Els pisos a Ciutat Meridiana pugen un 41% mentre continuen els desnonaments

Al sortir de la profunda boca del metro de Ciutat Meridiana, en un fanal, el clàssic cartellet escrit a mà i fotocopiat, amb un "compro pis, no importa l'estat, abstenir-se agències". "Estem tornant al principi [al principi de la bombolla immobiliària, s'entén] i aquí [els llavors desposseïts de tot] no hem avançat gens", sentencia Filiberto Bravo, president de l'associació de veïns, que calcula que entre el 12 i el 14% de les vivendes del barri són propietat de bancs. Es tracta d'una xifra aproximada, ja que encara no existeix un cens oficial  -l'ajuntament l'està fent en aquests moments-, però sí algú té una foto al cap de la realitat immobiliària al barri, aquest és Bravo. 

Des del 2009, quan l'associació es va centrar a assegurar la vivenda -i va arribar a autobatejar-se com a Villa Desahucio, per cridar l'atenció del món sobre el seu drama-  per aquells gelats barracons en què es reuneix l'associació han passat 1.000 famílies. Actualment tenen a la base de dades unes 400 famílies amb problemes, unes 250 de les quals, actualment okupant. "250 són els que sabem que estan okupats perquè són de veïns que venen a l'associació; els que van pel seu compte no les controlem", prossegueix el líder veïnal al qual cada dijous acudeixen entre 70 i 100 persones per intentar defensar casa seva. 

Moltes d'aquestes famílies okupen els seus propis pisos, dels quals van ser desnonats fa dos, tres o quatre anys, i el banc -actual propietari- encara els té buits. "El gran error va ser que Trias no comprés tots els pisos dels bancs quan aquests se'ls volien treure de sobre i els venien a preus assequibles. Aquí s'havien arribat a vendre pisos per 20.000 euros", assegura Bravo. "Ara els preus han tornat a pujar. Per al sector immobiliari la crisi ha passat -vegeu els cartellets de 'compro pis' també als costeruts carrers del barri- però les seves víctimes segueixen al carrer, encara més precaris que abans", assegura. 

Segons dades oficials -sempre notablement més baixes que les que reflecteixen els portals immobilaris-, el preu mitjà d'un pis en aquest enclavament a la Zona Nord de Nou Barris era de 73.500 euros el 2014, va baixar fins als 48.500 després de l'esclat de la bombolla, i torna a estar en 69.100. Entre el 2014 i el 2017 el preu mitjà d'una vivenda al barri ha pujat un 41%, mentre que la mitjana de la ciutat és de 23%.

"Repagar la festa als bancs"

La regidora d'Urbanisme i de Nou Barris, Janet Sanz, coincideix, és clar, en aquesta part del diagnòstic de Bravo. "Trias havia d'haver comprat mig barri quan els preus estaven baixos. Ara estem comprant pisos a preu de mercat, repagant al capdavall la festa de les entitats bancàries", sentencia la tinenta d'alcalde. "Els estralls de l'especulació immobiliària tenen cara de dona i de nen; de famílies d'orígens molt diversos, concentrats a Ciutat Meridiana", dibuixa Sanz, que planteja que el debat de fons ha de ser què volem que sigui Ciutat Meridiana. "¿Volem que segueixi sent l'UCI de Barcelona o que sigui un barri que pot tirar endavant? Jo vull el segon", reflexiona.

Bravo respon contundent: "Si el banquer ven diners, el polític, paraules". "La realitat, el que veiem tots els dies, són els veïns sortint de casa seva amb els mobles per anar no sabem on", descriu. A Ciutat Meridiana tenen una mitjana de tres desnonaments per setmana. Independentment del preu de la vivenda, la sagnia de desnonaments no ha parat. Ha canviat, això sí, el perfil. Els llançaments hipotecaris han deixat pas als d'okupacions. Molts, de veïns expulsats de la resta de la ciutat, refugiats en els nombrosos pisos de bancs buits (per això Sanz defineixi el barri com l'UCI de la ciutat, l'altra cara de la moneda de la gentrificació).

Mare sola amb cinc fills

Notícies relacionades

Els últims dies del Núria

2.160 canelons de solidaritat

Aquest dilluns, sense anar més lluny, hi havia quatre desnonaments previstos. Dos es van ajornar abans -"s'ajornen, mai es paren", insisteix Bravo-, els altres dos, els van parar els veïns a la porta. Un d'ells, un pis en què vivia (encara viu) una mare, sola, amb els seus cinc fills. El segon desnonament d'aquest dilluns era en un pis propietat d'una immobiliària -que prèviament l'havia adquirit a un banc- que l'ajuntament es va oferir a comprar, però a la immobiliària no li interessa vendre-l'hi. En pot treure més.

El consistori té actualment un paquet de 49 pisos adquirits a bancs a Nou Barris -la majoria a la Sareb, el banc dolent-, 25 dels quals a Ciutat Meridiana. Entre els okupats, la majoria d'aquests 25, s'està regularitzant la seva situació a través de lloguers socials. Vivendes on s'han produït situacions esperpèntiques, com que famílies que viuen en pisos ja adquirits pel consistori han rebut l'ordre judicial per al seu desallotjament perquè el banc, després de vendre el pis a l'administració, no va retirar la demanda judicial, que va seguir el seu curs, com el mercat immobiliari.