El Darth Vader català

Reconeixeries aquesta respiració a la meta d’una marató. Profunda, diries que d’una altra galàxia. O és el teu professor de ioga o Darth Vader. Et gires i és aquí: amb la seva màscara mítica, la seva armadura negra, la seva capa, ¿la seva dona?  La Rocío li recol·loca la capa. «Que la tens posada de qualsevol manera», el renya.

Som en una galàxia molt molt propera: un àtic de l’Eixample. Juraries que t’has colat en un tràiler de Star Wars. Al costat de Darth Vader, hi ha un jedi amb espasa làser, un guàrdia reial de l’emperador (els de casc i capa vermells), un pilot rebel amb cara d’àlien dels 70 –«Nien Nunb», es presenta–, i dos soldats imperials (els famosos stormtrooper d’armadura blanca). «Quan es mouen –t’adverteixen assenyalant els soldats–, perden tot el glamur». Ells s’arronsen d’espatlles i les armadures cruixen com si els faltés 3 en 1. «Som silenciosos i àgils», riuen. Amb prou feines poden doblegar-se –confessen– i pugen escales com el Chiquito. Ara entens per què van perdre els dolents en la primera trilogia.

Tots tenen almenys una espasa làser. Algun en té 15. Són socis de Star Wars Catalunya, associació sense ànim de lucre a la qual la Força l’acompanya des del 2013. Són 62 membres, de 19 anys a 65. Acumulen més de 100 vestits intergalàctics. No són disfresses, són rèpliques, diu  el Dani, aquest Darth Vader sense màscara. Ironies espacials: en la seva vida sense capa és controlador aeri. ¿Que quantes vegades ha dit «jo soc el teu pare»? «¡La gent m’ho diu a mi!», respon. «Esperem que ell no ho digui a ningú –riu la Rocío–. Si jo no tinc fills i ell és el meu marit…».

La Rocío és la secretària de l’associació; en les estones lliures, trooper i oficial imperial. Sí, en el món real gairebé tots trien el Costat Fosc. Arriba un cap de setmana amb Força afegida: divendres s’estrena l’Episodi VIII. Dissabte i diumenge estaran al Palau de la Música, que organitza sessions matinals de Star Wars i altres bandes sonores de John Williams. «Abans dels concerts –diu–, photocall».

 

Esdeveniments benèfics, solidaris o culturals

Ells van a tot esdeveniment «benèfic, solidari o cultural», puntualitza. «El que dona sentit al que fem és el nostre costat benèfic», insisteix. Aquest mes col·laboren en esdeveniments per a La Marató de TV-3. Solen anar a hospitals a repartir Força a nens i pares.

El Juan Antonio, un dels soldats imperials, apareix de sobte amb el casc d’Ironman i l’escut del Capità Amèrica. L’improvisat set de Star Wars és el seu despatx: una realitat paral·lela dels 80 on tant et trobes un E.T. amb gorra mexicana com l’Alien amb la moto de la Barbie. En lloc de pols, aquí s’acumulen grèmlins. El Juanan es dedica als efectes especials.

Els sis galàctics posen per a la foto amb un Han Solo congelat en carbonita que va fer el Juanan. En lloc de «pa-ta-ta», diuen «¡George-Lu-cas!». ¿A les fotos somriuen sota el casc? «Sí», afirmen. «No pots evitar-ho». Són com les estrelles de Hollywood. «No pots fer dos passos sense que algú et demani una foto». ¿Que  vas a donar-los la mà i no s’immuten? És que amb els cascos no hi veuen del coll cap avall. Amb raó es van tornar dolents, penses quan et proves el casc de Darth Vader. Ni hi veus, ni gairebé hi sents. Revers tenebrós.

No, no és fàcil ser dolent a Star Wars. Al Saló del Còmic, perden tres quilos només de suar, diu el Juanan. «Anar al lavabo –afegeix el Francisco, l’altre trooper– és impossible». ¿Com ho fan? «No menges el dia abans». I han de seguir la norma oficial: ni alcohol ni fumar amb el vestit posat.

¿Què els demana la gent? «¿Et puc abraçar?» és un bàsic. I que els deixin el casc. «No es deixa –diu el Dani–.

Notícies relacionades

Pocions d'amor a tres euros

Comprar sense diners

Val una calerada –es justifica–. Aquest costa 800 euros». «La gent s’espanta quan dius els preus –apunta el Juanan–, però si ho compares amb una família fan del futbol no és gaire diferència». «Hi ha una pàgina a Facebook –afegeix el Francisco– que es diu: Gastar-se 1.000 euros en un vestit de Vader és ser friqui. Gastar-se’n 3.000 en un de núvia és normal». «I el de Vader –apunta el Dani– me l’he posat més que el de núvia», riallada general.

¿El més surrealista? «A mi m’han tocat el cul», diu el Juanan. «A mi també», diuen tots. «I per fer-ho –mostra el trooper–, ¡han de ficar la mà sota l’armadura!».