Així és el nou Sant Antoni: el mercat més modern de Barcelona

Del 10 d’octubre del 2009 al 23 de maig del 2018. Han hagut de passar gairebé nou anys perquè el mercat de Sant Antoni torni a obrir les portes, esplèndid, recuperant l’aspecte original, el que l’arquitecte Antoni Rovira i Trias va dibuixar i va inaugurar el 1882 perquè s’hi vengués bàsicament bacallà, gallines i derivats del pollastre. Avui la llotja, com passava al segle XIX, continua sent el centre neuràlgic del barri, i també una entrada de luxe a la Ciutat Vella, on va començar tot, però ara en una Barcelona que no té res a veure amb aquella humil vila mediterrània. Cosmopolita i globalitzada, la capital catalana assumeix el repte d’aconseguir que aquest edifici mantingui l’ús per al qual va ser parit: adquirir-hi producte fresc, però també roba, complements, botons, fils, i els diumenges, llibres, munts de llibres, i postals, discos, pel·lícules i documents antics. Tres mercats en un que tornen sense haver-se’n anat mai.

El gràfic que acompanya aquestes línies parla per si sol d’un edifici imponent. A la part que es veu i la que passa per alt, amb un aparcament per a gairebé 400 vehicles –que també podran utilitzar els comerciants del barri per descarregar–, amb un equipament per a ús veïnal i un gimnàs que s’estrenaran a la tardor i, sobretot, amb restes arqueològiques (del segle XVII i de la Barcelona romana) que permeten, com diu l’arquitecte Pere Joan Ravetllat, autor juntament amb Carme Ribas de la reforma, «repassar i conèixer la història de la ciutat». Tindran el seu propi espai museístic, que també haurà d’esperar per poder obrir les portes. 

Superilla

El nou mercat, el més modern de la capital catalana, s’ha tret de sobre la pèrgola que l’Ajuntament hi va instal·lar el 1929 per allotjar-hi els encants que en les dècades anteriors havien anat ocupant l’espai exterior tocant al forjat. D’aquesta manera, s’han pogut crear quatre noves places triangulars que s’uneixen a la superilla que començarà a treure el cap tímidament en el tram Tamarit-Comte Borrell. 

Els botiguers van començar a traslladar el material dissabte passat per tenir-ho tot llest dimecres a primera hora, quan està previst que arrenqui la nova etapa del mercat. Als passadissos centralss’hi instal·larà el producte fresc (mig centenar de parades), mentre que als laterals hi aniran els encants (uns 100 botiguers). A l’exterior, tot i que permetent el pas interior pels extrems de l’edifici per generar un passeig circular, s’hi han instal·lat unes pèrgoles amb el sostre retràctil on es col·locarà el mercat dominical del llibre. 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La planta -1, on hi ha el supermercat i la resta d’equipaments al marge del mercat, guanya també un nou espai urbà, que serà zona de pas entre Urgell i el carrer de Manso. És aquí on hi ha la fossa entre muralles, és aquí on es trobava el baluard que donava accés a la primera Barcelona. Complicat desafiament el de fusionar pedres amb ciment i escales mecàniques. S’ha resolt amb un disseny molt sobri, amb un sostre de 120 centímetres de formigó que permet fixar la mirada en el que és realment important.

La reforma del mercat de Sant Antoni es va començar a plantejar l’any 2005. Van haver de passar quatre anys i molts tràmits perquè les obres comencessin. Era una Barcelona amb un turisme ja important, però encara per explotar. Per això un dels principals reptes és evitar que es reprodueixi el model Boqueria, amb legions de turistes envaint els passadissos. Al marge del pla d’usos que regularà l’activitat comercial i de restauració del barri, a l’interior de la llotja només hi haurà sis parades de degustació i tres bars. La ciutat ha canviat molt. I el mercat, també.