Barcelona posa com a prioritat facilitar més la música en vivo

Ni el «consum cultural» és un concepte que agradi al nou comissionat de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, ni els «grans esdeveniments» són el seu model. En la presentació pública de les seves prioritats de gestió per als 15 mesos que tindrà de mandat al capdavant de l’Icub, Subirats va destacar ahir la voluntat de «polititzar» la gestió, que no significa fer política de partit, sinó tenir com a prioritat el dret ciutadà a comptar amb una «motxilla educativa i cultural» per enfrontar-se a les incerteses d’una societat en canvi. I com a exemples pràctics de la teoria, posarà abans el complex d’activitats reunit a la Fabra i Coats a Sant Andreu que l’esplanada de museus de Montjuïc i abans la potenciació de la música en directe en petits locals i al carrer que els grans festivals. I en aquest assumpte, considerat pel nou equip cultural de l’ajuntament com a «prioritat política», hi haurà novetats.

Nova ordenança: més facilitats per a la música en viu

El 2016, l’ajuntament va intentar facilitar la vida al circuit de música en viu en petits bars i altres locals, que fins llavors tenien les de perdre en el pols entre el dret al descans dels veïns i el foment de l’escena musical local. Es van permetre els concerts en bars insonoritzats, màniga ampla amb les actuacions estrictament acústiques i ajudes per a les necessàries reformes. Però aquella circular ha mostrat que tenia unes limitacions que ara es volen abordar amb una nova ordenança que entri en vigor com a molt tard aquesta tardor.

«La prioritat política és que la música no solament tingui lloc en grans formats i festivals, sinó en espais de petit format més assequibles i fàcils de programar», i el marc actual encara no és «suficient» per garantir-ho, va apuntar Subirats. Daniel Granados, al càrrec d’aquest projecte, va confirmar que es tracta d’aprovar una ordenança que creï la categoria d’«espais de cultura viva» en què siguin possibles actuacions de música «semiacústica» –«el 80% dels concerts són d’aquest tipus, amb un micròfon, una guitarra i una torre de so»–amb unes condicions d’aïllament menys exigents, encara que amb mesuradors i limitadors de so.

 

Aquesta categoria, a la qual podrien accedir locals amb programació estable d’almenys 40 concerts a l’any i relació cultural amb el seu entorn, també permetria ampliar l’escàs aforament permès per als bars, un altre dels colls d’ampolla de la iniciativa del 2016. L’altra via oberta per a la música en viu seria l’ampliació de la prova pilot de Ciutat Vella –que permet la música al carrer de forma regulada– a tota la ciutat. Un procés participatiu amb músics, districtes, urbanistes i el teixit social dels barris està definint el mapa d’aquests nous espais.  

Nova activitat: una biennal de pensament a l'octubre

En el panorama d’activitats culturals de la ciutat, la primera novetat serà la creació d’un festival, el pròxim mes d’octubre, «per debatre el futur i el canvi d’època que estem vivint», amb participació de grans nom en l’àmbit del pensament. Aquesta cita de tardor seguiria el model de la Biennal de la Democràcia de Torí o el Festival de Filosofia de Mòdena. Però l’ampliació del panorama de festivals literaris i de pensament encara podria créixer amb les propostes, en estudi, de festivals de literatura queer i de literatura fantàstica. «El nostre format d’esdeveniment és diferent, en lloc d’una gran fira del llibre, molts festivals distribuïts al llarg de l’any, i és un model d’èxit».

Educació i creació: la Fabra i Coats com a model

Els «elements propis» que planteja Subirats per a la seva etapa són que «el nus central sigui la relació de la cultura amb l’àmbit educatiu i territorial». I entre les actuacions prioritàries n’hi pot haver algunes que fins ara s’han considerat «episòdiques i perifèriques», com el projecte En Residència de creadors encastats en instituts de secundària, que s’haurà d’ampliar. A l’«encert» de les fàbriques de creació, que aquest any doblaran el seu pressupost, Subirats li demana més relació amb els barris on se situen. I el model a seguir seria el complex de la Fabra i Coats, on advoca perquè totes les activitats allà concentrades es coordinin «com un projecte global».

Biblioteques: la Provincial, un model caduc

Subirats reivindica les biblioteques –en què el préstec de llibres només suposa «el 20% de la seva activitat»– com a «elements culturals de primer nivell». En aquest sentit, el nou comissionat es va pronunciar per no renunciar a reclamar a l’Estat la Biblioteca Provincial, però sí a redefinir-ne el model –i potser també la ubicació a l’estació de França– per convertir-la en referent de les biblioteques de l’era digital de les pròximes dues dècades. «El projecte és de fa 10 anys, i això és una vida. És l’oportunitat de pensar en una biblioteca renovada, innovadora i experimental».

Els grans equipaments: l'Hermitage, un projecte privat

Pel que fa a la polèmica sobre el destí dels pavellons de la Fira a Montjuïc –¿grans exposicions temporals o expansió del MNAC?–, Subirats encara no té una decisió presa. Sí que considera positiu que puguin quedar dins de l’àmbit cultural. I pel que fa a un altre projecte de pedra de Collboni, mantindrà el concurs arquitectònic per reformar la que havia de ser la Casa de les Lletres al 22@ –encara que «s’ha de treballar» en el seu destí final– i l’aposta pel sector editorial.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Davant el projecte de l’Hermitage, Subirats va reconèixer que l’acord de Colau amb el port facilita la seva instal·lació a la zona reservada per a ús cultural a la nova bocana. «Respectant que es tracta d’un projecte privat, des del punt de vista de l’ajuntament ens ha de preocupar que les col·leccions tinguin qualitat i que tingui un pla econòmic i cultural darrere».

Una altra iniciativa ajornada una vegada i una altra és l’ampliació de la seu històrica del Muhba. «La reforma de la Casa Padellàs és un projecte molt encertat, però hem de trobar els diners per fer-lo possible», va opinar Subirats. Mantenint el valor dels grans museus, Subirats va sostenir que Barcelona ha d’apostar per la innovació, ja que, va dir: «No podem competir en inversió patrimonial amb capitals d’imperi com París, Londres o Madrid». Tampoc «condicionar la política cultural» a les grans exposicions, «la cultura de l’esdeveniment que no deixa pòsit ni estructura».