Així són els pisos prefabricats tipus Ikea que farà Colau

Per dins un podria creure's que està recorrent Ikea: no falta detall en menjadors, cuines i habitacions, on s'imposen línies modernes i tons naturals, tot molt nòrdic. Com d'anunci. Però aquí el que es 'ven' no són mobles, sinó espais per viure. Es prometen "funcionalitat, sostenibilitat i qualitat" per fabricar –perquè el procés és industrial– els pisos públics més innovadors de Barcelona. Uns habitatges prefabricats que vertebraran tres edificis de lloguer el 2019 als barris de La Bordeta (a Can Batlló), El Parc i la Llacuna del Poblenou i el Gòtic Sud, i que ara poden palpar-se i 'viure's en l'exposició que ha muntat l'Ajuntament de Barcelona per donar llum sobre els seus APROP (allotjaments de proximitat provisionals)'.

Com dos grans contenidors, els dos prototips (d'una i de dues habitacions) s'han ubicat al costat del centre Disseny Hub Barcelona, a Glòries. Amb tanta gràcia i bona orientació que gairebé donen ganes d'instal·lar-s’hi. A l’interior ningú diria que es tracta d'estructures lleugeres i de construcció ràpida. Semblen còmodes i juvenils llars de 29 i 58 metres quadrats. Fa una dècada, quan la ministra Trujillo va proposar de construir minipisos de 30 metres quadrats li van ploure els insults, per la suposada "indignitat" de la mesura. Però els temps canvien i ara és l'alcaldessa Ada Colau que aposta per aquesta prova pilot per guanyar habitatge social en una ciutat "tan densa" i encarida que toca posar-se creatiu.

L'oposició municipal li va criticar que inventi "barracons" per donar sortida a emergències habitacionals, però l'ajuntament deixa clar que aquestes són solucions complementàries, "provisionals" i ràpides, mentre es construeixen edificis permanents, i en el marc del pla de Dret a l'Habitatge. 

Altres ciutats

La idea no és original, s'insisteix, ja que ciutats com Berlín, Copenhaguen, Londres o Amsterdam ja han desenvolupat contenidors o formats modulars que permeten construccions temporals i més econòmiques per alleujar la demanda de llars assequibles. Només que en els casos exposats s'aprecia que el seu ús sol ser com a residència estudiantil i concentrat en una zona. Per contra, a la capital catalana es pretén estendre "solars temporalment en desús" de tots els districtes, segons ha explicat la regidora de Drets Socials, Laia Ortiz. I és que els usuaris a la ciutat seran d'ampli espectre i edat: des de persones soles a famílies "amb dificultats per accedir a l'habitatge en l'entorn on estan arrelats". Quan el solar es necessiti es podran traslladar a un altre punt. Es llogaran per una mitjana de 250 euros, podent ser sense cost en casos greus.

L'alcaldessa parteix de la idea que és prioritari mantenir-se en el barri on un ha viscut, una filosofia menys compartida en altres grans metròpolis estrangeres, amb més percentatge d'habitatge de lloguer (i de mudances) on els joves s'emancipen abans.

Els culpables del dèficit

El muntatge s'il·lustra amb plafons informatius en els quals s'arremet contra la bombolla immobiliària que "va provocar que centenars de milers de persones fossin desnonades de les seves llars", contra la reforma de la LAU que va reduir a tres els anys dels contractes d'arrendament, i contra l'Estat, per haver retallat un 70% la inversió en habitatge.

Notícies relacionades

Els barris repassen les llums i les ombres dels tres anys de Colau

2.160 canelons de solidaritat

La mostra (fins al 29 de juliol i amb activitats complementàries al voltant del problema de l'habitatge) serveix també perquè l'ajuntament tregui pit pel seu pla d'impulsar 66 promocions amb 4.500 habitatges públics fins al 2021, malgrat que la ciutadania suspengui al consitori en aquesta assignatura. La ciutat, com l'Estat, acumula un greu dèficit sobre això. Colau ha emfatitzat avui que "per cada 100 euros que l'ajuntament destina a habitatge, el Govern en posa 23 i el Govern central, 10". Un esforç inassumible que l'ha portat a reclamar les dues renovades administracions "recursos". "Amb pressuposat en pocs mesos podríem tenir centenars de pisos", ha dit.

I és que els mòduls es poden construir en mig any, garanteixen accessibilitat, prioritzen materials reciclats i tenen eficiència energètica. Es rematen amb cobertes verdes o horts urbans al terrat i espais comunitaris –que es pactaran amb els barris– als baixos. Per accedir a aquests lloguers caldrà estar inscrit en el registre de sol·licitants de vivenda de protecció oficial.