Quan l'inquilí val menys que el totxo

L’escena va tenir lloc en una «oportunitat» immobiliària (no es parla de vivenda, i encara menys de llar) al carrer de Provença. Set immigrants sud-americans de diverses edats van formar fila en el microsaló d’un pis de 55 metres quadrats per saludar el candidat a comprador del pis on resideixen i on esperaven poder fer-ho els 27 mesos que els quedaven de contracte. Els pobres no posaven mala cara, al contrari, es desfeien en somriures i gairebé reverències, tractant de caure bé a l’«inversor», no fos cas que els clavés la puntada tan aviat adquirís la modesta vivenda que van aconseguir per 675 euros al mes. La situació s’emmarcava en el creixent segment de pisos en venda que no estan destinats a l’ús i gaudi del comprador, sinó a la seva rendibilitat. Aquest mantra que es tradueix al voltant del cobejat 5% que ja no proporciona cap dipòsit bancari.

    

Més informació (Auto)

Títol notícia (Auto)

Títol notícia (Auto)

Aquesta és la versió light i més quotidiana de l’assumpte. Algú lloga un pis, però de sobte necessita liquiditat, així que decideix vendre amb arrendatari inclòs. Si el lloguer és alt, «el preu serà lleugerament inferior al de mercat», per allò que la vivenda no es pot ocupar. Si és baix, s’haurà d’ajustar més la taxació, perquè al comprador el compensi. Tots dos han de conèixer la situació i sobre l’inquilí preval el dret a exercir el seu contracte de lloguer, fins i tot a exercir un tempteig preferent, destaquen fonts legals. Però una altra cosa és que el nou comprador vulgui alliberar el pis i miri de negociar a cop de talonari. Potser hi ha un acord, però és possible que l’habitant se senti angoixat davant la pressió per treure-se’l de sobre, subtilment o amb assetjament inclòs.

El tic-tac de l’habitant

Però molt pitjor és la versió de l’inquilí de renda antiga. O sigui, el que paga des de 100 fins a uns 400 euros per un pis amb drets adquirits fins que decideixi anar-se’n... o morir-se. En un món perfecte, fa broma un agent immobiliari consultat, podria establir-se una bonica relació: A compra un pis baratet a canvi de deixar-hi viure B fins a la fi dels seus dies en perfecta calma. Exemple: al carrer de la Independència, un pis de 70 metres quadrats amb inquilí indefinit es ven a 175.000 euros. Encara que només proporcioni 148 euros de renda, el preu es converteix en temptador al saber que l’habitant té 93 anys. És terrible imaginar que algun comprador salivi imaginant un funeral a curt termini. Un altre agent apunta que la situació disminuirà, perquè, a l’anar morint la població de més edat amb velles rendes indefinides, la figura desapareixerà. Però la web pisosconinquilinos.com dona fe de la vigència del sector.

    

Els portals immobiliaris ofereixen desenes de pisos amb el que en temps de la despietada bombolla es va anomenar bitxo. El procés és encara més brutal si es ven una finca completa i l’inquilí passa a sentir-se com una formiga davant un fons especulador. Però, fins i tot en compres de petits inversors i patrimonialistes, les característiques de l’inquilí posen preu al totxo.

    

Al carrer de Nàpols, a Gràcia, una vivenda de 85 metres s’oferia a 255.000 euros, amb inquilí vitalici per 114 euros mensuals i... 80 anys. Es necessita gairebé un algoritme per poder veure si l’operació és rendible. Encara que l’esperança de vida mitjana al néixer és d’uns 80 anys en els homes, una vegada complerta aquesta edat les taules (a Catalunya) li atribueixen uns 8,6 anys més. Són molts euros en joc.

Notícies relacionades

Es ven pis amb avi de 78 anys

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

    

Al carrer de Rosès, a Sants, un bonic piset de 57 metres quadrats es ven per 140.000 euros. Mmmm, s’han de fer càbales. La seva arrendatària paga 455 euros, però té 64 anys. Si Déu vol, molta vida al davant, encara que un possible comprador segur que l’escrutarà mirant d’endevinar el seu estat de salut. Possiblement amb mals pensaments.