Comprar sense diners

«Truca a la teva mare i digue-li que l’estimes». És el preu que marca l’etiqueta del llibre. Així que el comprador paga trucant a la seva mare davant el taulell. «T’estimo», li diu. «Mama –ha d’insistir– ¡que no estic fumat!».

¿Què és més valuós –es pregunten aquests venedors–: una moneda o una abraçada? «Les coses no són gratis –és el seu lema–, però es poden comprar sense diners». Són preus que fins i tot podria pagar la Ventafocs abans de calçar sabates de cristall. «Fes la conga». «Dona sang». «Penja un cartell que desitgi el bon dia al teu ascensor». «Fes 10 abraçades a estranys». «Deixa post-its amb missatges positius al carrer». «Perdona algú». «Adopta un animal». «Amaga un tresor». «Dona sexe oral sense demanar res a canvi». 

«Tots pel fet d’aixecar-nos cada matí tenim un gran valor en nos­altres mateixos», assegura Carlitos. «La gent de Bhutan en diu Felicitat Interior Bruta». És en el que es basa 1010 Ways To Buy Without Money (1.010 maneres de comprar sense diners). Aquesta associació sense ànim de lucre fa gairebé set anys que ven llibres sense euros pel mig. Ja s’ha estès per 40 països: d’aquí a l’Azerbaidjan.

Segueix sent Carlitos amb 46 anys. Així es diu la meitat de la seva companyia creativa: Carlitos y Patricia. Carlitos González i Patricia Luján. Són dos dels directors creatius a qui se’ls va acudir això de «benvingut a la república independent de casa teva».

Per resumir el seu currículum en menys de cinc minuts faria falta el tipus de l’anunci dels Micromachines. Són fins i tot cactinfluencers, riu ell. Han muntat una revista de cactus a Instagram –@cactusmagazine– que va pels 186.000 seguidors. Així, a simple vista, no sembla un home que punxi. Tampoc se’l veu pelut, però surt al carrer corrent cada lluna plena. Fa dos anys que organitza la Full Moon Run. Sense llums, sense mòbil. «Córrer com es corria davant dels dinosaures».

«¿Vols comprar un llibre sense diners?». La pregunta es va començar a replicar al Sant Jordi del 2011. Una reflexió sobre el consum. «Sant Jordi s’havia convertit en el dia de vendre llibres, no en el dia del llibre», apunta Carlitos. «Tornem a fer-lo incloent», van pensar. Des d’aleshores, munten parades sense euros per Sant Jordi, sobretot; en algun Lost&Found i TEDxBarcelona. I animen a organitzar «esdeveniments Do It Yourself». Altruisme fes-ho tu mateix. Poden ser microesdeveniments, diuen. «Un any a Londres es va fer amb un carret de la compra». Recol·lectes llibres de donacions i l’associació t’ajuda a crear un esdeveniment a Facebook, a localitzar un punt de venda, a elegir preus d’acord amb cada llibre. Així han arribat fins a Buenos Aires o Porto Alegre.

Que ningú esperi comprar a l’estil Pretty woman cremant Visa aliena. Només es ven un llibre per comprador. La lliçó: «¿Realment el necessito?». Tots els preus –n’acumulen 600-700– indiquen una acció positiva a l’abast de qualsevol. Hi ha apartat per a nens. ¿El preu més car? «Donar sang». Han guanyat més de 400 donacions. Venen al carrer amb un autobús de donació al costat. Així el pagament és instantani.

«Pagaments socials i feliços»

Més de 400 donacions de sang –Carlitos enumera la seva caixa social–, 8 donacions d’òrgans, 2 animals adoptats, centenars de trucades per dir «t’estimo», 15 congues en públic, 2 intents de deixar de fumar. «Pagaments socials i feliços», en diuen.

Notícies relacionades

"¿Han vingut a buscar urnes?"

Duels d'espasa a la Vila Olímpica

Si no es pot pagar al moment, el comprador ha de documentar el pagament amb una foto o vídeo. Així que la web sembla un musical de Julie Andrews: gent ballant al carrer, compartint fruita amb desconeguts, somrient als veïns. ¿Que com van demostrar el pagament de «donar sexe oral sense demanar res a canvi»? «Amb una foto prèvia», riu Carlitos. Han presenciat fins i tot una declaració de matrimoni per mòbil.

¿El seu somni? Un «Sant Jordi social». Omplir la plaça Reial de parades sense diners. «Involucrant entitats de manera més activa», apunta el creatiu. I encara hi ha un «somni final-final-final»: «La botiga sense diners. Productes de primera mà a què pots accedir a canvi de fer alguna cosa». Es podrien comprar begudes sense diners, diu. Fins i tot un cotxe. «¿Per què no?».