Cervera, l'almirall que va predir que defensar Cuba seria un desastre

Quan a l’almirall Pascual Cervera Topete li van ordenar que comandés la flota que havia d’acudir a Cuba a enfrontar-se a la dels Estats Units, va proposar no anar-hi. Va recomanar als seus superiors reforçar la protecció de Canàries i de la Península, per si la festa canviava i eren els nord-americans els que decidien atacar Espanya. No li van fer cas. Així que, disciplinat, va acudir a perdre la batalla que havia anunciat que no es podia guanyar.

L’escena devia ser impactant. El mar davant de Santiago de Cuba, els vaixells espanyols sortint de port i sent torpedinats, l’un darrere l’altre, pels nord-americans: més de 300 marins espanyols morts, per només un de nord-americà. I uns 2.000 marins espanyols, que serien fets presoners, guanyant terra nedant. Entre ells, l’almirall Cervera: un marí i el seu fill Ángel Cervera, que anava embarcat amb ell, el van ajudar a arribar a la costa.

Tot plegat va succeir el 3 de juliol del 1898. El desastre s’acabava de consumar. Espanya veia perduda la seva última colònia americana 406 anys després que Colom posés un peu al continent: la penúltima, Filipines, havia caigut poc abans.

Una illa, un carrer

Més d’un segle després, Cervera Topete (Medina Sidonia, Cadis, 1838) va perdre ahir un carrer a Barcelona, el que d’ara endavant portarà el nom de l’actor Pepe Rubianes. No és un cas similar al de la plaça d’Antonio López: la retirada de l’estàtua del primer marquès de Comillas va ser també un acte de rebuig a la seva figura, considerada un símbol del comerç d’esclaus. En el cas de Cervera, el que hi ha primat és l’homenatge a Rubianes.

Cervera Topete, fill d’un oficial de l’Exèrcit que va combatre les tropes de Napoleó en la guerra de la Independència, va ingressar al Col·legi Naval als 13 anys i amb 19 va fer el seu primer viatge a Cuba. Als 21 anys era alferes de navili. Poc després va ser enviat a Filipines. 

Coneixia bé les colònies que aviat es perdrien. Va ser governador de l’arxipèlag filipí de Jolo, on va contraure la malària, i comandant militar de Marina de Cartagena. Va arribar a ministre de Marina amb Práxedes Mateo Sagasta com a president. Cervera només va durar quatre mesos en el càrrec, del desembre del 1892 al març de 1893: va presentar la seva dimissió perquè, contra el que li havien promès, el pressupost de Marina es va veure reduït. Nomenat cap de la comissió naval a Londres, allà va poder conèixer amb detall l’evolució de les principals flotes i constatar que hi havia guerres que ja no es podrien guanyar.

Posat en el seu context històric, més aviat era un personatge modern per a l’època. A la Península primava la idea que era impossible que un país gairebé sense passat pogués esclafar el que havia sigut l’imperi espanyol. Fins i tot hi havia veus que apostaven per envair els Estats Units: l’informe d’un agregat militar espanyol considerava fàcil una incursió espanyola pel Mississipí per apoderar-se de Nova Orleans.

Cartes premonitòries

Intuint-se un boc expiatori en potència, Cervera va escriure a un cosí una carta profètica i li va demanar que la guardés: «Seré pacient i compliré amb la meva obligació, però amb l’amargor de saber que el meu sacrifici és en va. (...) Busquen la pobra víctima que expiï les culpes comeses per altres». En la missiva deia també sobre un potencial xoc amb els Estats Units: «Cada dia estic més convençut de la idea que resultaria una gran calamitat nacional». El famós 3 de juliol del 1989, Cervera, obligat pels seus superiors, acaba traient de Santiago els vaixells que van anar al desastre. Descarta combatre en mar obert per evitar la destrucció dels vaixells i la mort de tots els marins.

D’un en un, els creuers Cristóbal Colón, Infanta María Teresa (en el qual anava Cervera), Vizcaya i Almirante Oquendo i els destructors Plutón i Furor reben el foc nord-americà. Només el Plutón és enfonsat. La resta de naus, malparades pels atacs, són embarrancades a la costa, cosa que sens dubte va facilitar que se salvessin moltes vides. Cervera és criticat per l’operació: alguns recomanaven que sortís de nit o d’una manera diferent.

Notícies relacionades

Pepe Rubianes ja té carrer

Raons per apujar el transport públic

El comandant de l'Iowa, al qual l’almirall és portat des del Gloucester després de ser capturat, el va rebre amb la frase: «És vostè un heroi». Traslladat a Annapolis (Maryland), els nord-americans li van oferir un bon tracte i li van reconèixer el que ell havia donat abans als seus propis presoners. Diferent va ser el tracte que va rebre al tornar a Espanya, on va ser jutjat per la derrota. Va acabar absolt i va ser senador en els seus últims anys.

Pascual Cervera, besnet de Pascual Cervera, participa junt amb molts dels seus descendents en la defensa de la figura de l’almirall. No comprèn que el seu nom s’hagi esborrat de la Barceloneta. Va escriure a l’alcaldessa, Ada Colau, per recodar-li que el seu avantpassat té bustos a Santiago i l’Havana, i que fins i tot Fidel Castro va elogiar el seu exemple. I raona sobre la ja extinta via de Pascual Cervera: «Segur que en aquest carrer han viscut catalans que descendien de marins que es van salvar gràcies a la prudència de l’almirall».