Un grup inversor vol construir un hotel al Camp de la Bota

«S'imaginen anar als camps d'extermini nazis de Mauthausen o Auschwitz i trobar-los convertits en un hotel de luxe i centenars de metres més lluny, per no molestar els turistes, una reproducció tipus parc temàtic en homenatge a les víctimes?», es pregunta l'historiador José Luis Muñoz després de saber que el grup inversor ASG Iberia ha presentat a l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs un projecte per construir un hotel al Camp de la Bota.  

Malgrat el sigil que envolta l'operació, el director de l'equip d'adquisicions d'ASG Iberia, Carlos Molero, explica que pretén ser «un hotel icònic i de gran volum atesa l'edificabilitat» del terreny -majoritàriament a mans privades- i encara que no concreta cap data, espera que el projecte «s'iniciï com més aviat millor». Segons l'alcalde de Sant Adrià, el socialista Joan Callau, tant els grups municipals com l'Ajuntament de Barcelona coneixen els detalls de la proposta i la ubicació es va consensuar amb el Consorci del Besòs. 

Memòria i dignitat

Es tracta del lloc exacte on el règim franquista va afusellar més de 1.700 persones entre 1939 i 1952. Així ho indica un plafó deteriorat que s'esllangueix davant el que va ser el parapet del Camp de la Bota. A Josep Fortuny, últim alcalde republicà de Mollet del Vallès, li van arrabassar aquí la vida i el seu fill Pere, de 85 anys, segueix lluitant per honrar la figura del seu pare, que va veure per última vegada a la frontera francesa. El polític va acabar en el camp de refugiatsd'Argelers  però va aconseguir escapar-se i va tornar a entrar al país, on el van detenir i va acabar a la presó. El seu advocat creia que estava a punt d'aconseguir l'indult, però la tarda del 15 de juliol de 1939 el capellà Josep Casanovas es va presentar a la casa familiar i va dir: «Aquesta tarda faré una gestió que recordareu tota la vida». Fortuny va ser executat la matinada següent al Camp de la Bota i la seva família està convençuda que el capellà va intercedir-hi per accelerar l'execució abans que arribés el perdó. És una de les milers d'històries de vida que es van truncar aquí. 

Durant l'època del tripartit, el Govern va anunciar la construcció d'un edifici públic en aquest terreny com a  memorial per dignificar les persones afusellades i represaliades per la dictadura. Però amb l'arribada d'Artur Mas a la Generalitat el projecte va caure en l'oblit i va quedar en un calaix per falta de pressupost. Ara l'alcalde assegura que el memorial es construirà, però s'ubicarà a la zona verda del Campus Universitari de la UPC a Sant Adrià. De fet, la Generalitat ultima un concurs internacional per dissenyar el monument que s'instal·larà a la UPC, però no s'anunciarà oficialment fins que es formi govern.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L'alcalde afegeix que una placa seguirà indicant el lloc exacte dels afusellaments. «Per no molestar els turistes el record es portarà lluny, a centenars de metres i a l'altre costat de la ronda litoral», es lamenta Muñoz. L'historiador afegeix que, encara que li sembla un despropòsit que es construeixi l'hotel, hi ha prou espai públic per a l'hotel i el memorial. L'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, que presideix Pere Fortuny, intentarà «parar el cop» i, encara que no creu que puguin frenar la construcció de l'hotel, lluitaran perquè les autoritats no es limitin a posar una «simple plaqueta de recordatori». 

Una fredor política persistent 

El Camp de la Bota sembla un lloc condemnat a ser invisible. Després de ser el lloc on s'executaven les penes de mort delsjudicis sumaríssims -lluny de la Model o de la Presó de Dones de Les Corts, on van ser reclosos molts dels republicans afusellats-, a partir dels anys 50 es va convertir en un barri de barraques situades davant la platja, quan Barcelona vivia d'esquena al mar. Més tard es va construir una depuradora d'aigua i el Fòrum, que van engolir la poca memòria que quedava al lloc. Fa dues setmanes, el PP va impedir que el Senat impulsés el reconeixement del Camp de la Bota, un lloc històric que roman en l'oblit. La notícia es va sumar a la decepció que les famílies de les víctimes republicanes van sentir uns dies abans, quan el PSOE es va afegir al PP i a Ciutadans en rebutjar reformar la Llei d'Amnistia per obrir la porta a jutjar els crims del franquisme. «La fredor política en la reparació de la memòria històrica és vergonyosa i descoratjadora», assegura Pere Fortuny, que continua batallant perquè s'anul·lin els judicis sumaríssims.