El soterrament del tren a Sant Feliu: "Quan vegi les màquines m'ho creuré"

A l’arribar a l’estació de Sant Feliu, una part de les persones que baixen del tren, en lloc de creuar les vies per sota de l’estació, caminen per l’andana fins que arriben a un pas a nivell, un centenar de metres més al nord, i una vegada allà es dirigeixen a l’esquerra o a la dreta. ¿Per què ho fan? Qüestió de temps. Tothom, especialment els que es dirigeixen cap a la part est, té assumit que millor cometre aquesta il·legalitat que travessar a peu l’estació per sota, i haver de caminar cent metres pel carrer paral·lel, fins al pas a nivell que està obert oficialment només 10 de cada 60 minuts.

Però en realitat la gent també passa fins i tot amb la barrera abaixada. I això que just a sobre hi ha un pont metàl·lic. Però ningú el fa servir. «Fixa’t en aquest home, que va amb un caminador, ¿com vols que pugi? O jo mateixa, que estic operada de l’esquena... ¿què faig?», raona Deborah Vargas. «Això és un sidral. ¡Hi ha vegades que la barrera triga mitja hora a pujar, després que passi el tren! I és clar, la gent acaba passant de tot. Fins i tot gent gran», explica aquesta veïna.

De tant conviure amb el problema, el pas a nivell està integrat per als de Sant Feliu. És com si passés un cotxe: al cap de tres segons, et toca a tu. «Encara que les barreres estiguin abaixades, molta gent passa igualment, perquè no sap si el tren trigarà un minut o tres a passar, i se’n refia», explica la jove Laura Maestre.

Els atropellaments són habituals i lamentablement el lloc és usat també per persones que volen treure’s la vida. L’altre gran problema del pas a nivell és que divideix la ciutat en dues. «Per aquí passa molta gent, cada dia, i encara que no vulguis, a vegades, et pots distreure… i t’enxampa un tren. Això havia d’estar fet fa un munt d’anys. L’únic que va aconseguir que desaparegués un dels passos a nivell va ser Franco, quan va passar per aquí i es va quedar mitja hora parat», explica Adolfo Benítez.

¿Franco, diu? José Miguel Ardanuy, historiador local, confirma l’anècdota: un dels dos passos a nivell de la població va ser enderrocat per ordre directa del dictador: «De visita a Barcelona en cotxe, el 1962, Franco es va trobar amb un pas a nivell amb les barreres abaixades a l’altura de la N-340. A l’any següent, el 1963, ja estava suprimit».

El Ministeri de Foment va anunciar dimecres la demolició del pas a nivell, l’únic que queda al Baix Llobregat. El ministre Íñigo de la Serna va parlar d’«un elevat pressupost de 133 milions d’euros» per a unes obres que haurien de començar el 2019 i acabar al cap de 47 mesos, el 2023. En la presentació, l’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, va recordar que la del soterrament és «una reivindicació històrica que va començar a la dècada dels 70» i va lamentar les víctimes que ha provocat el pas a nivell. 

Notícies relacionades

Compromís imminent del Govern per cobrir les vies de l'Hospitalet

Colau rebutja de ple l'ampliació de la Ronda Litoral projectada per Foment

Els veïns en recelen. Deborah Vargas apunta: «Jo vaig néixer aquí i ja recordo que la meva mare, quan jo era petita, m’ho deia. ¡I ara tinc 39 anys!». Ramon Vallès, exregidor, segueix: «Des dels 18 anys, i en tinc 67, ho estan anunciant. Sempre donen dates, pressupostos… menteixen sistemàticament, per seguir tractant-nos com una colònia». I José Miguel Ardanuy: «Tinc tot l’escepticisme del món. El 2006 hi va haver l’anterior compromís i han passat molts anys i no s’ha fet res…»

Des de la Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol, es mostra sorprès: «En pocs mesos el Govern central ha anunciat més de 300 milions per a Montcada, 133 a Sant Feliu, 440 a l’Hospitalet i l’impuls a a Sagrera. ¿Final de la crisi, resposta al procés o noves promeses buides?»