Dones i joves, les principals víctimes de la islamofòbia a Barcelona

Fátima Hassoun és veïna de Sant Andreu des de fa 20 anys, on des d’en fa 10 treballa com a mediadora intercultural, sobretot als barris del districte amb més diversitat, com Trinitat Vella, el seu, Bon Pastor. Davant la pregunta de si a Barcelona es produeixen situacions d’islamofòbia no dubta: per descomptat. Ho té tan clar com qui és, als seus experimentats ulls, el col·lectiu més vulnerable: «Sens dubte, les dones». «En un seminari fa mig any recorda una noia explicant entre llàgrimes que a la feina li havien dit ‘o vel o feina’. I ella se’l va treure, però sentia que no era ella... ¿Per què hem de viure aquestess situacions? ¿Per què les noies que porten vel quan fan el currículum hi posen la foto sense vel per evitar que les descartin ja d’entrada?», reflexiona Hassoun, a més a més de treballadora municipal molt implicada en el pla contra la islamofòbia, iniciat fa un any, membre de l’associació Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (Safi).

El segon assumpte que Hassoun planteja sobre la discriminació quotidiana que viuen les dones musulmanes és la recerca de vivenda. «El programa Barcelona Interculturalitat té un pla per concretar les cites amb les immobiliàries i mediar, però la simple necessitat de l’existència d’aquest pla demostra el problema d’islamofòbia», assenyala. «Si algú detecta que no li lloguen el pis per ser musulmana, pot denunciar-ho, hi ha eines, però moltes vegades les víctimes no coneixen els seus drets i callen. Aquí radica la importància del pla. Donar a conèixer els drets», afegeix.

Mustapha Aoulad, president de Safi i consultor extern del pla contra la islamofòbia, coincideix amb Hassoun. «La dona musulmana que porta hijab ja d’entrada és descartada per a qualsevol altra cosa en la vida quotidiana. El prisma és que les dones amb hijab automàticament estan anul·lades pels seus homes, perquè els han imposat el vel. Si no està capacitada per decidir si vol portar hijab o no, no podrà ser capacitada per treballar, ni per gestionar un contracte de lloguer... Aquest és l’estigma amb el qual conviuen les dones musulmanes», resumeix Aoulad, que assenyala un segon col·lectiu: els joves.

«Estan sota el focus. Ja ho estaven abans, però, lamentablement, després dels atemptats del mes d’agost, encara més. Institucionalment i socialment. Joves, mascles. Ja venien d’una estigmatització de masclistes, ara ja no se’ls considera masclistes, ara directament són terroristes. Per defecte. Sobretot si porten barba i van a la mesquita», assegura Aoulad. Una discriminació que es fa evident, per exemple, en les identificacions per perfil ètnic. «Ser de pell morena, portar barba i parlar àrab a la plaça amb els teus amics fa que la policia et pari de manera reiterada», prossegueix.

A la feina 

Tampoc s’escapen de la discriminació a la feina. «Conec un noi que és un autèntic crac en informàtica. Ha fet mil entrevistes i mai l’agafen, pel nom. Perquè es diu Mustapha. I amb la matança de la Rambla això ha crescut. Un altre jove que conec que és autònom i es dedica a fer reformes m’explicava que al cap de dues o tres hores dels atemptats li van arribar tres missatges d’anul·lació de reformes que tenia emparaulades. Això és islamofòbia. Ho hem de dir clar», insisteix el president de Safi.

Hassoun posa l’exemple de les seves filles. «A la mateixa classe, el fet de manifestar que elles són musulmanes, tot i que no porten vel, només expressar que són musulmanes i respecten l’islam, ja canvia la visió que en tenen els seus companys. Els diuen que l’islam és una religió masclista... I les meves filles venen a casa amb ràbia. I em diuen, ‘mare, això fomenta el radicalisme, que un jove sigui rebutjat només per ser musulmà, fomenta el radicalisme’. No entenen per què les jutgen, per què han de ser com les altres, per què no poden ser el que són, catalanes musulmanes d’origen marroquí. Els joves tenen alts i baixos, busquen la seva identitat... si venen a casa, ho expressen, en parlen, ho poden gestionar, però hi ha joves que no tenen aquesta possibilitat...», reflexiona.

Entre tota la feina portada a terme durant el primer any d’aplicació del pla, Aoulad destaca dues victòries. La primera, que a Barcelona, al Protocol de Prevenció, Detecció i Intervenció de Processos de Radicalització Islamista (Proderai) promogut per la Conselleria d’Interior per detectar al col·legi «la radicalització de nens a partir de sis anys» se li ha canviat el nom per Protocol de Prevenció, Detecció i Intervenció de Processos de Radicalització en Extremismes Violents, «per no estigmatitzar cap col·lectiu».

«Assenyalar nens com a potencials terroristes només pel fet de ser musulmans és islamofòbia institucional», denuncia el president de Safi. A més a més del canvi de nom, important per assenyalar que en realitat hi ha diferents tipus d’extremismes i només el musulmà, l’aplicació a Barcelona d’aquest protocol es fa amb una mirada més àmplia, estenent la formació als professionals educatius amb continguts interreligiosos i interculturals.

Oratoris 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La segona victòria és sens dubte l’obertura, fa uns quants dies, de l’oratori del carrer del Japó, al districte de Nou Barris. «M’atreveixo a dir que la meitat o més dels oratoris de Barcelona han tingut problemes amb els veïns. Però com que no hi havia un suport institucional, i la gent no coneixia els seus drets, callava. Però a Nou Barris s’ha donat una conjunció entre el suport clar del teixit del territori i de l’ajuntament i la determinació de la comunitat per fer valer els seus drets. Aquest ha de ser el camí», coincideixen els dos representants de la comunitat.

«Això ha de passar amb els nostres fills, que tindran més formació i no callaran, i ja ho estan fent. Qui està combatent ara mateix la islamofòbia són els joves. És a dir, els nascuts aquí que defensen el seu dret a ser qui són», conclouen.