Els barcelonins suspenen la política d'habitatge de Colau

Ada Colau es va convertir en alcaldessa de Barcelona pel seu passat, i l’actiu que aquest representava, com a lluitadora pel dret a l’habitatge. Amb ella al capdavant, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va ser el moviment social amb més pes al carrer: va acompanyar els desnonats per impagament, va aturar desallotjaments quan ningú ho feia i va propiciar canvis legislatius que el Govern central defugia. Amb aquest currículum, de Colau s’esperava que donés un pes significatiu a l’habitatge. Ha fet un pla per incrementar l’habitatge assequible de lloguer, ha apostat per la rehabilitació.

El cas és que segons el Baròmetre Municipal del GESOP els barcelonins només suspenen majoritàriament la gestió del consistori en un àmbit sectorial: el de la política d’habitatge, que rep un 4,2. Un 46,2% dels enquestats la suspèn, un 30,6% l’aprova, un 14,6% li dona un notable i un 5,5% creu que és excel·lent.

Nota mitjana de gestió: 5,5

Els barcelonins donen un aprovat a la gestió de l’ajuntament en general. És mig punt superior a la que rebia a l’enquesta de fa un any. Una dada que contrasta amb la nota personal de Colau, que baixa del 5,5 de maig del 2017 a un 5,2. Els enquestats combinen optimisme amb decepció. La meitat, un 49%, considera que la ciutat ha empitjorat l’últim any, un 27,8% creu que ha millorat i un 19,3%, que està igual. És el pitjor registre de la dècada en aquest apartat. El maig del 2017, un 38,3% veia Barcelona pitjor que 12 mesos enrere, un 32,3% la veia millor i un 25,1%, igual.

En canvi, a la pregunta de si Barcelona millorarà o empitjorarà durant l’any que ve, els ciutadans inverteixen un mica la proporció: un 37,9% opina que la ciutat anirà a millor, un 32,9% que anirà a pitjor i un 9,5% que anirà igual.

En la gestió de la seguretat, últimament marcada per la crisi dels narcopisos, el consistori aprova amb un 5,4: un 30,4% la suspèn, un 32,2% li dona un aprovat, un 29,8% la puntua amb un notable i un 6,8% creu que és excel·lent. Però quan es pregunta als ciutadans per la crisi dels narcopisos en si mateixa el resultat és diferent: la nota baixa a un 3,7. Un 54,8% suspèn la gestió municipal en aquest punt, que un 19,3% aprova i un 13,9% puntua amb un notable. Més notes: en turisme, aprovat raspat, un 5. En convivència i cohesió social, un 5,7. Un 5,3 per a la gestió de l’espai públic.

Per record de vot, els que van donar suport a Barcelona en Comú a les municipals del 2015 són els únics que donen suport a la política d’habitatge. És de suposar que el suspens ciutadà a la gestió de Colau en aquest apartat està influït per l’actual crisi de la pujada dels preus dels lloguers, que s’està traduint en una gran dificultat per part dels llogaters per renovar els seus contractes. El govern de Barcelona en Comú subratlla que amb prou feines té armes per combatre aquest problema, que escapa de la seva competència. Però el problema d’aquest discurs és el de sempre: si Colau no té competències per atacar la pujada de lloguers, i per tant no és culpa seva, tampoc ho era del seu antecessor, Xavier Trias, ni ho serà de pròxims alcaldes.

Notícies relacionades

Colau perd força però tornaria a guanyar

Els barcelonins suspenen la política d'habitatge de Colau

Probablement aliens al debat competencial, com és lògic, els barcelonins se centren en el problema. Segons l’enquesta del GESOP, els ciutadans suspenen amb una nota de 3,2 la gestió del govern en relació amb la pujada dels lloguers. Un 62,2% li dona un 4 o menys, un 21,4% l’aprova i un 8,6% li atorga un notable.

Franquisme, trànsit, superilles

El sondeig pregunta també per altres actuacions de l’ajuntament que han generat controvèrsia. En el cas dels canvis de nom de carrers que portaven el nom de personatges del franquisme i èpoques anteriors a aquest, el consistori rep un 6,2, encara que s’aprecia certa polarització: gairebé un de cada tres enquestats, un 27,3%, suspèn aquesta actuació, un 17,1% l’aprova, un 19,3% li dona un notable i un 33% la qualifica d’excel·lent. La limitació de trànsit en dies d’alta contaminació rep un 6,1 i la creació de les superilles suspèn per una dècima, 4,9.