La Barcelona més innovadora és menys competitiva

En temps de Xavier Trias triomfava el concepte smart city, en referència a Barcelona com a atractiu per a les empreses tecnològiques. En l’era Colau es parla més de ciutat sostenible a tots els nivells, sense renunciar a l’objectiu d’atraure les companyies que piloten la revolució industrial del segle XXI. Ahir es va presentar l’Informe Observatori Barcelona 2017 que analitza el posicionament de la capital catalana en l’escena mundial dels negocis. I al marge de les ideologies, radiografia la imatge que el món econòmic té de la ciutat. Resulta que som més innovadors que mai, però hem perdut competitivitat. També hi ha més seguretat, però no en l’aspecte personal, sinó en la que afecta les inversions. Un estudi de got mig buit o mig ple, segons es vulgui.

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, es van encarregar de valorar els resultats d’aquest informe, que arriba a la 15a edició. Es van posar d’acord en els punts bàsics, això és, en com d’estupenda és Barcelona perquè qualsevol companyia porti els seus diners i generi llocs de treball directes i indirectes, a més a més de llogar locals i de pagar els seus impostos i els seus subministraments. En canvi, no hi va haver tanta comunió en la visió més estratègica. Mentre que el representant municipal insistia en la «cohesió social», en la necessitat d’establir un salari mínim de 1.000 euros –«no podem competir amb sous baixos»– i en una economia «més verda i circular», el cap dels botiguers va reiterar fins a l’avorriment la necessitat que es formi un Govern de la Generalitat «que aporti estabilitat, estabilitat i estabilitat».

Millors, però no tant

Pel que fa a les dades, el consistori va destacar per damunt de tot que la capital catalana s’hagi colat por primera vegada entre les 10 ciutats més innovadores d’Europa. Cinquena posició, 13a a nivell mundial (era la 56a el 2014). Així mateix, va posar en relleu una notable millora pel que fa a la reputació, ja que es passa del lloc 14è al 8è, encara que també és just recordar que el 2015 Barcelona era la sisena. També va brandar el vuitè lloc pel que fa a àrees urbanes del món receptores de projectes d’inversió estrangera. Sorprèn, malgrat tot, que davant d’aquesta ostentació, s’hagin perdut quatre posicions de competitivitat global (de la 20a a la 24a). És el que passa quan les dades provenen de fonts que no han creuat números.

L’atemptat de l’agost passat a la Rambla i el procés van aparèixer en repetides ocasions durant la presentació. A nivell estadístic encara és aviat per saber fins a quin punt això hi ha afectat. Però en tot cas, Valls va assegurar que les previsions per al 2018 «són molt positives». Això sí: «És imprescindible un Govern». «Fa quatre mesos que el demanem, temps en què hem vist amb preocupació com es veia perjudicada la reputació de la ciutat», va remarcar.

 Per la seva banda, Pisarello va admetre que els esdeveniments dels últims mesos han fet mal a la línia de flotació, però en la seva opinió, «Barcelona té un potencial que no ha desaparegut i que permeten rellançar la seva imatge». ¿Com? El tinent d’alcalde opta per evitar la «competència amb altres ciutats» i escull la «cooperació que permetria consolidar els punts positius» de la capital catalana. En resum, buscant titular, Pisarello va aspirar a fer que la ciutat sigui «el far de la innovació al sud d’Europa».

¿Tots dins?

¿I és compatible tanta prosperitat, tanta innovació, tant d’emprenedor i tanta inversió amb el dret dels barcelonins a continuar vivint a Barcelona? Pregunta obligada en una urbs en què molts rebutgen una reforma al seu carrer per temor que li apugin el lloguer i li canviïn el colmado per un cafè amb coixins. El tinent d’alcalde va parlar en repetides ocasions, sense gaire concreció, de «cohesió social i urbanística», i va defensar que una ciutat pot estar oberta al món sense que els seus habitants n’hagin de sortir perjudicats. Perquè si això passés, si es produís una diàspora veïnal, implicaria «perdre el talent local». En resum, i en paraules de Pisarello: «Que ningú es quedi fora de la revolució digital».

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

Com a gest, ni que sigui perquè el natiu sàpiga de què va tot això, el consistori té previst, segons va anunciar el regidor de Barcelona en Comú, obrir els parcs tecnològics i d’investigació a tots els ciutadans. Es farà uns dies abans de la celebració del Mobile World Congress (22-26 de febrer).

Aquí poden donar una cop de mà un parell d’indicadors. Segons l’informe, la taxa d’exclusió social a Catalunya està en el 17,6%, al nivell de regions de països com els Països Baixos, Dinamarca o Noruega, i molt per sota de la mitjana del conjunt d’Espanya, situada en el 27,9%. La mitjana europea es planta en el 23,4%. L’altre factor és l’atur, que, tal com va recordar el president de la Cambra, s’ha reduït a la meitat en només tres anys, del 24% al 12%. Com s’ha aconseguit, en quines condicions salarials i laborals, això són fiques d’un altre paner.