'Escuts humans' contra els narcopisos del Raval

Tere, David i Mar s’han convertit en un remei casolà que els veïns del Raval de Barcelona han ideat per contenir la plaga de narcopisos que està enverinant aquest barri. Tret d’això, no tenen res més en comú. Tere és una mare soltera de 39 anys i a l’atur que necessitava un sostre per a les seves filles de 9 i 16 anys. David, de 25 anys, és un excambrer i exteleoperador al qual el seu sou no li donava per viure i pagar el lloguer, i va escollir el primer. Mar és una estudiant mexicana de 29 anys que va decidir moure fitxa quan va veure que en aquest barri els veïns patien un assetjament dels narcotraficants que li sonava massa al que havia viscut en la seva infància.

Tots tres han sigut seleccionats pels veïns de la plataforma Acció Raval per ocupar narcopisos –sovint propietat d’entitats bancàries que es desentenen de les seves possessions– que s’havien quedat momentàniament buits després d’una operació policial, explica Ángel, un dels seus membres.

Mentre l’Ajuntament de Barcelona segueix estudiant la manera de contenir un fenomen complex que s’enquista a causa de la perversió de la llei –els domicilis ocupats per traficants són tan inviolables com els que habita una família–, Acció Raval ha decidit buscar una solució no exempta de contradiccions, atès que les ocupacions pal·liatives que promouen tampoc encaixen dins del marc legal. La lògica de les seves accions és aclaparadora: si el motiu principal que ha convertit el seu veïnat en un terreny fèrtil per als pisos de la droga és l’existència de massa pisos buits que atrauen els traficants, els habitants de la zona de Vistalegre i Riereta, una de les més afectades per l’epidèmia, han optat per omplir-los amb persones, com Tere, com Mar i com David.

"Hi vaig entrar amb molta por"

«Jo estava buscant pis i una amiga em va dir que els veïns de Vistalegre volien que jo, una mare amb dues nenes, ocupés aquella casa», recorda. Aquella casa havia sigut durant gairebé quatre anys un narcopís que havia desencadenat un infern a tota la finca. Els veïns, conscients que després de l’operació policial els traficants tornarien, van escollir Tere per evitar-ho.

La comunitat va canviar la porta de l’entrada principal, el pany de l’exnarcopís, i va entregar les noves claus a Tere. «Hi vaig entrar amb molta por. Perquè els traficants podien tornar. Gràcies a Déu, no han tornat», es tranquil·litza. La situació incomoda Tere, que sap que està en la corda fluixa. L’ordre de desallotjament que tot el carrer havia estat implorant durant anys per fer fora els traficants, ha acabat arribant ara, quan és Tere la que és l’ocupa. El dia 5 de març, si res canvia, podria ser desnonada. Per a desesperació dels veïns, que temen que això deixarà un buit que ensumaran una altra vegada els traficants, i per a la de Tere, que tornarà a quedar-se sense sostre per a la seva família.

Als baixos del número 9 de Vistalegre hi havia un «laboratori de droga que subministrava mercaderia a altres narcopisos de la zona», explica Mar. Ella i un company ocupen aquest espai des del 10 de novembre, l’endemà que els Mossos i la Guàrdia Urbana irrompessin al local per desmantellar-lo.

El primer mes «va ser el més difícil», perquè els traficants que s’havien establert en aquest local, van voler tornar per reobrir el negoci. Una nit, a Mar i al seu company els va tocar –literalment– subjectar amb les mans la porta d’entrada per impedir que s’hi colessin. Hi va haver més envestides nocturnes, però les van resistir totes. Ara explica que la seva intenció és crear en aquests baixos «un centre cultural» per al barri.

"El narco ja no viu aquí"

David viu als baixos del 3 del carrer de Riereta, a escassos metres de Tere i de Mar. Aquest local ha estat durant tres anys també en mans de traficants. De la mateixa manera que va succeir amb Mar i Tere, ell també va entrar en un espai del qual els camells acabaven de ser expulsats policialment per evitar que tornessin.

Notícies relacionades

Ocupats tots els pisos d'una finca de l'ajuntament al Raval

Els jonquis del replà

En el seu cas, coincideixen la ideologia i la necessitat. David defensa l’ocupació com a mètode útil per lluitar «contra la gentrificació». Els primers dies, fins a la seva porta van seguir arribant toxicòmans per comprar heroïna. «L’home [el narco] ja no viu aquí», els va anar dient un a un. El mateix traficant també va tornar, i va rebre la mateixa resposta.

David, i la resta de persones que ara habiten en aquests baixos, procedents d’una altra ocupació anterior, la de la Residència d’Estudiants Autogestionada (REA) –desallotjada el 8 de gener– estan «rehabilitant» un local que van trobar ple de brossa i de xeringues usades.