Barcelona esborrarà el degradat Port Olímpic per reinventar-lo com a eix nàutic i ciutadà

Entre els espais que no agradaven a l’ajuntament d’Ada Colau, el Port Olímpic hi ocupava un lloc destacat. Glossava tot el que rebutgen els comuns: explotació comercial,  presumptes excessos nocturns i turístics, oci low cost i poca participació municipal en la seva gestió. Per això, el 2016 ja es va anunciar que la Generalitat cedia les competències de gestió a l’Ajuntament de Barcelona, que després de treballar amb els actuals gestors, operadors, veïns i entitats ha proposat un pla de reestructuració que es basa a guanyar espai ciutadà, liquidar els 24 locals de copes i oci el 2020 i, al seu lloc, crear més recintes i negocis vinculats a la nàutica i la seva difusió. La factura ascendirà a 39 milions d’euros, que s’autofinançaran amb la comercialització dels locals i els amarratges. El nou Port s’estrenarà, segons els plans municipals, el 2022.

L’alcaldessa va presentar ahir amb tota mena de luxes el futur pla per a aquest privilegiat llegat postolímpic, amb l’objectiu de reconduir-lo cap a un «ús veïnal i ciutadà». Un espai que inicialment es va posar de moda i es va convertir en reclam nocturn per a locals i turistes, amb lucratius resultats per als seus operadors, però que amb el temps va degenerar fins a una oferta lúdica de baix perfil, on han tingut lloc nombrosos altercats i incidents. Fins i tot mortals.

A més a més, la zona del port patia problemes estructurals des de bon començament que posaven en entredit la seva viabilitat com a port esportiu i la seva activitat. Cosa que ara serà prioritari solucionar.

Els plans de Colau afectaran tots els àmbits, segons va anunciar l’alcaldessa. En matèria urbanística es doblarà l’espai públic, avançant cap a un port «de tots els veïns». Els gairebé 24.000 metres que sumen la cota superior i el passeig a nivell del mar passaran a ser més de 48.000 després d’intervencions com crear una gran zona de vianants a l’espigó de Marina (on ara el més visible són els taxis), desviar el trànsit i eliminar rampes d’accés rodat al port i la sortida de l’aparcament, afavorir la connectivitat amb el parc del Port Olímpic, millorar l’accés al Centre de Vela amb un nou passeig-rambla, i connectar l’avinguda Litoral i la cota inferior del port, substituint la rampa de Marina. Com a guinda es preveu una altra connexió continuada i a peu baix el moll de Marina, entre el passeig a nivell de la platja (davant de Marina Village) i l’extrem nord del port. Al tram a nivell de mar del Port Olímpic es pretén reordenar l’aparcament i desviar-lo a subterranis (es perdran un centenar de places), així com redistribuir les terrasses (sense carpes).

L’ambiciós redisseny sembla beure del mateix guió que el presentat fa un parell de setmanes per a la Nova Bocana, on també es minimitza l’impacte de l’oferta gastronòmica a favor de la nàutica, la vela, l’esport marí. Al Port Olímpic, la vocació és divulgativa i formativa, encara que s’ha de veure fins a quin punt pot traduir-se aquesta idea en usos populars.

Noves construccions

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va glossar la iniciativa consensuada entre totes les parts com «una reconquista ciutadana». Aquesta nova fam de mar farà imprescindible adequar les edificacions actuals, amb algunes novetats. Cal destacar l’ampliació del Centre de Vela i la creació d’un nou centre municipal d’esports nàutics al moll de la Marina, amb una plaça d’accés des de l’eix Marina, al nivell de la platja. Un altre centre de divulgació del coneixement del mar en aquest moll recollirà les «peticions d’entitats mediambientalistes» i donarà a conèixer l’entorn litoral a la ciutadania, va defensar Colau.

Oferta gastronòmica

Els 24 locals nocturns del moll de Mestral (molts en horari gairebé d’after hours) es liquidaran el 2020 –quan acaba la concessió vigent– per donar pas a noves activitats nàutiques o d’«economia blava», segons Sanz. El president de l’associació de bars, restaurants i oci del Port Olímpic (Abroport), Alfons Herrero, va dir que confia que la majoria d’actuals operadors gastronòmics del moll de Gregal puguin renovar la concessió i, en conseqüència les seves instal·lacions, que han decaigut per les incerteses que planaven sobre la zona. El futur dels seus plats ha de passar per la cuina mediterrània i marinera, va destacar.

Notícies relacionades

Auge i caiguda de bona part de l'oci litoral

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Els 39 milions d’euros previstos no repercutiran en els comptes municipals, ja que els ingressos generats per les instal·lacions permetran l’autofinançament per a un model a 30 anys vista, va emfatitzar Colau. El gruix d’obres començaran a final del 2019 o a començament del 2020, per quedar enllestides el 2022.

La gestió pública i municipal es traduirà en un nou consell rector al capdavant, així com una direcció general a càrrec de l’administració diària del port i una comissió de seguiment amb afectats, veïns i altres implicats.