Les empreses expulsades de les Glòries reclamen a Colau set milions d'euros

No hi havia antecedents en la història recent de la ciutat. Per això van sorgir tants dubtes quan, el mes d’abril passat, l’Ajuntament de Bar-celona va anunciar la rescissió del contracte de les obres de la fase 1 dels túnels de les Glòries. Entre les incògnites, la liquidació del conveni firmat el març del 2015 amb les quatre empreses que es van adjudicar el projecte, potser el més important, amb permís de la Sagrera, de tots els que estan en marxa a la capital catalana. Doncs bé, per tancar aquest capítol, l’ajuntament haurà pagat abans que s’acabi el 2017 un mínim de 36,2 milions d’euros, més IVA. En aquesta xifra estan tots d’acord perquè correspon a l’obra ja feta, però les constructores podrien arribar a reclamar set milions més per diferents conceptes. Un dineral, però la inversió total està previst que segueixi sense superar el màxim inicial de 180 milions per a les dues galeries.

La xifra del tancament de l’acord, facilitada per fonts de l’empresa pública BIMSA, es pot veure efectivament incrementada en les pròximes setmanes si les constructores afectades no donen per bona l’oferta municipal, basada en l’informe elaborat per la direcció de l’obra, assumida, de la mateixa manera, per una companyia externa que va guanyar el seu corresponent concurs públic. A mitjans de setembre, les empreses que formaven la unió temporal d’empreses (Comsa, Copisa, Benito Arnó e Hijos i Rogasa) van presentar la seva pròpia proposta de liquidació que incloïa diverses partides més enllà del que ningú sembla discutir.

Danys i perjudicis

Per un costat, «reclamacions tècniques derivades de discrepàncies en els criteris utilitzats per a la seva quantificació» per valor de 4,9 milions d’euros, i per l’altre, 1,9 milions més per «costos d’estructura de les empreses». Cap d’aquestes quantitats és assumida per BIMSA. 

En els 36,2 milions que sí que acata el consistori, a més a més, s’han restat tres milions per danys i perjucis. L’ajuntament ja va avançar al març que demanaria aquesta compensació a l’informar sobre la liquidació del contracte, però la quantitat no s’havia fet pública fins ara. En total, si l’UTE ho considera oportú, entre una cosa i l’altra es podria obrir un procés judicial en el qual reclamaria a l’Administració prop de set milions d’euros (més els tres per danys), que és la discrepància entre les dues parts a l’hora de valorar el tancament.

Si com tot sembla indicar, el consell d’administració de BIMSA aprova la proposta de liquidació, les constructores disposaran de 15 dies hàbils per argumentar i al·legar el que considerin oportú. Vagi o no vagi a judici l’assumpte, el consistori pagarà abans de finalitzar l’any els 36,2 milions d’euros consignats, ja que, en cas contrari, i ja que el pressupost municipal s’aprova any a any, no està garantit que aquesta quantitat estigui disponible el 2018.

Baixa temerària

Després de sis mesos d’aturada a la plaça, la feina als despatxos ha sigut frenètica. No només per preparar els plecs del nou concurs públic que permetrà reprendre els treballs en el primer trimestre del 2017, segons prometen els responsables d’Urbanisme, sinó també per tancar aquell capítol anterior, aquelles primeres perforacions que es van quedar encallades pels errors de planificació detectats per una auditoria externa efectuada per l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC). 

Gaire bé no podia anar la cosa quan l’UTE que perforava el túnel des de Castillejos fins a Badajoz va guanyar el projecte amb una baixa econòmica del 24,5% sobre una licitació de 80 milions. Els imprevistos van portar les constructores a anunciar un sobrecost total de l’obra del 60%, de manera que la suma total, de no haver trencat el contracte, hauria pujat fins als 96 milions d’euros. Tot això, a banda deels 16 mesos de retard que la mateixa auditoria va poder acreditar que arrossegava l’obra fins a l’abril del 2017. La finalització del projecte (fase 1) estava prevista per al 9 de maig passat. La nova previsió és finals del 2018.

Números rodons

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Malgrat els diners que l’ajuntament haurà de desemborsar per liquidar la relació contractual amb les constructores, fonts de BIMSA asseguren que el pressupost total previst per a les dues galeries (la segona va des de Badajoz fins a la rambla del Poblenou) no superarà els 180 milions que des del primer moment es va dir que costaria tot el túnel de Glòries. En números rodons, la cosa quedaria més o menys així: 36 milions per la liquidació del contracte, 98 per a la nova licitació (inclou el que queda de la fase 1 i tota la fase 2) i 35 milions més per a instal·lacions finals (projectes encara per treure a concurs). Total, 178 milions (sense IVA). I això, segons assenyalen des de BIMSA, sense tenir en compte que les dues últimes partides poden ser inferiors, ja que les empreses aspirants solen presentar ofertes per sota del preu de sortida.

Per evitar que la història es repeteixi, el consistori ha decidit trossejar el que queda de túnel en cinc contractes diferents. S’espera que fins a 20 empreses treballin a la vegada a partir del primer trimestre de l’any. I que tot el túnel estigui acabat, si no hi ha més contratemps, el 2021. Objectiu: no tornar a enganxar-se els dits amb les Glòries.