Sastreria de mascotes

La Nei entra a la botiga de roba amb pressa nerviosa, en pla Paris Hilton després d’un dia sencer sense anar de compres. Es passeja per davant dels penja-robes amb gest d’influencer: sense mirar etiquetes, ni tan sols porta un euro a sobre. S’emprova un jersei de coll alt, un impermeable de camuflatge, un abric d’estampat Burberry, ara un model preppy amb el coll de quadros vichy. L’Edgar –amb una cinta mètrica al coll– va ajustant-li les peces com si hagués de sortir a una passarel·la. La Nei no dissimula el gest d’indiferència, a l’estil Chabelita quan li posen un micro al davant sense afluixar la mosca. L’Edgar no l’hi té en compte. Aquesta és l’única botiga de roba que es guanya la vida amb clients bordadors.

    

Caninetto, anuncia el cartell. És una sastreria de mascotes. Sí, aquí hi entren els clients igual que surten de les discoteques: a quatre potes. «La primera botiga de roba i accessoris artesanals per a gossos d’Espanya», es presenten a la seva web. Fa gairebé cinc anys que es van instal·lar al Raval (Lleó, 8). Atenen gossos, sobretot, però també gats, fures, conills, porcs vietnamites. «Hem fet arnesos fins i tot per a un lloro», esbufega l’Edgar.

Edgar Gil, 39 anys, té accent veneçolà, llaminadures sempre a mà i ull clínic amb les talles canines. «Talla M», sentencia mirant la Neima. És una schnauzer miniatura, de 7 anys. «Model curvy», somriu l’Edgar. La Neima no es dona per al·ludida. Es posa  a l’emprovador (un canviador de nadons) i intercala modelets com si estigués al reality de les Kardashian. «Però ella no s’ha operat», assegura la Lourdes, la seva propietària.

    

Fins on arriba la vista, tot és carnassa d’Instagram. Mini abrics amb coll de pell, estampats xeviot, amb unicorns. Tot es fa a mida. Hi ha fins i tot llacets de coll. «Algú que vol un detall per portar el gos al seu casament», explica l’Edgar. L’any passat van fer més de 35 casaments.

Tot va començar amb la Cuca: la primera chihuahua de l’Edgar amb fons d’armari. «Feia roba humana», recorda el dissenyador. «I amb les restes en feia per a la meva gossa». Vivien a Sant Sebastià. Fa set anys es van mudar a Barcelona amb Haritz Aramendi, l’altra meitat de Caninetto, i la seva ja manada canina: les filles de la Cuca, la Celia i la Lulú, i la seva neta Tara.

Un article d'higiene"

«Ho considerem un article d’higiene més que no pas per disfressar el gos», assegura l’Edgar. La roba protegeix de la brutícia i les paparres, insisteix. «Busques el sentit estètic, però sobretot la funcionalitat». Per exemple: fan samarretes més llargues per a gosses operades.

    

«Tots els productes que hem creat han sigut a demanda dels clients», assegura l’Edgar. Els hi van començar a demanar al Mercat Raval, el seu primer establiment a Barcelona. «Però el que m’emportava a casa eren encàrrecs de la gent», recorda. «És com una sastreria», li va comentar a l’Haritz. I en van obrir una. Ja tenen tres empleats al taller. Hi venen des de llits personalitzats a joc amb la casa fins a bosses marsupials (en pla cangur; les compren per portar-hi gats i conills). L’última cosa que han tret és una bossa d’avió.

Aquests gossos de sastreria ja estan acostumats que els mirin com a Rajoy ballant Mi gran noche. «Portes el gos disfressat», els diuen. «No és una disfressa, és pràctic», replica l’Anna, la propietària d’un altre client: l’Eddie, un jack russell.

    

«No ens hem posicionat com un producte de luxe», apunta l’Edgar. El més car que tenen és una bossa de viatge (100 €). Hi ha des de bossetes portacaques estampades (8 €) fins a llacets de coll (10 €), arnesos (25 €) i impermeables (25 €).

Els clients són sobretot gossos, encara que als penja-robes també hi ha arnesos per a gats. ¿Amb garantia per a set vides? L’Edgar riu. Algun client –explica– ha fet durar un arnès quatre anys i mig. «L’arnès se’n va anar corrent».

    

Han vist de tot. «I tant», assegura l’Edgar amb to d’obvietat. «Un senyor que es diu Home Gos, que fa comiats de soltera, pretenia que li féssim un arnès per a ell –recorda l’Edgar–. Ens hi vam negar». Una dona els va demanar un banyador per a la seva gossa. «Però sencer, com una noia», diu. «¿I la cua?», li va preguntar el dissenyador. «Ella sempre porta la cua amagada cap endins», va contestar.

Notícies relacionades

El Tinder de les mascotes

El meu gos és iogui

    

Mitja hora aquí i són els humans els que es posarien a udolar.