El taló d'Aquil·les de Forocoches

Forocoches, una mena d’arximaligna Spectre de James Bond (això diuen els seus detractors, imatge que ells, sense necessitat d’acariciar un gat, cultiven), té des d’aquesta temporada un equip de futbol federat. Rotodos FC, així s’anomena, en homenatge a la mascota del fòrum, que encara que es pronuncia com a paraula aguda no porta titlla, per qüestions estètiques. Juga a la Quarta Regional catalana. Per situar les coses, no hi ha Cinquena Regional. No poden baixar. Sort n’hi ha. L’equip competeix (bé, hi posa les ganes, almenys) en el grup 16. No pot anar pitjor. Ha marcat set gols i n’hi han fet 90. No ha guanyat potser ni el sorteig del camp, el de la moneda a l’aire. 

El qualificatiu d’antiherois és un vestit que els va diverses talles gran als seus jugadors, però els perdedors, si són entusiastes en el seu afany, agraden. Així que, quin remei, diumenge a les sis de la tarda va tocar anar a Can Zam, al seu camp com a equip local, a Santa Coloma de Gramenet, a dos passos del Besòs, amb un fred i una humitat que si a la riba del riu hi hagués estat Caront no hauria sigut mala idea pujar a la barca i vogar, el que fos per acabar amb el patiment.

 

Abans que rodi la pilota, un parell d’aclariments. Amb gairebé 760.000 membres, si Forocoches fos Espectre faria temps que Bond criaria malves. No són sempre el diable testosterònic de les xarxes tal com a vegades es diu per resumir. De vegades, és cert, en les seves línies de debat passa el pitjor, però pel que són cèlebres sovint és per la seva capacitat de trolejar, de distorsionar votacions populars, en l’elecció d’un candidat a Eurovisió, per exemple, i fins i tot en la selecció d’un nom per a un nou vaixell de l’Armada Britànica, on van aconseguir col·locar als primers llocs d’aquell baptisme ni més ni menys que Blas de Lezo, un dels pocs almiralls espanyols que va ser capaç de plantar cara a la Marina militar anglesa, cap al segle XVIII. 

Tampoc va ser una gesta menor que en una votació a la recerca de la presentadora més sexi de la televisió espanyola mobilitzessin la seva tropa perquè vencés sense pal·liatius Curri Valenzuela. Aquell episodi va ser batejat com el Currigate. S’hauria d’estudiar a les facultats de ciències polítiques, com a advertència del que la democràcia directíssima pot comportar a vegades.

 

A les xarxes, vaja, els de Forocoches són (perdó per la grolleria) els putos amos. En el terreny de joc, però, són uns beneits. «Ens costa donar una puntada», diu Javi Murillo, cap de comunicació del Rotodos FC i responsable també de les retransmissions en directe dels partits a través de Youtube, Periscope, Twitter o el que faci falta, en què van arribar a sumar milers d’espectadors en el partit inicial.

 

   Hi posa ganes de locutor, sobretot quan els dels seus colors pugen la banda com un Benji. Són 105 metres de llarg. Amb uns quilos de més i el punt just de cansament, amb aquella distància fins i tot s’entreveu la curvatura terrestre. Entre jugada i jugada, no obstant, la narració es relaxa: «Passa’m una Oreo, vinga...». En el cèlebre partit de filòsofs dels Monty Python hi havia més vehemència.

  

  La idea de muntar un equip de debò va néixer fa tres anys. Potser en un bar, com el contracte de Messi, però no va fructificar ni a la primera ni a la segona. Va ser a la tercera que Rotodos va veure la llum, en un part amb fòrceps, perquè els de la federació catalana els van sotmetre a un interrogatori gestapià, no fos cas que es tractés d’una broma. No. Anaven de debò.

En les línies de debat hi va haver conya, això sí. «M’agafa lluny per anar d’ultra». «Si voleu un paquet, m’ofereixo, encara que sigui per fer de Pepe Reina». «Un equip forococher de veritat només s’entrena amb pilotes de Mikasa». Vaja, molta broma, però 13 partits com 13 sols ha jugat ja Rotodos, que ha perdut amb aquell halo de romanticisme que dona la derrota. «Ja vam aconseguir el primer objectiu, que era marcar un gol. El pròxim és aconseguir un punt, un empat. Guanyar seria una cosa per celebrar-la amb festassa», explica Murillo. Però com que sap que això fa pujada, la direcció del club, que té 134 socis, sospesa organitzar un torneig benèfic amb els vuit pitjors equips de la Lliga catalana, per veure si almenys així coneixen el gust de la victòria. Els Washington Generals van vèncer almenys una vegada el seu etern rival, els Harlem Globetrotters, i no perquè estigués arreglat. Va ser a Tennessee, el 1971. L’equip de les estrelles es va relaxar a dos minuts per al final i no va poder remuntar una diferència de 12 punts. Murillo també confia que algun rival cometi l’error de menysvalorar-los i, patapam, tres punts al sarró. Això no va passar diumenge. L’Albirrojita de Catalunya els va guanyar 1 a 4.

  

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

  De moment, doncs, conserven el bon perdre que tenia Hamilton Buger, el fiscal que s’enfrontava a Perry Mason, contra qui gairebé sempre queia derrotat. Gairebé literalment se’l cruspia, perquè la contracció del seu nom i cognom (coses dels guionistes) era Ham Burger. L’actor que interpretava aquell Rotodos dels tribunals era William Talman, que només es va salvar de les golejades de Mason (personatge cabdal de Raymond Burr) en el poc temps en què va ser acomiadat de la sèrie perquè la policia el va enxampar amb set amics en una mansió de Berverly Hills, tots mig despullats i enmig d’una boirina de fum de marihuana.

Els Washington Generals van guanyar un partit. Ham Burger, tres casos en nou anys. A Rotodos sempre li quedarà l’última bala de reptar a un partit amistós l’equip d’aquest diari, que existeix, el Porqueria Team. Aquí queda la proposta.