Barcelona es queda sense l'Agència Europea del Medicament

No ha pogut ser. Barcelona no acollirà la seu de l'Agència Europea del Medicament (AEM) quan el Regne Unit abandoni la Unió Europea a finals de març del 2019. La candidatura de la capital catalana no ha aconseguit superar el primer tall i ha caigut en la primera de les tres rondes de votació després de ser relegada a la cinquena posició. El premi se l'endú finalment Amsterdam, que s'ha imposat per sorteig després d'empatar en la gran final amb Milà.

Un resultat que ha desfermat al minut un intens intercanvi de retrets entre el Govern central i els nacionalistes catalans. La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, que ha encapçalat de forma extraordinària la delegació espanyola, ha rebut amb tristesa la notícia i ha culpat el moviment independentista català de la derrota. "El Govern d'Espanya ha remat amb molta força i en la mateixa direcció. Potser altres no han remat amb aquesta mateixa força i direcció. M'atreveixo a dir que aquest és potser un altre dels danys directes que ens ha pogut portar l'independentisme de Catalunya. La divisió no ens du enlloc", ha lamentat.

"La candidatura de l'AEM va sucumbir l'1 d'octubre amb les porres del ministre Zoido i el Govern espanyol", ha respost amb duresa l'exconseller de Sanitat Antoni Comín, també des de Brussel·les, on espera la decisió del jutge sobre l'euroordre cursada per Espanya. Quan es va iniciar la carrera, les tres institucions --Govern central, Generalitat i Ajuntament de Barcelona-- van fer pinya per atraure la seu. Fins i tot van arribar a presentar junts la candidatura a Brussel·les en un acte conjunt.

Les últimes setmanes, no obstant, el Govern espanyol s'ha trobat amb "obstacles" que han acabat minant i frenant una ciutat que va començar com una de les grans favorites. "Aquestes ultimes setmanes, des del 6 i 7 de setembre, han sigut molt complexes perquè hem vist la incertesa jurídica que hi havia a Catalunya abans d'aplicar l'article 155". És més, "una situació amb 2.500 empreses que abandonen Catalunya no és la millor per atraure una agència com aquesta", ha reconegut el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Jorge Toledo.

Cinquena posició, darrere Bratislava

El resultat és que Barcelona ha quedat fora de la cura tot just començar en una primera ronda de votació en què s'ha situat cinquena amb 13 vots, darrere de la gran favorita de l'Est, Bratislava (15), Copenhaguen (20), Amsterdam (20) i Milà (25). Sense opcions (tampoc en tenien gaires) també s'han quedat Estocolm (12), Porto (10), Varsòvia (7), Bucarest (7), Brussel·les (5), Hèlsinki (5), Sofia (3), Bonn (3) i Lilla (3). El sistema de vot utilitzat ha sigut secret i cada Estat membre ha pogut concedir sis vots: tres al favorit, dos a la segona opció i un a la tercera.

El trio d'asos que han passat a segona ronda han sigut Copenhaguen, Amsterdam i Milà, però només els últims han arribat a la gran final, que l'ha guanyat per sorteig --hi ha hagut empat a 13 vots-- Holanda sobre Itàlia. El premi és gros: el dret a atraure després del brexit una agència que disposa d'un pressupost anual de 320 milions, que mou més de 30.000 visitants a l'any, amb una plantilla de 900 funcionaris, i la important tasca d'avaluar i autoritzar la comercialització a la UE de nous medicaments.

Intents diplomàtics fallits

Tècnicament la candidatura de Barcelona era, amb la d'Amsterdam, la més potent al damunt de la taula però el resultat demostra que ningú s'ha pres seriosament la possibilitat de triar una regió que aspira a abandonar el club, ni tan sols despré dels intents diplomàtics d'última hora de Mariano Rajoy i altres dirigents espanyols. "Si Holanda hi ha arribat ens hem de preguntar per què Barcelona no. No hi ha arribat perquè no hem treballat junts i units. Teníem l'oportunitat de ser-hi si tots haguéssim remat. Estic convençudíssima que Barcelona hauria arribat", ha lamentat la ministra.

Notícies relacionades

¿Per què Barcelona no ha aconseguit l'Agència del Medicament?

L'Agència del Medicament, molt més que una mina d'or

Des de Brussel·les també han seguit la votació diversos representants municipals. "El projecte valia la pena", però "ha sigut difícil fer front a les circumstàncies del moment", ha indicat l'extinent d'alcalde fins a la setmana passada Jaume Collboni, conscient que al final han faltat vots. "S'acabarien fent moltes lectures polítiques fos quin fos el resultat", ha afegit Gerardo Pisarello, que ha destacat que marxen amb "la consciència tranquil·la".

A més de l'EMA, els 27 també han triat la nova seu de l'Autoritat Bancària Europea (EBA) per la qual competien Frankfurt, París, Varsòvia, Praga, Viena, Luxemburg, Dublín i Brussel·les, de manera que l'intercanvi de cromos pot haver tingut un paper important. Les dues ciutats que s'han disputat la gran final han sigut Dublín i París durant una votació que també ha acabat en empat i que finalment s'ha endut la capital francesa.