La reforma del mercat de l'Abaceria arrenca amb desacords sobre la seva magnitud

Qualsevol projecte urbanístic amb molts zeros està cridat a una previsible diferència d’opinions a Barcelona, i si a sobre recau sobre un enclavament tan densament poblat i tan sensible com la Vila de Gràcia, la possibilitat de consens total és encara més remota. És el que li ha passat al vell (o vellíssim) mercat de l’Abaceria, que després de lustres esperant la seva renovació s’ha convertit en un símbol del que alguns consideren un model de reforma massa ambiciós i costós. Després de molts mesos de pugna dialèctica, els operaris van ocupar ahir –per fi– el tram superior del passeig de Sant Joan per començar a aixecar una carpa que aculli durant gairebé tres anys el mercat provisional, amb la total oposició d’una part del veïnat, enfrontada al bloc comú que formen altres veïns, els venedors i el consistori.

Els que es mostren crítics amb el projecte esperen que la recent renovació de la junta de comerciants del mercat, amb qui es reuniran ben aviat, permeti un acostament de posicions last minute.

La intervenció al passeig de Sant Joan ha acumulat alguns mesos de retard, però l’ajuntament treballa amb el repte d’aixecar la macrocarpa en uns quatre mesos, de forma que el trasllat comenci a la primavera. Cap allà faran el salt 43 comerços alimentaris (interior) i 14 de no alimentaris (perímetre), supervivents d’una purga natural que ha anat minvant l’oferta de l’antic recinte de la travessera de Gràcia-Torrijos, fins a deixar-lo últimament gairebé amb la meitat de parades tancades.

Más de 30 milions

La construcció de la carpa de 1.900 metres quadrats, entre els carrers d’Indústria i Sant Antoni Maria Claret, s’ha adjudicat finalment per 3,24 milions d’euros (menys del previst), als quals s’hi haurà de sumar uns 25 milions previstos per a la construcció del mercat definitiu en la seva ubicació habitual, més 2,5 per al projecte executiu. I és aquest volum de milions el que fa un any va fer posar en peu de guerra la plataforma veïnal Gràcia cap a on vas, al qüestionar la fórmula de les grans reformes de mercats que des de fa anys passen per afegir-hi pàrquing, un supermercat i grans espais logístics. Fins i tot van arribar a manifestar-se en contra.

Però des de l’aprovació de la proposta, el juliol passat (amb el 95% de vots favorables dels comerciants), les queixes no han suposat canvis de cara al projecte constructiu que ben aviat s’obrirà a concurs. El gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Màxim López, explica que qualsevol projecte en marxa està «viu», però –de moment– el full de ruta se cenyeix al que es va aprovar, és a dir, una reforma integral que donarà pas a  3.900 metres quadrats de mercat, 350 metres per a cooperatives de productors, 750 metres d’autoservei, un altell cogestionat per a entitats i tres plantes subterrànies (la -3 amb mig centenar de places d’aparcament, la -2 amb zona de tractament de residus i descàrrega, i la -1 de magatzems). En total, més de 13.000 metres quadrats.

Accessibilitat qüestionada

 López emfatitza que aquest projecte s’emmarca en un model de reformes que propicia la «facilitat d’accés». Justifica aquest aparcament (que ha estat reduït respecte al pla original) en la necessitat de satisfer diversos perfils de compradors, cosa que també reivindiquen els comerciants. El consistori defensa el model imposat a la resta de mercats centenaris (el Ninot, Sants, Santa Caterina...), adaptat «a cada entorn».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Però la plataforma reclama un mercat a la mida del barri, no tan costós i que no inciti a arribar en cotxe a la zona. També creuen que ja hi ha massa supermercats al barri i volen que prevalgui el model de proximitat i ecològic. Per això, des de la web de la FAVB reclamen fa setmanes una audiència pública extraordinària per donar més «transparència» al procés i reprendre el diàleg amb la resta d’actors.

 A la banda dcomercial, i després d’un llarg procés de degradació, els venedors exigeixen celeritat en la construcció de la carpa, en el trasllat, la redacció simultània del projecte, els enderrocaments i l’inici de les obres, previst per a aquest any i amb una durada de 24 a 30 mesos. Creuen que si aquests terminis no es compleixen, seran més operadors els que s’acomiadaran pel camí.