L'Agència del Medicament, molt més que una mina d'or

La melancolia és mala companya, però ahir va resultar un sentiment inevitable per a un bon nombre de científics, farmacòlegs, universitaris, empresaris i hotelers de Barcelona que van creure que la qualitat de la candidatura d’aquesta ciutat per acollir a l’Agència Europea del Medicament (AEM) era un element amb pes suficient perquè la torre Glòries fos la seu de l’organisme.

L’AEM era el pulmó energètic que, creien, els arribava en el moment adequat, en ple defalliment: uns, els científics vinculats a hospitals i universitats públics, per la falta de pressupost per al 2018 i l’absència d’expectatives de creixement en què els manté la intervenció de la Generalitat, altres perquè la concessió de l’agència havia de ser el punt d’inflexió que tanqués la fugida empresarial de Catalunya. 

Gairebé un miler de tècnics d’alta qualificació, els treballadors directes de l’AEM, s’havien d’instal·lar a Barcelona, amb els seus 600 fills i les seves parelles, a qui la Generalitat es comprometia a buscar, respectivament, una escola internacional de nivell adequat i una feina confortable i ben remunerada. Amb ells anirien arribant a prop de 4.000 treballadors més, vinculats a les prop de 1.500 empreses de tecnologia diagnòstica i farmacològica que, era esperable, s’instal·larien a Barcelona, al més a prop possible de la torre Glòries.

La indústria farmacèutica, com va succeir a Londres, actual ubicació de l’AEM, hauria instal·lat les seves seus centrals a la capital catalana, atesa la seva contínua dependència de l’organisme que regula i autoritza els nous medicaments que dissenyen, i que aspiren a incorporar a la farmacopea que consumeixen els 500 milions de ciutadans de la Unió Europea. Els hospitals públics haurien multiplicat les ofertes d’estudi per part dels laboratoris farmacèutics que es proposen introduir una nova molècula al mercat. La primera fase d’aquests experiments es realitza amb persones sanes que voluntàriament proven el futur fàrmac. Per fer-ho, han d’existir hospitals amb àrees específiques per a l’ingrés de persones sanes, uns serveis –ara només en té l’Hospital de Sant Pau– que sens dubte s’haurien multiplicat a la ciutat.

En les seves fases finals, aquestes investigacions es realitzen amb malalts, als quals es proposa participar en l’assaig d’una substància els efectes de la qual són desconeguts. El metge responsable d’aquests malalts es responsabilitza de l’estudi i és remunerat per això des del laboratori. Els centres sanitaris qualificats situats als voltants dels laboratoris –els de Barcelona en aquest cas– haurien rebut molts d’aquests encàrrecs –que gairebé sempre es desenvolupen en hospitals de diversos països de forma simultània–, igual que les universitats catalanes. 

400 visitants diaris

Notícies relacionades

Barcelona es queda sense l'Agència Europea del Medicament

¿Per què Barcelona no ha aconseguit l'Agència del Medicament?

L’AEM, posteriorment, una vegada la indústria ha finalitzat el seu estudi, reparteix entre els països membres de la UE les avaluacions definitives dels futurs fàrmacs.  L’AEM barcelonina hauria rebut una mitjana de 400 visitants diaris, de procedència internacional. Aquestes persones haurien pernoctat i sopat a la ciutat. La torre Glòries, l’emblemàtic edifici que va exercir d’atractiu ham, ja que a diferència de la resta de candidatures era l’única seu ja construïda, ha quedat tan desemparada com la resta d’entitats que van confiar en l’arribada de l’AEM.

El grup Merlin Properties, actual propietari de la torre Glòries, ha tornat a posar en lloguer l’edifici. Fins ahir, havia mantingut el compromís establert amb l’Ajuntament de la ciutat fa un any de mantenir l’immoble sense llogar a disposició del projecte d’AEM, fins que es produís l’elecció. Merlin, mentrestant, ha invertit 15 milions d’euros a reformar l’edifici, informa Max. J. Botías.