La culpa va ser d'una serp barbuda

La dedicació amb què l’agent comercial Jesús Avilés es va entregar a l’estudi de les serps va brotar naturalment una tarda de diumenge, quan prenia cafè a casa d’un amic que li va parlar del dia que s’havia topat amb una quan tenia 14 anys. No era una serp qualsevol: tenia el cap de la mida del d’un gos, li va dir l’amic, i a més tenia pèl i una abundant barba. Avilés va reaccionar com ho hauria fet qualsevol davant aquesta descripció: «Tio, ¿m’estàs prenent el pèl? Jo no sé si fumaves porros als 14 anys, però…». El seu amic era d’una espècie immune a l’escepticisme: li va dir que no s’estava inventant res, i que sabia de més gent al poble que havia vist serps rares. Que preguntés si no s’ho creia. Avilés, especialista a vendre maquinària per a la fusta, home que mai havia demostrat especial interès per temes zoològics, va tornar a casa amb la imatge de la serp barbuda al cap. La conversa li havia obert la curiositat.

El poble és Torrelles de Llobregat, i una de les persones que també havia vist serps rares era una treballadora de l’ajuntament. Avilés va anar a parlar amb ella. «Vaig parlar amb aquesta dona i amb el seu sogre i em van explicar coses molt interessants», recorda. «Ella em va dir que de nena també havia vist una serp d’aquestes característiques. Que estava en família, i que algú l’havia matat i se l’havien emportat a casa perquè era una serp rara, molt rara. I que la van mantenir a casa fins que va començar a fer pudor». Una persona observant la serp barbuda era una cosa; dues, a Avilés se li van obrir els ulls. Va començar, més que a simplement preguntar pel poble, a investigar. Es va armar d’una llibreta, una càmera i va començar a fer entrevistes per tot arreu per on hi havia pistes d’observacions de serps estranyes. Molta gent gran, pagesos, pastors. Va començar a llegir, a buscar serps al bestiari local, a impregnar-se de mitologia. Va aplegar una informació que va començar a ser ingent i un dia va decidir que havia de compartir tot això. Escriure un llibre.

Alletar un rèptil

Notícies relacionades

Foment exigeix una "defensa radical de la propietat privada"

La mediació ajorna de nou el desnonament de la Casa Orsola

Per fer-ho, va buscar l’ajuda del seu amic Feliu Torrents, amb experiència en assumptes editorials i –va pensar– la capacitat d’ajudar-lo a estructurar la investigació. Es van asseure, i el que va saltar a la vista de manera immediata va ser que hi havia dos tipus d’informació: per un costat, la que Avilés havia recollit fent treball de camp («em vaig recórrer el Baix Llobregat, el Priorat, la Ribera d’Ebre, l’Alt Urgell…») i per un altre costat la documental, la de les llegendes, el folklore i la mitologia. La pregunta que va sorgir va ser: ¿es podien establir les pertinents correspondències entre unes i altres? Més ben dit: ¿hi ha serps barbudes a la mitologia? Hi ha casos en què van poder tancar el cercle. Per exemple, existeix una llegenda segons la qual les camperoles que acaben de parir no s’han de passejar pel camp perquè a les serps els agrada la llet de les dones i són capaces de penjar-se dels seus mugrons i mamar. Avilés no va trobar cap dona que hagués donat de mamar a una serp, però sí un pastor que va assegurar que un dia n’havia vist una que s’havia penjat de la mamella d’una cabra per robar-li la llet.

Han sigut set anys d’investigació, i per tant un volum considerable d’històries per explicar. La d’aquella masia, per exemple, que hi havia abans on hi ha ara l’estació de metro de Fontana, a Barcelona, coneguda durant molt de temps com la casa de la serp perquè els propietaris van penjar a l’entrada un exemplar enorme que havien trobat al jardí; la història de la Festa del Serpent de Manlleu, basada en la llegenda que protagonitza un exemplar dotat amb una cabellera coronada per un diamant; o de la serp estricadora d’Olesa de Montserrat, o de la cucafera de Begues. Però no tot es va cenyir a Catalunya. «Vam començar per Torrelles i després la investigació es va anar desbordant. Vam ampliar el radi a la comarca, a Catalunya, a Espanya i fins i tot vam anar a altres països d’Europa i Sud-amèrica». El comercial de maquinària per a la fusta s’ha convertit en un expert en ofidis, i el que sap ho ha bolcat en aquell exemplar de pròxima aparició: Les serps impossibles. Investigant, Avilés va descobrir l’existència d’un déu serp d’origen macedoni, el Glycos, representat sempre amb una llarga cabellera rossa. Va ser el més semblant que va veure a la serp barbuda de Torrelles.