Barcelona convenç Foment per ampliar la Ronda Litoral sense crear un embut

Nova visita del ministre de Foment a Barcelona. Íñigo de la Serna va passar revista ahir a les obres de la Sagrera i va aprofitar per informar d’un nou projecte que el Govern espanyol té previst emprendre a Catalunya en els pròxims anys. En aquest cas es tracta d’una infraestructura per la qual la ciutat està lluitant des dels temps de l’exalcalde Jordi Hereu: l’ampliació de la Ronda Litoral. Ja es va dir que es faria, però hi havia un cert embolic sobre el traçat ideal, que no és cap tonteria perquè aquest és un dels punts de la capital catalana amb més problemes de circulació. La novetat és que es prendrà com a bo el dibuix que defensa la ciutat, és a dir, mantenint el viaducte entre la Zona Franca i el Morrot per a un trànsit més urbà –incloent-hi el transport públic i qui sap si també la bicicleta– i creant quatre carrils a nivell de terra, en terrenys del port, per a la via ràpida. És, segons expliquen els experts municipals, l’única de les dues alternatives que no col·lapsa l’artèria.

El 19 de gener, Foment sorprenia amb la licitació de l’estudi informatiu de l’ampliació de la Ronda Litoral, però amb una proposta molt allunyada de la pretensió barcelonina. El Govern central va treure a exposició pública el plantejament de la duplicació del viaducte, creant un bessó a l’actual, de manera que la via passés a tenir quatre carrils per sentit en el tram intervingut. El problema, i això és el que va comunicar el consistori a les seves al·legacions, és que allò causaria un tap monumental a la zona del Port Vell, al ser incapaç aquest punt d’absorbir tot el trànsit d’entrada al nucli urbà. En resum, la proposta no millorava un conflicte, sinó que el traslladava i fins i tot el podia arribar a agreujar.

El mateix estudi informatiu, en el punt en què compara les dues propostes, deixa clar quina de les dues pot ajudar més la circulació: «En línies generals, les dues alternatives mantenen el mateix model, i per això la permeabilitat i connectivitat no es veuran substancialment modificades. No obstant, la proposta de l’alternativa 2 sí que genera una distribució més important del trànsit de la Ronda Litoral sobre la xarxa viària local a l’incrementar-lo de forma significativa sobre l’eix passeig Josep Carner / carretera de Miramar i sobre l’actual carrer dels Motors. En resum, es podria afirmar que l’alternativa 2 presenta una permeabilitat puntual més gran amb la xarxa viària, no tant en el nombre de connexions com en la distribució del trànsit». El territorial, no obstant, és l’únic criteri en què l’opció municipal guanya la del Govern, ja que tant en l’aspecte ambiental com en l’econòmic i en el funcional (seguretat viària i qualitat del traçat) s’imposa la proposta de Foment, que és la que recomana a les seves conclusions el mateix estudi informatiu.

Sense Blau@Ictinea 

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

Per poder passar d’un projecte a l’altre (del de Foment al de l’ajuntament barceloní), el port s’haurà de fer càrrec del trasllat de l’estació ferroviària del Morrot fins a la zona de Can Tunis, que era un dels punts més controvertits del pla. El cas és que el govern de Xavier Trias sí que tenia la intenció de desemborsar els 43 milions per la terminal per, a més a més d’ampliar la Ronda Litoral, emprendre un nou barri, el Blau@Ictinea que va brotar del cap del tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà Antoni Vives i que es convertiria en un pol residencial, comercial i d’investigació al costat del mar. L’oposició l’hi va tombar. I res d’allò va tirar endavant. Bé, la voluntat de millorar la ronda sí que va perdurar. Ara, segons va informar De la Serna, serà el port qui pagarà aquests diners a Adif. Salvat aquest escull, la ronda es podrà desplegar sobre els terrenys que ara ocupen les vies sense que suposi cap problema per a l’entorn.

Tota l’obra, segons va avançar el ministre, té un cost de 137 milions d’euros, 18 més que en la versió defensada en primera instància per Foment. El ministre no va voler parlar de calendari, però el mateix estudi informatiu cita el 2020 com a any previst per a la posada en servei de la infraestructura. En el tram que va del cementiri fins a la Zona Franca, on la Ronda Litoral no va elevada, no s’hi afegirien dos vials per sentit com estava previst, sinó que es connectarien amb el viaducte en aquesta mena de nova connexió urbana entre barris marítims.