Demana prestada l'escala per 'app'

Noi espera noia al carrer amb mirada de tempteig. Sí, és una cita via app, com ara es coneix la humanitat. Però no és Tinder, ni Wallapop, ni tan sols han intercanviat un miserable «és clar que sí, guapa». Arriba ella. «¿Javier?». Ell assenteix. Un «hola, com va» i ja li està prestant una caixa d’eines amb la confiança de qui dona sal al veí. És que és veïna. I no és la primera vegada que algú del barri la treu d’un compromís amb més rapidesa que MacGyver. Tres minuts triguen a oferir-te el que necessites, diu. «No som conscients que tenim infinitat de veïns desitjant donar-nos un cop de mà», assegura Javier.

   

 «Demana prestat qualsevol objecte que necessitis a veïns del teu barri», proposa aquesta aplicació amb consciència. El seu hashtag de capçalera és #consumoresponsable. «Cuides el planeta –justifica la seva web–, coneixes gent increïble, t’estalvies temps, diners i espai». Lendiapp, es diu. Està a Android des de novembre; ben aviat estarà disponible per a iPhone. Acaben de llançar una campanya de finançament col·lectiu.

Dos objectius: 1. Consumir menys. «Tallar la connexió automàtica de necessito per tant compro –explica Javier, el seu ideòleg–. Hi ha infinitat de coses al nostre voltant mortes de riure». I 2. Crear connexions de barri. «Que la gent es conegui, que connecti –afegeix–. Crec que la felicitat està molt més en això que en les coses que tinguis a casa».

Javier Velasco, 30 anys, parla de canviar el món amb la convicció de Mandela. «Crec que tenim l’oportunitat de generar un canvi real en la manera com consumim i interactuem als nostres barris», diu amb la boca gran. És de Cartagena. Va viure quatre anys pels EUA, al Sud-est Asiàtic, a Nova Zelanda. «Anava canviant molt de casa –recorda–, sempre necessitava coses, però no les volia comprar perquè consumim massa i ens carreguem el planeta». Ell creu que la manera com consumim és el que dona forma al món.

  

  Amb el germen de Lendi al cap, Javier es va instal·lar a Barcelona fa tres anys. «Vaig trobar el moviment del consum col·laboratiu. I tot va connectar», afegeix. «Si un veí m’ho pogués prestar», va pensar. Va posar en un grup de WhatsApp 50 persones de Gràcia. «Aquí som tots veïns 

–va escriure–. El que necessiteu, demaneu-ho, a veure si algú ho té». Era un experiment, recorda. «A veure si jo estava boig». Però no ho estava.

Això va ser fa dos anys. Els grups es van multiplicar pel Poble-sec, el Raval, Sant Antoni. Fins a vuit. Gairebé un miler d’usuaris en total. Han fet més de mil préstecs. Fins i tot els ha sortit una comunitat spin-off: Lendi sense plàstic. Al final tot ha desembocat en l’app. «Per arribar a més gent de manera més ordenada», justifica Javier. «Imagina’t un barri on mil persones usen Lendi. Canvia el feeling».

 «És com un Wallapop, però sense transacció econòmica», resumeix Patricia Carbonell. «És trobar necessitats i oportunitats». Ella és valenciana, 28 anys. Es va traslladar a Gràcia fa tres mesos i necessitava una escala per pintar la seva habitació. «Al cap de tres minuts algú va contestar i vivia a tres minuts –recorda–. La vaig tenir una setmana, perquè vaig pintar tota la casa –riu–. També et motives».

«En el moment en què prestes alguna cosa, es genera un vincle», apunta Javier Gassó. Ell té 40 anys i un estudi de disseny del qual et venen ganes de demanar-ho prestat tot. «Amb una veïna de Balmes ja ens hem intercanviat l’escala, després jo li vaig deixar la serra, fins i tot m’ha regalat coses. ‘¿Tens filles? Ah, doncs et regalaré roba de la meva’».

«Ens fa vergonya demanar»

«Hem de demanar més –incita l’altre Javier–. M’encantaria entendre per què ens costa demanar. Sembla que ens fa vergonya. La gent està desitjant ajudar». Una noia fins i tot ha trobat feina per Lendi. «De les connexions es generen moltes coses bones», assenyala Marta.

Notícies relacionades

El primer súper lliure de plàstics

Comprar sense diners

Marta Baraibar, 31 anys, necessitava unes alforges per fer el camí de Santiago en bicicleta. «Un noi me les va deixar un mes i escaig –diu–. I tothom es quedava sorprès: ‘¿I no el coneixes de res?’. ‘¿I no li has donat cap fiança?’. Et sorprèn que algú que no coneixes et deixi alguna cosa i que no el preocupi que potser no l’hi tornaràs».

És tornar a confiar. «Jo crec que és el telediari de Tele 5: tot són successos», Javier Velasco mou el cap. «És de les coses que més m’agraden de Lendi –diu–: em dona fe en la humanitat. Som bons».