinades freqüències, s’intenta tornar-lo a la seva freqüència natural». No pretenen que soni bonic. «Treballem amb freqüències», diu Óscar. Cada gong en té una. La majoria dels que tenen al centre són «planetaris», els criden. «Cada un està afinat amb la freqüència captada per la NASA d’un cos celeste», explica. Hi ha la Terra, el Sol, la Lluna i un asteroide que s’anomena Quiró.

 Alicia vessa aigua en un bol tibetà. «Perquè vegis què és la vibració». Dona un cop al bol i l’aigua es mou en bloc. Arriba a formar mandales, assegura. (A internet n’hi ha uns quants vídeos). Això és el que ens passa per dins amb cada gong. «El 70%-80% del nostre cos és líquid».

 Óscar Bastante, 55 anys. Sí, li han fet tota mena d’acudits amb el cognom: l’anomenen Mucho, Suficiente, fins i tot Bustamante. Té veu de ràdio. Tant et canta mantres en sànscrit com una de Led Zeppelin.

Bibiji –és el seu «nom espiritual de ioga», diu Alicia–, 60 anys. Fa 20 anys que va aprendre a tocar bols tibetans. Fa 10 anys que Óscar li va regalar el seu primer gong. Va aprendre a tocar-lo amb el «mestre Don Conreaux», recorda. «És deixeble de Yogi Bhajan, que va portar el kundalini ioga a occident –explica–. Té 83 anys i segueix viatjant per tot el món».

«Hi ha 27 tocs diferents»

No, no s’agafa una maça i es donen cops sense més ni més. Tocar un gong és més complicat del que sembla. Com intentar entendre una frase completa de Rajoy. «Hi ha 27 tocs diferents», informa Óscar. De dalt a baix, en diagonal, amb dues maces a la vegada. Mai al punt central, que es desafina. Ara freguen el gong amb flummies. ¿Flum què? És el que utilitzen perquè el gong canti. Cants de balenes, diran uns; efectes espacials de pel·lícula, recorden a altres.

    

¿Els sona a xinès? Doncs no: la majoria de gongs es fabriquen ¡a Alemanya!, diuen Óscar i Alicia. «La mida importa en aquest cas», riuen. «I l’aliatge». Els més antics es diuen tam-tam o simfònics. Estan fets de ferro i bronze. «Els primers gongs van néixer en el que ara anomenem la Xina –Óscar es remunta 5.000 anys enrere–. Quan s’acabava una guerra, fonien les espases que havien sobrat i en feien gongs. Quan els tocaven, la gent s’assabentava que s’havia acabat la guerra». Avui s’haurien de fer amb cartes.

    

Notícies relacionades

Salva el món menjant

Bicicletes que renillen

Acaba el bany de gongs. El relax es palpa. Els sons passen a format 'spa': ara se sent el mar (un tambor oceànic), una kalimba, les campanetes d’un shanti. Silenci. Cinc minuts de silenci.

«M’he adormit», reconeixen diversos banyistes de secà. Sí, s’han sentit roncs. ¿Què han sentit? «Benestar», explica Ángeles. «A mi em fa tornar al meu equilibri», diu una altra Ángeles. «¿Què has sentit tu?», Antonia respon amb una altra pregunta. «Moltes coses», li diu. «Doncs a això venim –replica–. A sentir».