Joan Subirats: "Dues franquícies de l'Hermitage ja han tancat"

Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política i referent en el camp de les polítiques urbanes, va estar en el naixement mateix de Barcelona en Comú, però no va arribar a fer el pas de la teoria a la gestió. L’ha fet, després de la sortida del Govern municipal del PSC, per apuntalar durant l’any i poc que queda de mandat l’Icub de Barcelona com a comissionat de Cultura.

–És el tercer, o quart segons es miri, responsable de la cartera. ¿És un indicador que no era prioritària?

–Posa en relleu una certa falta de direcció clara de Barcelona en Comú en matèria de cultura. Això és una carència de la candidatura, que segurament tenia molts elements de prioritat política en camps molt vinculats als temes socials, educatius, sanitaris, ecològics, de mobilitat i vivenda.

–Ha assumit la continuïtat amb diverses polítiques de les etapes de Berta Sureda i Jaume Collboni. En aquest any i escaig que li queda fins a les eleccions, ¿què pot afegir?

–D’entrada, posar en valor el que ja feia aquesta casa i que ningú li havia donat una significació especial. Fa 10 anys que tenim un programa En Residència, on hi ha un artista que està un any en un institut de batxillerat, i jo diria que no s’ha posat de relleu la significació que això té. Després de 10 anys hi han passat 77 instituts. Jo voldria que aquest any n’hi afegim 23 més. Volem impulsar les línies de les arts als instituts i els centres de primària. Donar-li visibilitat, incorporar-lo com una política central. El mateix en el cas de Fabra i Coats. Tenir una direcció que entengui que no és un equipament de districte, que és un equipament de ciutat i de districte, cultural i educatiu. Una peça de primer ordre.

–¿Aquest tipus de política la representa més Fabra i Coats que esdeveniments multitudinaris com la Festa de la Llum?

–¿Per què ha de ser contradictori? ¿Ha repassat les 14 escoles implicades a la Festa de la Llum? ¿Qui ha guanyat? Elisava amb el projecte Llacuna. Espectacular. ¿Per què és contradictori que vagin 170.000 persones a un festival que bàsicament és el gran aparador de les escoles de disseny de la ciutat? Estem parlant de ciutat de creació, de disseny, artística….

–Ha dit que Barcelona no ha de competir en matèria de patrimoni amb ciutats com Madrid, Londres, París…

–El que dic és que és difícil, que Barcelona vol competir amb aquestes ciutats però que les bases materials no són les mateixes que tenen aquestes ciutats que han sigut capitals d’imperi, amb un fons de col·leccions espectaculars i unes despeses dels pressupostos estatals de Cultura que nosaltres no tenim.

–¿I en què podem competir?

–Tenim un fons de romànic importantíssim, Picasso, Miró, Gaudí, el modernisme. Això ens permet ser significatius. ¿Sobre què més podem competir? Tenim un conjunt d’universitats i centres d’investigació espectaculars. Barcelona és una ciutat que atrau talent. ¿Per què no treballem sobre aquests aspectes en els quals la dimensió cultural ­suma?

–Fa temps que Pepe Serra diu o que li donen un pavelló de Montjuïc o que el MNAC no pot créixer.

–Estic totalment a favor de no tallar les ales al reforçament del MNAC i si hi ha un problema d’espai i d’aparent llunyania amb la plaça d’Espanya, estic d’acord en tot el que ajudi. La voluntat és que el pavelló Victòria Eugènia sigui un equipament cultural. ¿Però tot el Victòria Eugènia ha de ser del MNAC? ¿Per què no pensem en termes d’espai museístic i també expositiu, amb un ús mixt? Allà tenim la Fundació Mies van der Rohe, la Fundacó Miró, CaixaForum, el MNAC.

–¿Quines perspectives té el projecte de l’Hermitage?

–Hi ha hagut el canvi de qualificació de la bocana del port, així que està oberta la possibilitat que s’instal·li allà. ¿Però el projecte que porta l’Hermitage complementa carències que puguem tenir? No ho sabem ben bé. ¿El projecte artístic que avali aquestes obres que ens cediran ens dona seguretat? ¿La base financera que sustenta aquesta iniciativa té solidesa i garanties? El que sabem és que de les tres aventures anteriors de franquícies de l’Hermitage, dues s’han acabat tancant. I l’única que es manté és a Amsterdam i s’hi ha hagut de posar diners. Hauríem d’acabar de tenir aquestes garanties.

–¿La retirada del muntatge fotogràfic a Arco és una mostra d’un retrocés general de la llibertat d’expressió? ¿Barcelona també s’ofereix a exhibir l’obra retirada?

–Nosaltres, no només com a Ajuntament de Barcelona sinó com a Diputació de Barcelona, hem manifestat interès perquè pugui ser exposada aquí.

–S’ha reunit amb les empreses i associacions del sector editorial ¿Detecta que Barcelona pugui deixar de ser la capitalitat editorial?

–Depèn del que entre tots anem fent. No m’ha semblat que hi hagi un perill imminent. Una altra cosa és que no estem en una situació d’estabilitat i si això es manté molt temps o s’agreuja les situacions poden canviar.

–¿El projecte de la Casa de les Lletres es manté en els termes que va proposar Jaume Collboni?

–Abans que decidir gastar uns 15 milions d’euros a fer la Casa de les Lletres m’agradaria saber quins problemes resol i quins no, i si hi ha alternatives. No sé si la solució haurà de ser una altra. S’ha traslladat l’Escola Massana i tenim la necessitat de veure què fem amb aquests espais. Podria ser una part de la solució.

Notícies relacionades

Barcelona posa com a prioritat facilitar més la música en vivo

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

–El Grec, com a gran festival d’estiu, amb l’apèndix de la programació a l’agost...

–Aquest any no farem el Grec a l’agost. No es van complir les expectatives. El debat és quin tipus de programació cultural hem de fer a l’agost, reconeixent que ja no és aquell mes d’agost en què tot tancava. ¿La resposta és més Grec o un altre tipus d’activitat, més descentralitzada?