Criquet per a totes

Estaven nervioses. Normal. Un partit, per fi. El primer després de tant entrenar-se. Jugar davant un rival ¡i davant un públic!, després de tanta espera. Però van jugar bé. Potser no és el més important, però van guanyar. I els seus companys de classe i les seves famílies les van animar des de les grades. I tot va ser com s’imaginaven. Què carai, com es mereixien. Una gran tarda. Ho explica feliç –no n’hi ha per menys– Rubab Abid, una de les jugadores de l’equip de l’institut Consell de Cent del Poble-sec, que el divendres 13 d’abril (fixin en la seva memòria aquesta data) va jugar el primer partit de criquet femení de la història de Barcelona, que obria la primera lliga.

Alumna (brillant) de primer de batxillerat científic, Rubab té 17 anys i viu al Poble-sec en fa 15, quan va arribar amb la seva família des del Pakistan. «He jugat i, sobretot, he vist jugar a criquet des de molt petita. Gairebé tots els caps de setmana, al parc, amb la meva família; per això quan el professor d’educació física em va plantejar la possibilitat de fer un equip a l’institut li vaig dir que sí sense dubtar-ho», recorda la jove durant un descans de l’entrenament d’abans-d’ahir, asseguda en un mur del pati de l’institut, on s’entrenen i juguen.

Encara que la majoria de les jugadores de la joveníssima lliga són d’origen pakistanès o d’altres països asiàtics en què també regna aquest esport, com l’Índia o Bangladesh, n’hi ha amb arrels molt diverses. «Un dels nostres objectius és desestigmatitzar el criquet. Que es deixi de veure com l’esport dels pakistanesos. Que els equips siguin en la pràctica espais de cures, llocs de trobadao per a gent diversa», assenyala Carla Burriel, coordinadora de projectes de Convivim Esportivament, iniciativa municipal gestionada per la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona en què s’emmarca la creació de la lliga femenina de criquet, de la mà del Centre d’Estudis Africans i de l’àrea d’Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona. «Ens va sorprendre quan vam saltar al camp i vam veure que a l’equip contrari hi havia moltes noies d’aquí, i encara més quan vam veure que bé que jugaven», relata entre rialles Rubab, que també s’ha format com a àrbitra. Les rivals el joc de les quals elogia Rubab són Les Dúnia, les pioneres de la ciutat, constituïdes al barri del Besòs i el Maresme el 2012 amb el nom de Ma’isah dins d’un projecte d’En Xarxa.

JUGAR TRANQUIL·LES / Les mirades de complicitat i els somriures mutus entre Rubab i Rosario, la seva entrenadora, ho diuen tot sobre la necessitat d’iniciatives com aquesta. Als seus 20 anys, Rosario és un referent per als joves del Raval, amb un equip de criquet femení, vinculat al Casal dels Infants, que també entrena. «M’he criat al Raval, envoltada de gent de tot el món. Vaig estudiar al Collaso i Gil i després al Verdaguer, i era usuària del Gavina; he vist jugar criquet al carrer tota la meva vida», explica la jove entrenadora mentre es passa la pilota entre les mans. «Sempre he fet molt esport, així que no em va fer por acceptar el repte. Era un projecte en què encaixava. Era evident que aquestes noies necessitaven una oportunitat, poder jugar tranquil·les sense ser jutjades», prossegueix.

«Això no va només de criquet, va de tenir un punt de trobada, un lloc on compartir, escoltar-nos, sentir-nos segures, a més d’una manera de, com a dones, reapropiar-nos de l’espai públic», continua la jove entrenadora, convençuda de la necessitat que «totes tinguin les mateixa oportunitats». «No ens n’adonem, però l’espai públic està molt masculinitzat, no és un problema de les noies pakistaneses; jo, blanqueta, en molts espais també em sento exclosa», subratlla l’entrenadora.

Insistint en aquesta necessària reapropiació de l’espai públic, Rosario assenyala la intenció d’aprofitar la lliga per teixir llaços a la ciutat: «Volem implantar el tercer temps del rugbi perquè les noies comparteixin una estona més juntes després dels partits». De moment només són quatre equips, al Poble-sec, el Besòs i el Maresme, el Raval i Trinitat Vella. Es tracta d’una prova pilot. Treballen en la creació d’un cinquè equip a Ciutat Meridiana, vinculat al Centre Cruïlla, on estan fent difusió. «Una de les bases del projecte és treballar sempre amb les entitats del territori», destaca Xoan Vázquez, coordinador d’aquesta iniciativa de cohesió social des del Centre d’Estudis Africans.

ELLES POSEN LES NORMES / No és exagerat dir que aquesta lliga –de la qual de moment només han jugat un partit, ja que el segon, que s’havia de celebrar dissabte passat, es va suspendre per la pluja– l’han construït des de zero. «Hem agafat la normativa del criquet indoor i l’hem adaptat a la realitat dels patis de les escoles, que és on juguem. Les noies han estat un mes provant aquestes normes, modificant coses... Elles han participat en la seva redacció. Això, assumir aquestes responsabilitats, ha format part també del procés d’apoderament», remarca Carla. 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’origen del projecte està al districte de Sants-Montjuïc del 2012, després de la presa de conscièncique els nois –en aquell moment eren nois– eren penalitzats per jugar. «El Convivim Esportivament neix d’un diagnòstic en  què es detecta això. Vam començar buscant espais habilitats per evitar els problemes de convivència que generava que juguessin al carrer. Es van fer també les primeres formacions com a monitors de criquet. Per primera vegada es reconeixia el dret a jugar a criquet. La temporada 2013-2014 es va crear una primera lliga masculina, sempre destacant els valors de la salut comunitària. Bé, realment era mixta, però només jugaven nois. Entre els 16 i els 23 anys. Va durar una temporada», indica la tècnica.

L’any passat van replantejar el projecte. Es va fer un nou diagnòstic barri per barri i es va posar èmfasi a «potenciar els esports identitaris per fomentar la participació i la interculturalitat», segons indica la comissionada Lola López. Després del boom mediàtic del Ma’isah –nascut al Besòs i el Maresme, en paral·lel al Convivim– van sortir diversos grups de noies que hi estaven interessades. Van decidir apostar per ells, per elles, i crear l’esperada lliga.