Duels d'espasa a la Vila Olímpica

Hola, em dic Íñigo Montoya…» Et surt per inèrcia a l’agafar l’espasa. És una rèplica del XVII, la que empunyarien els mosqueters, el capità Alatriste, el mític Íñigo Montoya. «…Tu vas matar el meu pare –remates d’una tirada–, prepara’t a morir». L’Oriol ni s’immuta. Ell es batria amb l’espadatxí venjatiu de La princesa promesa sense que li tremolés el pols. Té 15 espases i una armadura medieval a casa.

En aquest gimnàs hi ha prou espases per muntar una carnisseria a sang  i fetge a l’estil de Joc de trons. Encara que aquestes rèpliques ni punxen ni tallen colls. «No, que després s’ha de netejar», riu l’Oriol. Però impressionen igual quan s’abalancen contra el teu pit. Hi ha «armes del segle XIII al XIX», anuncien a la porta. Estocs, de puny, a dues mans. És a dir, que pots fer-te el Jon Nieve o l’Aragorn, a l’estil medieval, o combatre com un espadatxí de bigoti esmolat. Aquí ensenyen esgrima històrica.

Duo Bellum (Ramon Turró, 11). És una de les sales de l’Associació Catalana d’Esgrima Antiga. Fa un any i mig que ensenyen a batre’s en duel. Tenen entre 150 i 170 alumnes assidus. Hi ha nois de 14 anys i homes de 60. «La gent es pensa que és com a les pel·lícules –diu l’Oriol–. No s’imaginen que és tan complex».

Oriol Salvador, 34 anys, és un instructor amb maneres del segle d’or espanyol. Fa 11 anys que practica esgrima històrica, en va estar sis amb l’esgrima esportiva. Sembla acabat de sortir del Delorean de Retorn al futur. «No és d’època –explica l’Oriol assenyalant-se la roba–, però sí que s’inspira en la indumentària de l’esgrima del segle  XVIII». De negre fins a la cintura, jaqueta curta blanca, peto de cuir. «És una protecció addicional. Són armes més contundents que les de l’esgrima esportiva».

La Verdadera Destreza

Ara toca classe d’iniciació d’estoc (la que porta Alatriste). Són les deu del matí. Hi ha quatre alumnes amb peto, guants, careta d’esgrima i espasa. «¿Què fem aquí? –els pregunta l’Oriol–. ¿Sabeu què és la Verdadera Destreza?», sona a cavaller dels d’abans. Dir que et sents entre l’espasa i la paret seria una redundància.

A l’entrada hi ha recopilacions de tractats medievals d’esgrima i de Verdadera Destreza. És un art marcial espanyol del segle d’or. Aquí combaten amb rigor històric. És el que enganxa, explica l’Oriol. «És més realista. Simula més bé un combat amb espases». És com viure la història.

«No sé si sou més de Star trek o de Star wars», somriu l’Oriol als seus alumnes. Fa la salutació vulcaniana de Spock. Tots l’imiten, encara que necessitarien més aviat que la força els acompanyés. La salutació trekkie ajuda a aprendre a subjectar l’espasa: els dits índex i cor s’enganxen per un buit de l’empunyadura (com es diu la part de l’espasa que serveix per subjectar-la).

Tòpics pel·liculers 

Aixeques l’espasa amb gest pel·liculer. Aguantes així menys del que és capaç d’assumir el teu ego (l’espasa pesa un quilo). L’Oriol t’ensenyarà que no s’ha de fer gaire cas a les pel·lícules. «Hi ha honroses excepcions», afirma. Com el duel d’Íñigo Montoya i el pirata Roberts de La princesa promesa. Pel gimnàs es pot veure algun professor amb l’espasa del pirata tatuada.

Un altre tòpic pel·liculer: «La gent sol pensar que les espases medievals pesaven un tou», diu l’Oriol. Ah, doncs no. A penes mig quilo més que un estoc.

L’instructor t’ensenya com es diu cada part de l’espasa –¿però n’hi ha tantes?–, posicions, passos, col·locació –¿quin angle forma el teu braç?–. Sí, has de repassar matemàtiques. S’ha de fer tot alhora mentre intentes que el dolent no et mati. Et mous amb l’espasa amb la poca traça d’un concursant de ¡Mira quién baila! Acabaràs tirant estocades amb la dignitat d’El Zorro.

A més a més de l’estoc, Duo Bellum ofereix classes d’espasa llarga, espasa i broquer (amb un escut petit), messer (una mena d’espasa d’un sol tall), ringen (tècnica cos a cos del XV), pugilisme (boxa antiga) i savate (amb punys i peus). També fan exhibicions, demostracions en fires, aplecs medievals. «On ens truquen», apunta l’Oriol.

Notícies relacionades

Banys de gongs

Bicicletes que renillen

¿Per a què serveix l’esgrima antiga? «És una activitat física –respon el professor–. És molt teòrica i molt pràctica a la vegada. I, a més, té interès històric».

«És com qui fa karate, però amb espases», explica després de la classe l’Ismael, un dels alumnes. «Però més friqui», afegeix el Jordi. «Jo ho faig per fer exercici», diu l’Alberto. «I per batre’t en duel per una dama», riuen. ¿I per jugar a cartes? «No fem servir aquestes», diuen.