¿Per què Barcelona no ha aconseguit l'Agència del Medicament?

La qualitat no era important

La qualitat de la candidatura que opta a acollir una agència europea, com és la del medicament, té un gran pes a l'inici del procés de selecció i molt poca importància quan arriba l'hora de l'elecció. L'avaluació de les candidatures sempre va afavorir a Barcelona, però això és tot el que va tenir Espanya a favor seu, a més de la manifesta simpatia dels 900 empleats de l'agència per instal·lar-se a Barcelona. Més enllà de l'activitat de la ministra Dolors Montserrat, a penes hi ha hagut presència espanyola en els organismes europeus. 

No només ha sigut el procés

El Govern català va iniciar el gener del 2016 el camí que havia de portar Catalunya a la independència, cinc mesos abans que la Gran Bretanya anunciés que abandonaria la UE i perdés les institucions europees que ubica. La carrera de Barcelona cap a l'AEM sempre va tenir el procés com a distorsió de fons, fins a generar incertesa jurídica i institucional. Però no ha sigut l'únic factor perdedor. Espanya no té un lobby de poderosos instal·lat a Brussel·les, que mogui els fils dels entrellats comunitaris que decanten eleccions.   

Què es té en compte

Notícies relacionades

Aval de la UAB a la seguretat del carril bici bidireccional

Més tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ al Raval

La Comissió Europea (CE) procura mantenir en bon estat els contrapesos polítics i econòmics entre els 27 països membres, i d'això se n'encarreguen els Estats. La influència estratègica de cada un en el moment polític, altres interessos en principi secundaris que afecten zones geogràfiques amb problemes concrets -la immigració-, a les quals es decideix compensar, i les aliances que estableixen els països per sumar influència són elements que resulten decisoris a l'escollir el destí d'una agència comunitària important.  

Els requisits pesen poc

No perdre capital humà i científic va ser un dels requisits que va marcar la CE davant l'elecció de l'AEM. Finalment, tampoc ha pesat tant aquesta condició. Encara que Amsterdam no desagradava als empleats de l'agència i les seves famílies, el pes de Barcelona en aquest aspecte no va tenir competidor equiparable. En últim extrem, es tracta de conservar un bon treball, i el de la institució reguladora dels medicaments en consum ho és.