La casa de Barcelona que surt a les guies

Han de sortir de casa a l’estil Kardashian: vigilant per no fer mal amb la porta a cap fotògraf. No passen 15 minuts sense que algú fotografiï la seva porta amb devoció turística. No són famosos, però els deixen notetes entre les reixes. Poques persones més deuen poder explicar que els ha caigut una noia a sobre estant al menjador.

«La casa més fotogènica», ja l’anomenen. Fa anys que està en els rànquings de «llocs més macos de Barcelona» i «parets més fotografiades d’Instagram». Apareix en guies turístiques, quadros, fins i tot bosses. «Si els seus propietaris cobressin un euro per cada imatge que capten de la seva façana –diuen a internet–, podrien estar en la llista Forbes». No hi són. «A vegades ens han portat unes cerveses –s’arronsa d’espatlles Lucky–. Em fa vergonya demanar diners».

Allada-Vermell, 12. No hi ha timbre, ni tan sols picaporta. Així que truques a la porta amb pudor d’urbanita. Quan t’obren el Lucky i la Inés, el Jackie surt a ensumar-te amb desgana. El gos té 14 anys, el disculpa ella. Són els tres inquilins de «la casa de les flors», així l’anomenen. «La casa de les plantes», apunta la Inés. Al voltant de la porta acumula ¡61! testos. Sí, per poc que et descuidis, el Lucky et deixa aquí plantat.

En realitat es diu Luis. Luis Estévez. «Quan anava al col·legi, portava més còmics de Lucky Luke que llibres d’estudi», riu. I amb Lucky es va quedar. Té 56 anys i mirada amb bagatge, d’aquelles que han vist més del que expliquen. Li deu sonar a qui tingui memòria punk. És el Lucky del bar Mensakas del carrer de la Blanqueria, durant 25 anys vesper de missatgers amb busca i músics. Ha sigut cambrer, cuiner, ara treballa «en el món dels leds», diu. A part de ser el jardiner que hi ha darrere de centenars de fotos d’Instagram.

El Lourdes de les plantes

Va començar a viure en aquesta casa amb 21 anys, quan Allada i Vermell eren dos carrers amb una illa de blocs al mig. «Ara hi entra més llum», riu. Va començar a acumular plantes fa vuit anys. «Quan la vaig conèixer a ella», el Lucky assenyala la Inés, la seva parella. Inés Hernández, 50 anys, la jardinera consort. «Vam començar posant-hi quatre testos», recorda ell. I després més, més, més. «Moltes me les trobo, i si veig que les puc recuperar, les porto –afegeix–. N’hi ha moltes que tinc precioses i estaven mig mortes», treu pit. S’ha convertit en el Lourdes de les plantes moribundes i abandonades del barri. «A vegades trobo plantes que no són meves, de veïns que me les deixen perquè se’n van».

I la casa de les plantes va passar a tenir estatus turístic. «Hi ha hagut fins i tot bodes», diu el Lucky. Han arribat a veure fotògrafs enfilats als arbres per immortalitzar uns nuvis xinesos amb la seva façana. «També han vingut models –afegeix ell–. Es posen aquí amb bicicleta, sense bicicleta, amb barret, sense barret... Una vegada va ser una mica fort, que tu no hi eres», li diu a la Inés. «¿Per què?», li pregunta ella. «Perquè era una sessió de roba interior, de biquinis i tot això. I quan vaig obrir la porta, em trobo que pels testos havien penjat les parts de dalt, les de baix...».

«Senyora, no passi», li han dit a la Inés a l’arribar a casa de comprar. «¿Et pots apartar?», increpen a vegades al Lucky quan és a la porta. ¿El més surrealista? «Em va caure una noia a sobre», riu el Lucky. «A vegades tinc la porta entreoberta i es recolzen». La porta dona directament al saló. Per cert, el primer que es veu a l’entrar és una foto emmarcada de Bruce Willis. «El Lucky, de jove», riu la Inés. «I aquesta soc jo», assenyala una foto de Sharon Stone.

¿Què els sembla a ells tot això? «Fa il·lusió», diu la Inés. «Ens han deixat notes molt maques». El Lucky en treu una d’un calaix. «Hola Sr/Sra. Les seves plantes verdes estan molt guapes. Fan feliç la gent. Moltes gràcies. De França».

Notícies relacionades

Començar l'any amb l'aigua al coll

El Darth Vader català

«Heu de demanar 1 euro per foto», els diuen. «Jo posaria millor un cartell: La voluntat per al manteniment –apunta Lucky–. Hi ha feineta. S’han de regar, adobar, podar». A ell li agradaria dedicar-se a la jardineria, confessa. De moment, ja li han encarregat una altra façana florida: la de la perruqueria del costat.

¿El seu secret? «Parla amb elles», revela la Inés. «Parlo més amb les plantes que amb ella», riu el Lucky assenyalant la Inés. I també els posa música. «La música clàssica relaxa molt les plantes», garanteix.