El linx Litio ja ha sigut traslladat de Barcelona a Andalusia

Deia Pujol que és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. No serà el cas del linx Litio, el Marco Polo dels felins, que després de ser atrapat dimecres a Santa Coloma de Cervelló, a tocar de Barcelona, ja ha estat traslladat al seu lloc d’origen, Andalusia. Serà reintroduït en el seu hàbitat natural en les properes setmanes, segurament a Doñana, o al sud de Portugal. L’opció catalana ni s’ha plantejat ni és viable, però no es descarta, més aviat s’espera que l’animal torni a iniciar un llarg viatge fins a qui sap on.

Els detalls sobre el present i futur de Litio s’han donat a conèixer aquest dijous en roda de premsa. Falta per revelar el passat, aquests dos anys en què Litio ha viatjat per tot Espanya sense que ningú se n'adonés. Només els conills que ha anat endrapant haurien pogut donar testimoni de la seva presència. Miguel Ángel Simón, director del programa Iberlince, ha estat generós al no descartar de soca-rel que Catalunya sigui rica en linxs. Sobtada i inesperada, la passió de molts per mantenir Litio al lloc on ha estat capturat. Ha quedat clar, de la seva extensa i clara explicació, que és alguna cosa que no està prevista i que, ara per ara tampoc no és gaire viable. Per diverses raons. Primer, perquè són necessàries "zones de contacte", és a dir, que les diverses colònies de linx han de poder comunicar-se. Complicat, si es té en compte que els compares de Litio són a Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Portugal. I segon, perquè són necessàries un mínim de 25.000 hectàrees per poder introduir uns 100 exemplars.

Revisió i al camp

El biòleg especialista en mamífers del servei de Fauna i Flora de la Generalitat Santi Palazón ha estat el faedor de decepcions: "Ara està descartat". Perquè això succeís, que ningú ho té previst, farien falta "molts anys d’estudis".  Litio, nascut el 2014 en un centre de cria en captivitat de Huelva, va ser traslladat dimecres al Centre de Recuperació d’Espècies Amenaçades (CREA) de Granada, on està passant una exhaustiva revisió mèdica que, ara per ara, ha certificat que està en un bon estat de forma. Pesa 14 quilos, sembla que s’ha alimentat bé i s’esperen els resultats de l’anàlisi de sang per descartar qualsevol malaltia infecciosa. Quan tingui el vistiplau dels doctors, podrà sortir al camp de nou. Se li col·locarà, això sí, un GPS dels bons, no com el que portava, amb un abast d’unes quantes desenes de quilòmetres.

Notícies relacionades

Llum verda per resoldre les fuites d’aigua de Badalona i Santa Coloma

Joan Oliveras: "La Rambla necessita veïns i Barcelona necessita el turisme"

Simón ha definit Litio com "un culet inquiet" i ha explicat que cada any es realitza un cens i que estaven a punt de donar-lo per mort. Però no. “‘No estaba muerto, estava de parranda’", ha assegurat bromejant en veu baixa. Ha detallat que els linxs se solen moure en espais molt més reduïts. N’hi ha tres tipus. Els que no passen dels 30 o 40 quilòmetres, altres de "més exploradors" que busquen noves àrees a 100 quilòmetres de distància i els linxs "Marco Polo", entre els quals Litio és, ara per ara, el campió. Algun havia arribat a Burgos, un altre al nord de Lisboa, però cap no havia estat capaç, sense que ningú el veiés, en cas d’anar tan lluny. Si hagués anat amb autobús de línia, a Litio li haurien sortit 1.200 quilòmetres entre Faro (Portugal) i Barcelona. Tenint en compte que avançar per l’estepa és molt més complicat, a l’aventurer felí l’hi hauran sortit molts més.

"Un gat gran"

Ciara Escoda, tècnica de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, ha explicat que el linx va ser trobat en una finca privada de cirerers. Un parell de dies abans del primer albirament, un veí va advertir de la presència de l’animal. També setmanes enrere, un caçador va assegurar haver vist "un gat molt gran" que bé podria ser el Litio en una de les seves incursions. No se sap si feia dies o setmanes que era a l’àrea metropolitana, però sí que sembla que saltar l’eix del Llobregat va ser massa per a ell, que anava tirant amb els conills que caçava entre la finca (de secà, perfecta per a la reproducció del petit mamífer d’orelles grans i llargues dents) i la muntanya. Tot, molt a prop de la coneguda Colònia Güell, l’obra d’Antoni Gaudí, un altre exemplar únic.