S'ha acabat el lliure albir de motos a les voreres de Barcelona

El principal problema de les ordenances municipals no és tant el seu incompliment sistemàtic com l'absolut desconeixement d'aquestes normes per part de la població. La normativa de circulació de vehicles i vianants és un necessari galimaties destinat a garantir una mínima convivència entre les diferents maneres de transport urbà, des del fràgil vianant fins a l'herculi autobús articulat. En l'apartat destinat a les motocicletes es detalla de quina manera s'han d'aparcar al carrer, ja sigui a la calçada o a les voreres. El document va entrar en vigor el gener del 1999, però la seva aplicació en aquest apartat ha sigut més aviat testimonial. Aquesta flexibilitat sembla haver arribat al seu final. I a un any de les eleccions. Ni més ni menys.

"Fi de tolerància". Aquest és el missatge que molts barcelonins amb casc han trobat les últimes setmanes al manillar de la seva moto. Ningú pot acusar Barcelona en Comú de faltar a la seva paraula. Tot això que les voreres són per al vianant, que segueix sent majoria en una de les ciutats més denses d'Europa. Tot això de reduir la contaminació, de promoure mitjans de transport més sostenibles; d'apostar per l'autobús, el metro o la bici. Però són pocs els que creien que el govern d'Ada Colau s'atreviria a tacar un dels ‘statu quo’ més solidificats de la capital catalana. Consti d'entrada que amb l'ordenança a la mà, i per posar un exemple molt gràfic, pràcticament totes les motos que podem veure a les voreres de l'Eixample estan mal aparcades. Els passadissos de vianants del pla Cerdà fan 490 centímetres, així que segons la normativa, les motocicletes haurien d'estar estacionades en paral·lel a la calçada, entre els escocells, i no en bateria, com solen veure's, mossegant bona part de l'espai reservat per al vianant.

Segons un portaveu municipal, els avisos s'han deixat en "punts de la ciutat on es reben més queixes per ocupació de motos a les voreres". ¿Però quins són? Potser aquests llocs calents es començaran a conèixer aquesta setmana gràcies a les multes que permetran començar a geolocalitzar-los. En paral·lel, des del desembre, està en marxa una campanya per informar sobre el contingut de l'ordenança, això és, perquè el motorista sigui conscient que ha estat tota la vida aparcant malament, segurament, sense saber-ho. A l'advertència s'anuncia que aquest "final de tolerància" acaba a les 0.00 hores del dia 25 de febrer, és a dir, aquest dilluns. A partir d'aquest moment, l'avís es canviarà per una sanció que pot anar acompanyada d'una grua amb destí al dipòsit.

Barcelona disposa de 65.374 places d'aparcament de motos a la calçada, més 5.013 més de pintades a sobre de les voreres. Són moltes, però al repassar el parc de vehicles de la ciutat, ja no sembla que siguin tantes. La capital catalana té censades (dades del desembre del 2016) 280.708 motos, el 29,5% del total. La xifra agafa més envergadura al comparar en el temps i en l'espai. En el temps perquè si s'observa la foto de 10 anys enrere, ara hi ha 14.000 motos més. Si es viatja al 1996, el creixement és inquietant: 120.000 unitats més. I espai perquè les motocicletes que circulen pels carrers no tenen res a veure amb les que van començar a popularitzar l'invent als anys 80. Llavors triomfaven bàsicament els escúters, sobretot models com la menuda Honda Scoopy 75. Avui les motos són molt més llargues, molt més amples i molt més veloces (aquesta última dada, entre altres factors, ajuda a entendre per què el motorista és la principal víctima dels accidents de trànsit, però aquest és un altre tema…).

Notícies relacionades

MAPA | Els 10 radars de Barcelona que més multes han posat aquest 2024

Qui hi ha darrere de l’èxit nadalenc ‘Els llums de Sant Pau’

Si s'afegeixen les desenes de milers que diàriament entren a la ciutat des de l'àrea metropolitana, aquestes 70.000 places semblen sens dubte insuficients. Hi pot ajudar, de manera col·lateral, l'ampliació de la xarxa de carrils bici, doncs se solen acompanyar de nous estacionaments per a motocicletes que substitueixen zones blaves i verdes, sobretot a les cruïlles, per facilitar la visibilitat del col·lectiu a pedals. Esmentar els ciclistes va bé per recordar el principal objectiu d'aquest pla: buidar les voreres, en la mesura del possible, de tot el que no siguin vianants. Es va fer un pas el juliol passat amb la inclusió dels vehicles de mobilitat personal (patinets, plataformes elèctriques, 'segways'…) a l'ordenança de circulació i vetant que vagin per la vorera; se'n farà un de gegant al treure les bicis dels corredors de vianants (la decisió va de moratòria en moratòria a l'espera que hi hagi més vies ciclistes), i s'hi dona un altre impuls ara amb la decisió de posar-se durs amb les motos mal estacionades.

El problema, com amb tot, seran les formes. I el preu polític que hauran de pagar. Encara que ningú de l'oposició podrà acusar-los de duresa, ja que només es tracta de donar compliment a una ordenança municipal en vigor. Molt diferents són altres mesures que persegueixen el mateix objectiu però que sí que generen controvèrsia i debat entre bancades, com les promeses superilles. Però això, més que 'statu quo' és un 'experientia docet' (l'experiència ensenya).