"¿Han vingut a buscar urnes?"

Hi deu haver 15 soldats vestits de verd camuflatge, amb botes de jungla i fusells M-16. Tots passarien la instrucció del sergent de La chaqueta metálica. «Sí, home», assenteixen amb la convicció amb què dirien «¡senyor, sí, senyor!». Porten el tabac enganxat al casc, al costat del repel·lent antimosquits. Si mires el potet de prop, hi llegiràs que és del ¡1966! Es veuen xapes de l’smiley, del símbol de la pau, ulleretes rodones a l’estil Lennon. Només hi falta Robin Williams cridant «Good mooooorning, Vieeetnaaaam!».

Avui han muntat el campament a un pas de la plaça d’Espanya: una tenda de campanya i vuit willys, els jeeps que els americans condueixen amb una mà a les pel·lícules bèl·liques. La primera pregunta és ine-vitable: ¿senten les cames? «Sí, de moment», diu Xavi sense el to planyívol de Rambo. «Encara no hem trobat cap charlie», riu. Encara que els no-charlies que es troben els bombardegen amb una pregunta: «¿Han vingut a buscar urnes?».

Juan porta fins i tot armilla antifragments. «Parava la metralla», explica amb to d’historiador. Tots parlen amb pòsit històric, com si estiguessin en un documental en viu. Xavi fins i tot se sap de memòria el manual d’ordres de l’Exèrcit americà. «¡El dels anys 30!». Ells no es disfressen, diuen, es caracteritzen. Són extres especialitzats. «Recrear un personatge -asseguren- suposa informar-te molt en llibres, en manuals, veient fotos de l’època».

S’anomenen reenactors. Fan recreacions històriques (reenactment, en anglès). Aquests són membres de l’Associació Catalana de Col·leccionisme d’Uniformes Històrics (ACCUH). «De les deganes d’aquest país», diu Fernando. Es va crear fa 15 anys. Són 45 socis «i creixent». Hi ha de tot, diuen: administratius, com Juan i Carlos, taxistes, com Xavi; Fernando és cap de vendes. S’han passat el cap de setmana recreant el Vietnam dels anys 60 a l’entrada de la fira AutoRetro, encara que ells solen reviure la segona guerra mundial. Han desembarcat diverses vegades a Normandia el dia D. «La primera vegada que vaig ser a París -explica Xavi- va ser en un vehicle blindat» (en l’aniversari de l’alliberament). Aquest mes estan rodant una pel·lícula: fan d’extres alemanys, d’americans, fins i tot de presoners dels camps de concentració.

El seu hobby és «viure la història». Col·laboren en pel·lícules, sèries, anuncis, documentals, fan assessorament historicomilitar, sessions didàctiques en museus i col·legis. No només es vesteixen igual que els soldats d’abans. Es comporten igual, fins i tot donen les ordres en el mateix idioma. «Els petits detalls ho són tot», asseguren. Fins i tot la forma de fumar. A les tropes alemanyes infiltrades -expliquen- les descobrien per com fumaven. Els americans agafaven el cigarret amb els tous de tres dits; els alemanys els encaixaven entre l’índex i el cor. Carlos ensenya com es fumaven un cigarret els alemanys a les trinxeres. «Fumaven com els vells». Amb el canell recargolat perquè no es veiés la punta quan s’il·luminava. «Per no ser un blanc». Xavi ho fa a l’americana. «Sou més ortopèdics -li diu a Carlos-, per això vau perdre la guerra».

300 uniformes a casa

Notícies relacionades

Duels d'espasa a la Vila Olímpica

La bretxa al Més Enllà del Poblenou

No porten el tabac i els mistos al casc perquè sí. Era la part més seca que tenien al Vietnam, explica Carlos. És Kool de l’època, Juan el va comprar en una subhasta. Els mistos són de l’Exèrcit i el repel·lent d’insectes encara està per estrenar, encara que és de 1966. El van aconseguir per internet. «Tinc més roba d’aquesta -s’assenyalen l’uniforme- que normal». Uns 20 o 30 uniformes, calculen Xavi i Carlos. La mitjana és de 15 per soci, diu Fernando. No es donen gaire importància. Al costat hi ha Juan: ell té ¡300! uniformes a casa, inclosa una guerrera britànica del 1870. I això que no va fer la mili -diu Fernando-. Llavors t’informes, entres a internet, et compres llibres». Acaben jugant als soldadets, com de petits però sense necessitat de Madelman. Encara que Carlos en té 150, deixa anar amb la naturalitat amb què ho diria Borja Thyssen.

Així des de fa 15 anys: fent la guerra. Però no pretenen exaltar el conflicte bèl·lic -insisteixen- ni s’identifiquen amb cap ideologia. Ells s’abracen a l’enemic. Ai, si els veiés Gila. Un enemic disposat a parar la guerra un moment.